El colibrí de les Juan Fernández (Sephanoides fernandensis), és una espècie d'ocell de la família dels colibrís endèmica de l'arxipèlag Juan Fernández. Està en perill d'extinció i les últimes estimacions uns pocs centenars d'exemplars.
Descripció El colibrí de les Juan Fernández és un dels colibrís amb més dimorfisme sexual radical. Els plomatges del mascle i la femella són tan diferents, i fins i tot la femella té una corona iridescent semblant a la del mascle, que al segle XIX es pensava que eren espècies diferents fins que es va descobrir un niu amb un de cada sexe. Els mascles fan entre 11,5 i 12 cm de llarg i pesen uns 10,9 g. Les femelles fan uns 10,5 cm de llarg i pesen uns 6,8 g. Tots dos sexes tenen el bec recte i negre.
El mascle és gairebé completament de color taronja canyella. El front i la corona són d'un groc vermellós iridescent i les ales d'un gris coure fosc. Les parts superiors de la femella són de color verd blavós amb una corona iridescent de color porpra blavós. Les parts inferiors són de color blanc pur amb discs negres i verds i les ales de color verd pissarra. Les plomes centrals de la cua i les teranyines interiors de les altres són de color blau verdós i les teranyines exteriors blanques.
Distribució i hàbitat La subespècie nominal de colibrí de les Juan Fernández només es troba a l'illa Robinson Crusoe. La suposada subespècie extinta S. f. leyboldi s'atribueix a l'illa d'Alejandro Selkirk. L'espècie habita boscos, matolls i jardins, preferint zones ombrívoles. A l'estiu, els mascles es veuen amb freqüència a l'única ciutat de l'illa, San Juan Bautista, alimentant-se de les flors dels arbres del subgènere Sonchus Dendroseris, que són endèmics de la cadena d'illes, i molts dels quals són espècies en perill crític d'extinció. Tots els registres de cria es troben a altituds d'entre 120 i 660 m.
Comportament Moviment El colibrí de les Juan Fernández es mou per l'illa, presumiblement a la recerca de plantes amb flors, però per la resta és sedentari.
Alimentació El colibrí de les Juan Fernández busca nèctar a les flors de les plantes natives, especialment Rhaphithamnus venustus i Sonchus brassicifolius. Durant la tardor i l'hivern, també pot alimentar-se de les espècies introduïdes d'eucaliptus i abutilon, quan la majoria de les plantes natives no estan florint. S'alimenta de les flors i prefereix les ombrejades molt per sobre del terra. Ambdós sexes defensen territoris d'alimentació, i els mascles ocupen els llocs més productius. A més del nèctar, l'espècie s'alimenta de petits insectes capturats en vol o de les fulles.
Reproducció La temporada de reproducció del colibrí de les Juan Fernández és de setembre a mitjan novembre. La femella construeix un petit niu en forma de copa amb fibres de falguera teixides, altres fibres, molses i teranyines col·locades a la punta d'una branca a cobert, normalment a uns 4 m del terra. Un estudi del 2011 va trobar que més del 75% dels nius eren en arbres Myrceugenia fernandeziana. La mida de la posta és de dos ous. Es desconeix el període d'incubació i el temps fins que les cries deixen el niu.
Vocalització El cant del colibrí de les Juan Fernández és "una barreja de notes agudes i grinyolants, trinat sec i greus i xerrameca descendent".
Estat i conservació La UICN ha qualificat el colibrí de les Juan Fernández com a en perill crític d'extinció. L'espècie habita només una petita illa. Té una població estimada de 1500 a 3500 ocells madurs o de 3000 a 5200 individus en total i es creu que el nombre està disminuint. La destrucció dels arbres autòctons, dels quals l'espècie depèn per als llocs de nidificació, és una de les principals causes del declivi. També hi contribueixen la propagació de l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i la mora Aristotelia chilensis, la depredació per part de gats domèstics i salvatges, i la destrucció d'hàbitat per part de conills i cabres introduïts. Igualment pot patir la competència per l'aliment del colibrí austral (S. sephaniodes), més nombrosa.
El 2004 es va iniciar un esforç de conservació gràcies a la col·laboració de diverses organitzacions (The Hummingbird Society, American Bird Conservancy i Juan Fernández Islands Conservancy, Oikonos - Ecosystem Knowledge) amb l'objectiu de prevenir l'extinció de l'espècie. Els esforços inclouen la plantació d'espècies autòctones, l'eliminació de plantes no autòctones i la reducció de depredadors i competidors no autòctons. Els residents de l'illa han estat contractats com a coordinadors i treballadors del projecte.
Taxonomia i sistemàtica El colibrí de les Juan Fernández va ser descrit per primera vegada per l'almirall i ornitòleg britànic Phillip Parker King el 1831 sota el nom científic Trochilus fernandensis i la localitat tipus l'illa de Juan Fernández. En la mateixa publicació de la descripció original del colibrí de les Juan Fernández, King també va descriure Trochilus stokesii com una espècie diferent, que es va comprovar posteriorment ser la femella de la mateixa espècie, per la qual cosa aquest últim nom és un sinònim.
El colibrí de les Juan Fernández comparteix gènere Sephanoides amb el colibrí austral (S. sephaniodes). Té una subespècie existent, la nominal S. f. fernandensis. La majoria dels sistemes taxonòmics mundials li atribueixen una segona subespècie, l'extinta S. f. leyboldi. L'enumeren com a espècie que es trobava en una altra illa del grup Juan Fernández, l'illa Alejandro Selkirk (també anomenada Más Afuera). Tanmateix, almenys un autor qüestiona el tractament de dues subespècies i si un colibrí de les Juan Fernández va habitar mai Selkirk.
El nom genèric Sephanoides prové del nom específic Orthorhynchus sephaniodes, sephaniodes, i a la vegada es compon de les paraules del grec antic «stephanē» que significa “corona”, “diadema”, i «oidēs» que significa “semblant”, “que s'hi assembla”; i el nom de l'espècie fernandensis es refereix a la localitat tipus, l'arxipèlag de Juan Fernández.
Les anàlisis genètiques recents suporten que són taxó germà amb el colibrí austral (S. sephaniodes).
Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (IOC) i la Clements/eBird Checklist es reconeixen dues subespècies:
S. f. fernandensis (King, 1831) - illa Robinson Crusoe. S. f. leyboldi † (Gould, 1870) - illa Alexandre Selkirk.
Referències
Juan Fernandez Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud