Boléro és un ballet per a orquestra en do major compost per Maurice Ravel l'any 1928. La seva melodia obsessiva i la riquesa orquestral l'han convertit en una de les obres musicals més cèlebres i més difoses arreu del món. Suscitant en els oients una mescla d'estupor i fascinació, el Boléro de Ravel sempre ha magnetitzat els públics i ha desconcertat la crítica. Però la seua immensa popularitat tendeix a encobrir l'amplitud de la seua originalitat i les intencions de l'autor.
«Hom no aniria massa lluny en l'anàlisi de les obres d'art si hom es restringira a allò que els autors han dit o fins i tot han cregut haver fet.» (Claude Lévi-Strauss, a propòsit del Boléro).Font : Lévi-Strauss C, L'homme nu, París, 1971 miniatura|La bella Ida Rubinstein (1885-1960), ballarina i rica mecenes russa, era una propera amiga de Ravel. Inspiradora del Boléro, va estrenar l'obra el 22 de novembre de 1928 i en va rebre la prestigiosa dedicatòria. Retrat de Valentín Serov.
A Catalunya es va estrenar el 3 d'abril de 1932 al Palau de la Música de Barcelona interpretat per l'Orquestra Pau Casals dirigida per Pau Casals.
Orígens de l'obra El Boléro va ser una de les darreres obres compostes per Maurice Ravel abans que la malaltia el condemnara al silenci creatiu. Les úniques obres d'envergadura que va compondre després van ser el Concert per a la mà esquerra (1929-30), el Concert en sol major (1929-31) i les tres cançons de Don Quichotte à Dulcinée (1932-33).
Concepció La història del Boléro es remunta a l'any 1927. Ravel, la reputació del qual ultrapassava les fronteres de França, acabava de finalitzar la Sonata per a violí i piano i uns mesos després havia d'embarcar-se en una gira pels Estats Units i el Canadà, quan la ballarina russa Ida Rubinstein, amiga i mecenes del músic i d'altres artistes de l'època (com Stravinski), va encarregar-li un «ballet de caràcter espanyol» que volia representar juntament als Ballets russos.Font : Marnat M, Maurice Ravel, Fayard, 1986, p. 627 Entusiasmat amb aquesta idea,Nota : Ravel no havia compost per al ballet des de La Valse, el 1919, i el seu últim èxit en aquest terreny es remuntava a Ma Mère l'Oye de 1912 Ravel va concebre en un principi, i d'acord amb la seua col·laboradora, orquestrar sis peces extretes de la suite per a piano Iberia, del compositor català Isaac Albéniz,Nota : El Puerto, Corpus Christi en Sevilla, Rondeña, Triana, El Albaicin i El Polo (Carta de Ravel a la viuda d'Albéniz, A: Orenstein A, Lettres, écrits et entretiens, Flammarion, 1989, Lettre 300) per a un projecte inicialment batejat Fandango. Però en retornar d'Amèrica, i quan ja havia començat el treball, va ser advertit que els drets sobre Iberia estaven exclusivament en mans d'Enrique Fernández Arbós,Nota : Nascut l'any 1863 i mort el 1939, Enrique Fernández Arbós va ser un compositor, violinista i director d'orquestra espanyol que no és massa conegut avui dia. Va ser alumne del violinista Joseph Joachim i va col·laborar molt de temps amb Albéniz. Sabedor del disgust de Ravel, va proposar-li cedir-li graciosament els seus drets sobre Iberia. Però Ravel ja havia canviat de projecte. deixeble d'Albéniz. Davant d'aquest contratemps, el compositor va decidir a contracor abandonar aquest projecte.
miniatura|esquerra|La llum i la calor d'Espanya van ser per a Ravel una font inesgotable d'inspiració. El Boléro, inspirat en una dansa andalusa, n'és la més cèlebre demostració. Fotografia de Còrdova
Va ser llavors quan se li va acudir la idea d'una obra experimental, quelcom que mai no s'haguera intentat. Un ballet per a orquestra d'una durada respectable que no utilitzara més que un tema i un contra-tema repetits incansablement, en el qual l'únic element de variació hauria de venir dels efectes de l'orquestració i d'un immens crescendo, que sostindrien tota l'obra.
Pel que fa al ritme, el fandango original sembla haver estat ben aviat reemplaçat pel bolero, altra dansa tradicional andalusa que havia conegut en els seus viatges a Espanya. L'origen de la cèlebre melodia ha estat narrat per l'amic de Ravel, Gustave Samazeuilh. De vacances amb ell a Donibane Lohizune (Saint-Jean-de-Luz) (estiu de 1928), conta com el compositor, abans d'anar a nadar un matí, li va tocar un tema al piano amb un sol dit, explicant-li: «Madame Rubinstein em demana un ballet. No creus que aquest tema és insistent? Vaig a intentar repetir-lo un bon nombre de vegades, sense cap desenvolupament, graduant-lo amb la meua millor orquestració. Potser reisca com la Madelon…».Font : Jankélévitch V, Ravel, Seuil, 1995, p. 194
El Boléro va ser compost de juliol a octubre de 1928 i va ser dedicat a Ida Rubinstein. Així va ser concebuda la que esdevindria l'obra més cèlebre del compositor, fins al punt que els mots «Boléro» i «Ravel» semblen estar associats per sempre. Però l'obra no va provocar l'efecte que s'esperava.
Primeres audicions El Boléro va ser estrenat el 22 de novembre de 1928 a l'Opéra de Paris sota la direcció de Walther Straram, amb una coreografia de Bronislava Nijinska i amb decorats d'Aleksandr Benois. Ida Rubinstein interpretava el paper d'una ballarina de flamenc en una coreografia molt sensual que no va deixar de provocar un cert escàndol. René Chalupt la va descriure en els següents termes: «Al centre d'una vasta sala, una dona dansava mentre que al seu voltant anaven congregant-se cada vegada més homes, als quals la visió de la ballarina encenia en desig».Font : Chalupt R, Gerar M, Ravel au miroir de ses lettres, París, 1957 La versió orquestral de l'obra es va estrenar l'11 de gener de 1930 pels Concerts Lamoureux sota la direcció del mateix Ravel.
La difusió de l'obra va atènyer ràpidament unes proporcions desmesurades, i Ravel en va ser el primer sorprès; ell que esperava que la seua obra seria, almenys «una peça de la que no s'apropiarien els concets del diumenge».Font : Marnat M, Maurice Ravel, Fayard, 1986, p. 635 Els directors d'orquestra, que hi veien un terreny de treball fèrtil i alhora una fàcil font de glòria, es van apoderar aviat del Boléro i van intentar, en alguns casos, deixar-hi la seua empremta. Mentre que Willem Mengelberg accelerava i alentia excessivament, el gran mestre italià Arturo Toscanini, per altra banda molt respectat per Ravel, es va prendre la llibertat d'executar l'obra dues vegades més ràpid del que estava prescrit, en un concert donat el maig de 1930, amb un accelerando final. Ravel, present entre el públic, va refusar aixecar-se per anar a estrènyer-li la mà i va parlar amb ell darrere de l'escenari.Font : Orenstein A, Maurice Ravel : Lettres, écrits et entretiens, Flammarion, 1989, p. 568 Toscanini va conduir l'enfrontament fins al següent comentari adreçat al mateix Ravel: «Vostè no comprèn gens la seua música. Era l'única manera de fer-la passar».Font : Marnat M, Maurice Ravel, Fayard, 1986, p. 636 Els dos homes es van reconciliar més avant, quan el Boléro ja era una peça cèlebre.
Ravel i la seva obra Hi ha artistes que veuen tota la seua producció enfosquida per l'èxit d'una única obra; paradoxalment, aquesta obra compleix rarament l'objectiu que li havia estat assignat. Fins i tot, sovint el seu autor la considera menor o imperfecta. Hi ha els exemples de Tomaso Albinoni (Adagio en sol menor), Johann Pachelbel (Canon i Giga en re major), Paul Dukas (L'aprenent de bruixot) i fins i tot Georges Bizet (Carmen). Quan Ravel va començar a adonar-se'n que aquest Boléro, reclamat pertot, podia fer-li patir aquesta sort, va sentir la necessitat, en diverses ocasions, de precisar les seues intencions quant al significat de l'obra.
«Desitge vivament que no hi haja malentesos amb el propòsit d'aquesta obra. Representa una experiència en una direcció molt particular i limitada, no cal pensar que busca aconseguir cap altra cosa que la que aconsegueix. Abans de la primera execució, jo havia fet aparèixer un advertiment dient que havia compost una peça amb una durada de disset minuts i que consistia només en un teixit orquestral sense música — en un llarg crescendo molt progressiu. No hi ha contrast ni pràcticament invenció a l'excepció del pla i del mode d'execució. Els temes són en conjunt impersonals — unes melodies populars de tipus àraboespanyol habitual. I (malgrat que algú haja pogut pretendre el contrari) l'escriptura orquestral és simple i directa al llarg de tota l'obra, sense la més mínima temptativa de virtuosisme. (…) Pot ser a causa d'aquestes singularitats que cap compositor estima el Boléro — i des del seu punt de vista tenen tota la raó. He fet exactament allò que volia fer, i per al públic hi ha dues opcions: prendre-ho o deixar-ho.»Font : entrevista concedida per Maurice Ravel al London's Daily Telegraph, 1931, A: Orenstein A, Maurice Ravel : Lettres, écrits et entretiens, Flammarion, 1989, p. 365
«La meua obra mestra? El Boléro, A veure! Malauradament, és buida de música.»
«Una vegada trobada la idea, qualsevol alumne del Conservatori hauria pogut, fins a aquesta modulació, reeixir tan bé com jo mateix.»
S'ha dit que en l'estrena del Boléro, una dama aponada en la seua butaca cridava: «Al boig! Al boig!». Contant-li l'escena al seu germà, Ravel li va dir: «Aquesta sí que ho ha entès!»Font : Marnat M, Maurice Ravel, Fayard, 1986, p. 634
Posteritat de l'obra Arranjaments Ravel va compondre el 1929 dues reduccions per a piano del Boléro, una a dues mans i l'altra a quatre mans. Ambdues s'interpreten rarament en públic.
Els arranjaments «no oficials» d'aquesta obra tan popular són legió. Una adaptació humorística cèlebre és la de Pierre Dac i Francis Blanche, Le parti d'en rire.
El Boléro en l'art El Boléro va ser editat la primera vegada per la firma parisenca Durand l'any 1933.
Una posada en escena cèlebre va ser la de Maurice Béjart, amb l'estrella de la dansa Jorge Donn.
Una gravació famosa és la de la pel·lícula Les Uns et les Autres de Claude Lelouch, per a la que Francis Lai "afegí" compassos suplementaris de la seua pròpia inspiració (!). També ha estat utilitzat en la cançó Et maintenant de Gilbert Bécaud.
Drets d'autor La partitura manuscrita del Boléro, document a llapis de més de trenta pàgines, va passar al domini públic l'any 1992. L'Estat Francès va utilitzar el seu dret de prioritat per a adquirir-la per la quantitat d'1,8 milions de francs.Font: Le Web de l'Humanité La Biblioteca nacional de França n'és l'actual dipositària.Font : BnF - Département musique - Collections
Fins a l'any 1993, el Boléro ha mantingut el primer lloc en la classificació mundial dels drets d'autor SACEM.Font: Sacem - Palmarès 1993 L'any 2004 era encara la tercera obra musical francesa no caiguda en el domini públic més exportada.Font: Sacem - Palmarès 2004 Aconseguia la quantitat d'1,5 milions d'euros anuals per drets. Com per a la resta de l'obra del músic, els drets del Boléro van passar al domini públic l'any 2015. Per altra banda, havent mort Ravel sense deixar fills, la línia hereditària dels drets és extremadament complexa. La gestió dels beneficis econòmics produïts pel Boléro, que excedeixen els 46 milions d'euros des de l'any 1970, és actualment objecte de polèmica.Font : Inchauspé I, Godeau R, Main basse sur la musique, Calmann-Lévy, 239 p., 2003
Música «Es tracta d'una dansa amb un moviment molt moderat i constantment uniforme, tant pel que fa a la melodia com a l'harmonia i el ritme, aquest darrer marcat sense interrupció per la caixa. L'únic element de diversitat hi és aportat pel crescendo orquestral» (Maurice Ravel, Esquisse autobiographique, 1928)Font : Jankélévitch V, Ravel, Seuil, 1995, p.202 </small>
El ritme