La cotinga quèrula Rev. 15/02/2023 (Querula purpurata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels cotíngids (Cotingidae).

Descripció La cotinga quèrula fa de 25 a 30 cm de llarg i pesa de 91 a 133 g. Els mascles adults tenen les parts superiors negres brillants i les parts inferiors negres més apagades. Les plomes de la gola són de color porpra vermellós fosc; són llargues i de punta quadrada i formen un "escut" als costats i a la part superior del pit. Les femelles adultes són en general de color negre apagat i no tenen l'escut, tot i que poden tenir algunes plomes carmesí a la gola. Ambdós sexes tenen l'iris marró fosc, el bec gris pàl·lid o gris platejat amb la punta negra i les potes i els peus de color gris fosc a negre. Els juvenils tenen la coroneta, les ales i la cua de color negre apagat. Per la resta, són de color negre marró amb barres negres tènues i indistintes.

Distribució i hàbitat És trobada a Bolívia, Brasil, Colòmbia, l'Equador, Guaiana Francesa, Guyana, el Perú, Surinam i Veneçuela; També en el sud d'Amèrica Central a Nicaragua, Costa Rica i Panamà.

La cotinga quèrula té una distribució disjunta. Es troba una població a l'Amèrica Central des del sud-est de Nicaragua cap al sud, al llarg del costat caribeny de Costa Rica i Panamà, i també al costat pacífic de Panamà des de la Zona del Canal cap al sud. L'àrea de distribució continua pel centre-nord de Colòmbia i les valls dels rius Cauca i Magdalena i cap al sud al llarg del vessant occidental dels Andes a través de Colòmbia fins al nord-oest de l'Equador fins al nord de la província de Los Ríos i més enllà. Una segona població es troba des del sud-est de Veneçuela cap a l'est a través de les Guaianes i l'extrem nord del Brasil fins a l'Atlàntic a l'estat d'Amapá. Aquesta àrea de distribució continua cap al sud a l'est del Brasil fins a l'oest de Maranhão i Tocantins i des d'allà cap a l'oest a través del sud de l'Amazònia del Brasil fins als Andes al sud-est de Colòmbia, l'est de l'Equador, l'est del Perú i el nord de Bolívia. Segons algunes fonts, voreja una àmplia franja del nord de l'Amazònia. Tanmateix, la guia de camp de Van Perlo mostra que l'espècie ocupa tota la conca de l'Amazones.

La cotinga quèrula habita els boscos de fulla perenne de terres baixes a la zona tropical, on prefereix l'estrat mitjà del bosc a la capçada. En altitud, va des del nivell del mar fins als 500 m a Costa Rica i els 1.400 m a Colòmbia, principalment per sota dels 500 m a banda i banda de l'Equador, fins als 1.000 m al Perú, fins als 500 m a Veneçuela i des del nivell del mar fins als 750 m al Brasil.

Comportament Desplaçament La cotinga quèrula és un resident durant tot l'any.

Alimentació La cotinga quèrula s'alimenta principalment de fruita; els adults també s'alimenten d'insectes grossos amb que alimenten els pollets. L'espècie sol buscar aliment en grups petits (fins a vuit individus) que solen romandre sols, però de vegades es barregen amb altres espècies més grosses. Prenen la majoria de les fruites i insectes amb sortides curtes des d'una perxa. Alguns fruits els prenen mentre estan posats. Tendeixen a regurgitar les llavors de la fruita lluny d'on mengen, "proporcionant un mètode eficaç de dispersió de llavors per a les plantes de les quals s'alimenta".

Reproducció La cotinga quèrula es reprodueix principalment durant l'estació humida local, incloent-hi juliol i octubre a Panamà, març i juny a Colòmbia, març a Veneçuela i febrer i abril a les Guaianes. Els mascles fan el que es creu que és una exhibició de festeig estenent el protector de gola i sacsejant la cua. El niu de l'espècie és una tassa o plataforma feta de pals folrats amb branquetes molt fines. Normalment es col·loca en una forquilla de branca entre uns 11 i 23 m sobre el terra. Tots dos sexes construeixen el niu. La posta és un ou de color oliva fosc. La incubació dura uns vint-i-cinc dies i els pollets són volanders entre 32 i 33 dies després de descloure. Tots dos sexes proporcionen aliment als pollets. L'espècie és una reproductora cooperativa i els adults no relacionats contribueixen al subministrament d'aliment. Els grups socials també contribueixen a la defensa del niu dels depredadors.

Vocalitzacions La cotinga quèrula té una àmplia varietat de vocalitzacions. Els cants s'han descrit com "un COW-uh suau, miolant, que cau i puja" i "un ohhahhh" que puja, i el crit com "un so de tos rasposa o 'aclarit de gola'". Altres crits es descriuen com "un ooo-waáh o kwih-oo, ooo-waáh prolongat" i en vol un "wah-wah-wheéeawoo". Els observadors propers de vegades poden sentir el batec d'ales.

Estat de conservació La UICN ha avaluat la cotinga quèrula com a espècie de en risc mínim. Té una àrea de distribució extremadament àmplia; es creu que la població estimada d'almenys cinc milions d'individus madurs està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera bastant comú a Costa Rica, Perú i Veneçuela i comú a Colòmbia, Equador i Brasil.

Taxonomia i sistemàtica La cotinga quèrula va ser descrita per primer cop l'any 1776 per l'ornitòleg alemany Philipp Ludwig Statius Müller amb el nom binomial Muscicapa purpurata i la localitat tipus "Caiena" col·locant-la erròniament amb els muscicàpids del Vell Món. Finalment va ser traslladat al seu gènere actual, Querula, que es va descrit per l'ornitòleg francés Louis Pierre Viellot l'any 1816.

Les mesures (com indicat tant pel llarg de les ales com pel pes) varien geogràficament; els individus dels contraforts andins són considerablement majors, i els de l'Amèrica Central una mica majors, que els de les Guaianes; no obstant això, les diferències no són considerades suficients per anomenar subespècies geogràfiques.

Berv & Prum (2014) van produir una extensa filogènia per a la família Cotingidae reflectint moltes de les divisions anteriors i incloent-hi noves relacions entre els tàxons, on es proposa el reconeixement de cinc subfamílies. D'acord amb aquesta classificació, Querula pertany a una subfamília Cephalopterinae (Reichenow, 1914), juntament amb Haematoderus, Perissocephalus, Cephalopterus i Pyroderus. El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) espera propostes per modificar la seqüència lineal dels gèneres i reconèixer les subfamílies. El Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO), a la Llista dels ocells del Brasil - 2015 ja adopta aquesta classificació.

Etimologia El nom genèric Querula deriva del llatí «querulus» que significa “sorollós”, “plorós”.

L'epítet específic purpurata, també prové del llatí «purpuratus» que significa “de color porpra”.

Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.

Referències

Categoria:Cotíngids Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud