El castell de Savassona és un edifici del terme municipal de Tavèrnoles (Osona), declarat bé cultural d'interès nacional. Es troba prop del coll del mateix nom que separa la Plana de Vic de les Guilleries.
Història La primera menció documental al terme de Savassona —que es corresponia gairebé del tot amb l'actual de Tavèrnoles— és del 889, quan Arnabert i la seva muller Quinta vengueren a Gotmar i a la seva muller Ermegoda una vinya, al terme de Savassona, mentre que el castell és esmentat el 921. El domini eminent devia correspondre als comtes de Barcelona, que cap al 1082 vincularen el castell com a dotació dels vescomtes d'Osona-Cardona. El 1086, Ramon Folc I de Cardona llegà Savassona a la seva muller Ermessenda. El 1314, el vescomte Ramon Folc VI de Cardona establí que l'hereu del vescomtat tingués vinculats diversos castells, entre ells el de Savassona, però ja no figurava entre els vinculats al nou comtat de Cardona, creat el 1375 pel rei Pere el Cerimoniós. Així, doncs, és probable que hagués passat a mans de Bernat Amat de Cardona, germà de Ramon Folc VI, que també tenia el castell de Rupit. Posteriorment, passà mans al comte Ramon Roger II de Pallars Sobirà, casat amb una filla seva.
El primer castlà documentat és Manfred de Savassona, casat amb Ermengarda, amb qui tingué una filla anomenada Quíxol (1064), i el 1129 ho era Pere Berenguer de Savassona. S'hi succeïren diverses generacions de la mateixa família fins al 1280, quan Pere II de Savassona va morir sense descendència i el castell passà a mans del germà Galceran, canonge de Vic, que el vengué a Ramon de Vilanova, castlà del Brull. Els Vilanova es cognominaren Savassona, i cap al 1409, tingueren greus enfrontaments amb els Malla, que causaren uns 30 o 40 morts. Aquest fet motivà que Sant Vicent Ferrer acudís a Vic per a aconseguir la pau entre ambdós famílies. El 1514 Joana, filla de Lluís de Savassona, va morir sense descendència, i fou succeïda per Rafael de Prat, hereu d'Isabel de Vilanova, que cedí aquell mateix any el domini del castell a Antoni Vila. Aquest hagué de pledejar amb diverses famílies que li disputaven la senyoria de Savassona, i per aquest motiu, la presa de possessió del castell es va retardar fins el 1540.
El 1632, Antoni Vila IV, molt mancat de salut i seguint les indicacions testamentàries del seu pare, va fer donació inter vivos del castell al seu cosí Galceran de Llupià, però aquest va morir abans que ell. La successió passà a Maria de Llupià, germana de Galceran, casada amb Jeroni Ferrer, i el 1650, el seu fill Jeroni Ferrer de Llupià fou nomenat nou baró de Savassona. El 1654, Felip IV atorgà el privilegi de noblesa a un membre d'aquesta família, i el 1784, Carles III confirmà a Josep Francesc de Ferrer-Llupià i d'Ibáñez-Cuevas la baronia de Savassona com a títol del regne.
Durant la Guerra del Francès, el baró va tenir un paper notable en la lluita contra els napoleònics, i va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya. Va morir sense descendència i el patrimoni familiar es va anar dispersant i perdent. El títol va passar a Maria dels Dolors Lluïsa Desprat, que va morir soltera, i després a María Cayetana Díaz de Mayorga, de qui el va heretar al seu fill José Jesús de Urbina. Aquest fou succeït pel seu cosí Cayetano de Urbina y Daoíz, i les terres de la baronia es van dividir entre aquest i cinc cosins més a parts iguals. El 1900, el castell i part de les terres van ser adquirits per Vicenç Cuyàs i Piera, que les va vendre a la família Soldevila.
Descripció El castell medieval va quedar molt destruït al a causa de la guerra contra Joan II, i va ser objecte de diverses obres per la família Vila als segles i . El 1775, les façanes foren renovades per Josep Francesc de Ferrer-Llupià i d'Ibáñez-Cuevas. El 1811, el castell fou incendiat per les tropes napoleòniques i restaurat després del 1814.
El conjunt actual està format per tres cossos de planta rectangular. Les cobertes són a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a les façanes. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal adovellat, que es troba a la part superior, mutilat per una gran balconada que ocupa tot el primer pis, amb diverses finestres balconeres de pedra. Al segon pis, a la part central, hi ha esculpits l'escut d'armes dels Ferrer-Llupià i un bust de marbre d'Antoni de Ferrer-Llupià i de Brossa, pare de Josep Francesc. La façana de llevant s'assenta damunt la roca viva.
La part medieval del castell és una peça de planta triangular que limita un espai d'uns 12 m² i una alçària d'uns 5 m. Els murs tenen una gruixària de 1,10 m i l'interior és cobert amb una volta que es va adaptant a la forma triangular. A un costat hi ha una petita obertura que permet l'accés d'una sola persona. La major part del mur és arrebossat, i a la part més alta i des de l'exterior s'observa un aparell molt irregular de blocs de pedra, col·locats amb poca cura i que podria respondre a alguna reparació posterior, ja que la coberta ha estat feta amb teules.
A mitja alçada es conserven les restes d'un angle de tancament de la muralla perimetral, de planta triangular, amb una torre de planta circular. Al nord del castell, a tocar del camí d'accés, es troba la capella de Sant Pere de Savassona. A la zona sud, fora muralles i a tocar de la torre circular es troba un seguit de forats de pal i retalls a la roca que podrien haver conformat l'antiga muralla de fusta o algun altre tipus d'estructura perible.
Referències
Vegeu també
Palau Savassona
Savassona Categoria:Patrimoni monumental de Tavèrnoles Categoria:Edificis de Tavèrnoles