El manaquí dorsiblau (Chiroxiphia pareola) és una espècie d'ocell passeriforme sud-americà de la família Pipridae que pobla les selves de Veneçuela, les Guaianes, part del Brasil i Colòmbia i l'illa de Tobago, on es troba una subespècie endèmica (C. p. atlantica).

Descripció El manaquí dorsiblau és un petit ocell de boscos de ribera i de galeria tant a les regions forestals com a les de sabana; generalment discret quan no fa exhibicions. El mascle adult és distintiu amb el cos negre, el dors blau cel i una taca vermella o groga (C. p. regina) a la corona; tots dos sexes tenen les potes taronges. La femella és similar al manaquí barbat blanc (Manacus manacus), però té una forma una mica més prima i una cua més llarga. Habita el sotabosc del bosc, tot i que pot ascendir fins a la capçada, especialment quan fa exhibicions. S'alimenta de fruites com altres manaquins i es pot veure en arbustos i arbres fruiters. Sovint es detecta per una sola nota de crida forta; els mascles produeixen una varietat de sons estranys en exhibicions en grup coordinades.

Distribució i hàbitat Es distribueix en dues grans àrees disjuntes; a la regió amazònica des del sud de Colòmbia, est de l'Equador, nord-est i est del Perú, nord-oest i nord-est de Bolívia, l'Amazònia brasilera (principalment al sud del riu Amazones, també al nord a l'orient de la mateixa), i a l'escut guaianès de l'est de Veneçuela, inclusivament a Tobago, Guyana, Surinam, Guaiana Francesa i nord-est amazònic del Brasil; i a la costa atlàntica de l'est del Brasil.

Aquesta espècie és considerada localment bastant comú en els propis hàbitats naturals: el sotabosc de selves humides amazòniques (principalment a terra ferma) guaianeses i de la Mata Atlàntica de l'est del Brasil, principalment per sota dels 500 m d'altitud.

Ecologia El manaquí dorsiblau mascle té un ritual de festeig fascinant, inusual perquè és una exhibició cooperativa en lloc de competitiva. Dos mascles se'n posen un al costat de l'altre en un pal nu i salten amunt i avall alternativament, fent un brunzit. Quan una femella s'acosta, l'ocell posat es mou cap enrere sota l'ocell que salta, de manera que tots dos realitzen un moviment vertical en cercles. Grups de fins a vuit ocells poden actuar junts, amb un pal diferent per a cada parell de mascles que s'exhibeixen. La femella construeix un niu de branquetes en un arbre; pon dos ous blancs amb taques marrons, que la femella incuba completament durant uns vint dies.

Estat de conservació Aquest ocell té una àrea de distribució molt àmplia, és força comú i es presumeix que té una població total gran. Es creu que la tendència poblacional és estable i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha qualificat l'estat de conservació de l'ocell com en risc mínim.

Sistemàtica El manaquí dorsiblau va ser descrit per primera vegada pel naturalista suec Carl von Linné el 1766 sota el nom científic Pipra pareola i la localitat tipus «Caiena, Guaiana Francesa».

El nom genèric Chiroxiphia es compon de les paraules del grec antic «kheir» o «kheiros» que significa “mà” (en referència a l'ala) i «xiphos» que significa “espasa”, “sable”; i el nom de l'espècie pareola, en llatí és un diminutiu del gènere Parus.

Alguns cops ha estat tractada com a coespecífica amb el manaquí cuallarg (C. linearis) i el manaquí lanceolat (C. lanceolata). Anteriorment incloïa el manaquí dels iungues (C. boliviana) com a subespècie, però va ser demostrat recentment que difereixen en l'ecologia i vocalització. Les subespècies són força diferents i potser es tracti de més d'una espècie, calen més estudis. Els estudis geneticomoleculars de Silva et al. (2018) suggereixen que les subespècies C. pareola regina, del sud-oest de l'Amazònia, el mascle de les quals té el cap groc i no vermell, i C. pareola napensis del nord-occident de l'Amazònia siguin tractades com a espècies separades Chiroxiphia regina i Chiroxiphia napensis respectivament. El Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) necessita una proposta per analitzar, mentre el Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) ja tracta C. regina com a espècie separada.

Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (IOC) i Clements Checklist/eBird, es reconeixen quatre subespècies:

C. p. atlantica (Dalmas, 1900) - Tobago (endèmica). C. p. pareola (Linnaeus, 1766) - est de Veneçuela (nord-est de Bolívar), Guaiana, i nord-est i est del Brasil (des de Roraima, Óbidos i riba dreta del riu Tapajós cap a l'est fins a Maranhão i cap al sud fins a Mato Grosso i sud-est de Pará, també una població costanera aïllada des de Rio Grande do Norte al sud fins a Espírito Santo). C. p. regina (Sclater, 1856) - est del Perú (sud del riu Marañón), oest de Brasil majorment a sud del riu Amazones (a l'est fins al baix Tapajós, també registrada al nord de l'Amazones en dos llocs a l'oest del riu Negro) i extrem nord de Bolívia. C. p. napensis (Miller, 1908) - sud i sud-est de Colòmbia (a l'est dels Andes), est d'Equador i nord del Perú (principalment al nord del riu Marañon).

Referències

dorsiblau Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud