El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs. Queden 139 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments Països Catalans 1714 - Talamanca (el Bages): després de dos dies de lluita, els miquelets, voluntaris, sometents i diversos regiments reglats de l'exèrcit austriacista català, sota el comandament d'Antoni Desvalls causen més de mig miler de baixes, entre morts i ferits, als filipistes (guerra de Successió) en la batalla de Talamanca. La batalla continua, en plena fugida dels borbònics, a Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès. 1790 - Värälä (Vall de Kymi, Finlàndia): Es signa el Tractat de Värälä que significa el final de la Guerra russosueca (1788–1790) que enfrontà Suècia amb Rússia, Dinamarca i Noruega. 1970 - Girona: S'inaugura l'Estadi Municipal de Montilivi, el camp de futbol en el qual juga el Girona FC. 2000 - Barcelonaː Neix, inicialment com a publicació mensual, L'independent de Gràcia, imprès en paper, amb informació de proximitat en català i gratuït. Resta del món 1237 - Berlín: Es funda la ciutat de Berlín. 1385 - Aljubarrota (Regne de Portugal): Batalla d'Aljubarrota entre tropes portugueses i l'exèrcit de Joan I de Castella amb derrota castellana. 1756 - Oswego (Nova York) (EUA): els francesos vencen en la batalla de Fort Oswego durant la Guerra Franco-Índia. 1784 - Amèrica russa (Alaska): massacre d'Awa'uq feta pels homes de la Companyia Russo-Americana contra indis alutiiq. 1876 - Bayreuth: primera representació de Die Walküre, la primera jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner formant part de tot el cicle al Festspielhaus. 1814 - Milà, Itàlia: s'estrenava, al teatre La Scala, l'òpera Il turco in Italia de Gioachino Rossini. 1936 - Badajoz, Espanya: Massacre de Badajoz, resultat de la repressió exercida per l'exèrcit sublevat contra civils i militars defensors de la II República. 1947 - Pakistan: S'independitza del Regne Unit. 1974 - Xipre: Massacres de Maratha, Santalaris i Aloda. 1976 - Almeria (Andalusia): Javier Verdejo, jove militant de la JGR, és abatut a trets per la policia quan feia una pintada reivindicativa. 1980 - Gdańsk (Polònia): comença una vaga a les drassanes Lenin. Lech Wałęsa s'enfila a una tanca i es converteix en un dels líders. 2018 - Gènova (Itàlia): s'enfonsa una secció del Pont Morandi causant 43 morts.

Naixements Països Catalans

1852 - Perpinyà, Catalunya del Nord: Juli Pams i Vallarino, polític i advocat nord-català (m. 1930). 1894 - Girona (Gironès): Joaquim Carreras i Artau, filòsof català (m. 1968). 1901 - Barcelonaː Mercè Comaposada i Guillén, militant feminista i anarquista catalana, escriptora i advocada̟ (m. 1994). 1907 - Roses, Alt Empordà: Pere Aznar i Seseres, polític català (m. 1999). 1927 - Reus (Baix Camp): Ramon Ferran i Pagès, escultor i pintor català (m. 2015). 1930 - Ciutadella (Menorca): Aina Moll i Marquès, filòloga (m. 2019). 1932 - Barcelona: Joan Vila i Grau, pintor i vitraller (m. 2022). 1948 - Barcelona: Mercè Escardó i Bas, escriptora i bibliotecària catalana. 1960 - Barcelona: Joaquim Micó, novel·lista, guionista i historiador, autor, entre d'altres, de les novel·les Ulleres de soul i Qualsevol nit pot sortir el sol, premi de crítica Serra d'Or 1989 i de la biografia històrica Teresa Mañé. Fou secretari general de les JERC el 1982-83. 1990 - Barcelona: Carla Marín Benito, jugadora d'escacs catalana, que ha estat campiona de Catalunya.

Resta del món 1742 - Marsella: Marie Allard, important ballarina francesa (m. 1802).Tots els biògrafs han copiat l'extracte del certificat de bateig publicat per Émile Campardon (L'Académie royale de musique a la Plantilla: S-, t. I, p. 12), extracte pel qual la ballarina sembla quatre anys més jove. Heus aquí el seu veritable certificat de bateig descobert a la parròquia de Saint-Ferréol a Marsella: "Marie Allard, filla de Pierre i Catherine Feuillet, es va casar, va néixer i va ser batejada en aquesta parròquia el 14 d'agost de 1738. El seu padrí era Jean Barthelemy Priou, i la seva padrina, la senyoreta Catherine Coste. El pare present, tot signat. 1768 - Oranienburg: Friedrich Dülon, compositor i flautista prussià. 1848 - Dublín: Margaret Lindsay Huggins, astrònoma (m. 1915). 1865 - Messina, Regne d'Itàlia: Pietro Gori, advocat, intel·lectual, poeta i combatent anarquista. 1867 - Kingston upon Thames, Anglaterra: John Galsworthy, novel·lista i dramaturg anglès, Premi Nobel de Literatura de 1932 (m. 1933). 1868 - Fontexta, Àlaba, Espanya: José Mardones, baix operístic basc (m. 1932). 1888 - Logronyo, Espanya: Julio Rey Pastor, matemàtic espanyol (m. 1962). 1898 - Pelvoux: Élise Freinet, artista, pedagoga, reformadora educacional francesa (m. 1983). 1901 - Allahabad, Índiaː Julia Strachey, escriptora anglesa (m. 1979). 1926 - París, França: René Goscinny, dibuixant i guionista de còmics francès, creador d'Astèrix el gal, Lucky Luke i el petit Nicolas (m. 1977). 1928, Roma: Lina Wertmüller, guionista i directora de cinema italiana d'origen suís. 1933 - Winterthur, Zúric (Suïssa): Richard Robert Ernst, químic suís, Premi Nobel de Química de l'any 1991. 1945 - Düsseldorf, Alemanya: Wim Wenders, guionista, productor, actor i director de cinema alemany. Waco, Texas, EUA: Steve Martin, actor, comediant, escriptor, productor, músic i compositor estatunidenc. Múrcia: Elisa Séiquer, escultora espanyola (m. 1996). 1953 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): James Horner, compositor de cinema estatunidenc. (m. 2015). 1957 - Madrid, Espanya: José Coronado García és un actor espanyol. 1959 - Lansing, Michigan, EUA: Earvin "Magic" Johnson Jr., jugador de bàsquet professional. Nova York, Nova York, EUA: Peter Shor, matemàtic famós pel seu treball en computació quàntica, en particular per elaborar l'algorisme de Shor. 1960 - Berkhampstead, Anglaterra: Sarah Brightman, cantant soprano de coloratura lírica, actriu i ballarina anglesa. 1966 - Cleveland, Ohio, Estats Units: Halle Berry és una model i actriu de cinema i televisió estatunidenca. 1980 - Las Gabias, Granada, Espanya: Estrella Morente, nom artístic d'Estrella de la Aurora Morente Carbonell és una cantant de flamenc espanyola 1983 - Txernivtsí, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Mila Kunis, actriu estatunidenca. 1991 - Tolosa de Llenguadoc: Mathilde Becerra, esportista francesa d'alt nivell especialitzada en escalada de dificultat.

Necrològiques Països Catalans

1898 - Roses: Francesc Sunyer i Capdevila, metge i polític català (n. 1826). 1952 - Perpinyà: Gustau Violet, escultor i escriptor nord-català (n. 1873). 1963 - Barcelona: Ramon Sunyer Clarà, joier i argenter català (n. 1889). 1998 - Badalona: Xavier Miserachs i Ribalta, fotògraf català. 2009 - Ciutat de Mèxic: Maria Teresa Pecanins i Aleix, pintora, directora artística i galerista d'art mexicana d'origen català (n. 1930). 2022 - Reus: Francesc Gras Salas, oftalmòleg català (n. 1921). 2025 - Federico García Moliner, físic i professor universitari valencià (n. 1925).

Resta del món 1042 - Lieja (Principat de Lieja): Nitard de Lieja, príncep-bisbe. 1464 - Roma (Estats Pontificis): Pius II, papa (n. 1405). 1754 - Lisboa (Regne de Portugal): Maria Anna d'Àustria, princesa d'Àustria i arxiduquessa, reina consort de Portugal i regent de Portugal (n. 1683). 1870 - Portsmouth, Nou Hampshire: David Farragut, militar nord-americà (n. 1801). 1894 - Saint Louis, Missouri: Virginia Minor, activista estatunidenca pel sufragi femení. 1941 - Tolosa (França): Paul Sabatier, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1912 (n. 1854). Auschwitz (Polònia): Maksymilian Maria Kolbe, frare franciscà conventual polonès que va oferir-se a morir en el lloc d'un pare de família. Venerat per l'Església catòlica, va ser canonitzat el 1982. 1955 - Woods Hole (Massachusetts, EUA): Herbert Putnam, bibliotecari estatunidenc (n. 1861). 1956 - Berlín (Alemanya): Bertolt Brecht, escriptor alemany (n. 1898). 1958 - París (França): Frédéric Joliot-Curie, físic i químic francès, Premi Nobel de Química de 1935 (n. 1900). 1979 - Berlín: Elisa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa, precursora de l'Escola Moderna a Espanya (n. 1893). 1981 - Salzburg (Àustria): Karl Böhm, director d'orquestra austríac (n. 1894). 1988 - Maranello (Itàlia): Enzo Ferrari, empresari italià, fundador de la Scuderia Ferrari i més tard de la marca d'automòbils que portaria el seu nom, Ferrari (n. 1898). 1994 - Zúric (Suïssa): Elias Canetti, escriptor i pensador en llengua alemanya, Premi Nobel de Literatura de 1981. Nova York: Alice Childress, novel·lista, dramaturga i actriu negra estatunidenca (n. 1916). 1996 - París (França): Sergiu Celibidache, director d'orquestra i pedagog musical romanès (n. 1912). 2004 - Cracòvia, Polònia: Czesław Miłosz, escriptor nord-americà d'origen polonès, Premi Nobel de Literatura 1980 (n. 1911). 2010 - Nova York: Abbey Lincoln, cantant, compositora de jazz i actriu estatunidenca (n. 1930). 2017 - Al Djadida (Marroc): Abdelcarim Gal·lab fou un escriptor marroquí.

Festes i commemoracions Santoral: sants Eusebi de Roma, Arnulf de Soissons, bisbe; beata Elisabetta Renzi, fundadora; sant Maksymilian Maria Kolbe, màrtir. Elx (el Baix Vinalopó): nit de la roà, vetlla del dia de la Mare de Déu d'Agost, dia del Misteri d'Elx.

Referències

14