Mosè (Moisès) és un oratori o un poema simfònic vocal amb un pròleg i tres parts per a solistes, cor, veus blanques, instruments fora de l'escenari i l'orquestra, compost per Lorenzo Perosi sobre un text d'Agostino Cameroni i Pietro Croci,Dades a Iberlibro.com basat en lÈxode. S'estrenà l'11 de novembre de 1901 al Salone Perosi de Milà dirigit per Arturo Toscanini.

Origen i context Lorenzo Perosi ja havia aconseguit reconeixement com a compositor de música sacra gràcies als seus oratoris, misses polifòniques i motets, però l’estrena de Mosè, sota la direcció de Toscanini, va suposar una autèntica revelació i un avanç qualitatiu notable. Aquest moment singular, que va unir Perosi i Toscanini, no va ser un fet aïllat, sinó la culminació d’una llarga relació de respecte i amistat entre ambdós. Cap al 1897, el diari milanès L'Osservatore Cattolico de don Albertario començà a seguir amb interès l’activitat artística del jove Perosi, aleshores director del cor de la Cappella Marciana de Venècia. La trobada entre els dos mestres es va organitzar per iniciativa del comte Lurani, reconegut mecenes i musicòleg.

L’any 1899, Arturo Toscanini, que des de feia un any ocupava el càrrec de director artístic a la Scala de Milà, decidí presentar en aquest escenari l’obra del sacerdot Don Lorenzo Perosi, dirigint personalment l’oratori La Resurrezione di Lazzaro. La seva intervenció aportà una visibilitat considerable tant al compositor com a la seva producció musical.

Toscanini apreciava profundament el jove sacerdot, un home senzill i proper amb un talent clar, capaç d’explorar noves rutes dins la música sacra i de donar un aire modern a l’antiga tradició de l’oratori italià. Cada visita de Don Lorenzo a Milà era motiu per retrobar-se amb Toscanini, afirmant després que «d’un director com ell sempre hi ha alguna cosa per aprendre». La prova més clara de la seva admiració arribà quan Toscanini decidí portar a l’escenari una de les obres més importants de Perosi.

Durant un mes i mig, compositor i director treballaren junts per polir cada detall de la partitura, ja que Toscanini volia dominar completament la interpretació. Mostrà un interès especial per l’inici de la tercera part de la lletra, Già l'ignea colonna / nel ciel scolora..., així com per la secció instrumental que descriu el pas del Mar Roig, plena d’una força expressiva notable. Segons recordava Don Lorenzo, Toscanini li oferí un consell precís: mentre repassaven la partitura al piano, en arribar a la secció de la separació de les aigües, el director suggerí: «Benvolgut Don Lorenzo, tot va bé, però m’agradaria que la instrumentació evoqués l’escuma de les ones i el moviment. Per què no afegir dues arpes? Uns arpegis continus hi encaixarien perfectament». Perosi acollí el suggeriment amb disposició i, un cop aplicat, reconegué la saviesa del director. L’endemà, al veure l’efecte aconseguit, Toscanini en mostrà una gran satisfacció. No és estrany, doncs, que afirmés: «Perosi no canvia ni una nota del que escriu, perquè el perfum de la seva música està tot en la seva simplicitat».

Representacions La primera interpretació es dugué a terme a la Sala Perosi, l’antiga església de Santa Maria della Pace de Milà, el 16 de novembre de 1901. L’edifici, prèviament abandonat, fou escollit per Perosi, que buscava un lloc più ecclesiastico di un teatro e più teatrale di una chiesa,Leonardo Ciampa, Don Lorenzo Perosi (AuthorHouse, 2006) més eclesiàstic que un teatre i alhora més teatral que una església, per presentar les seves obres de música sacra. Entre 1900 i 1907, nombrosos concerts de música de Perosi tingueren lloc en aquest espai. Problemes fiscals obligaren a suspendre les activitats, però avui l’edifici ha recuperat la seva funció religiosa i el seu nom original.

L’estrena assolí un èxit rotund tant per l’obra com pels intèrprets. El diari L'Osservatore Cattolico dedicà gairebé la totalitat de dues pàgines a l’estrena de Mosè, incloent-hi imatges de Perosi, de la representació de l’obra i del Salone Perosi.

El 1925, el mestre Perosi, recuperat notablement d’una malaltia cerebral, va tornar a dirigir Mosè al Constanzi de Roma, obra que la crítica italiana considerà com un dels seus oratoris més inspirats.

Moviments I. Pròleg: Mosè tra i pastori Madianiti II. Primera part: Il roveto ardente III. Segona part: L'esodo IV. Tercera part: Il passaggio del Mar Rosso

Personatges Raguele (baix) Sephora (soprano) Mosè (baríton) La voce di Jehova (baix) Faraone (baríton) Aronne (tenor) Il capofamiglia (tenor) Maria (soprano)

Enregistraments Existeix una gravació en directe al Festival Perosiana, Tortona, Itàlia, el 22 d'octubre de 1998, sota la direcció d'Arturo Sacchetti.Dades a diverdi.com

Referències

Categoria:Oratoris de Lorenzo Perosi Categoria:Composicions musicals del 1901