és un empresari, inversor i magnat conegut pels seus papers clau a l'empresa espacial SpaceX i l'automobilística Tesla, Inc. També és conegut per ser propietari de X Corp. (que opera la plataforma X, abans Twitter), i pel seu paper a la fundació de xAI, Neuralink i OpenAI. Segons Forbes, a desembre de 2024, Musk és la persona més rica del món; amb un patrimoni net estimat de 430.000 milions de dòlars. El 2021 va ser proclamat "persona més influent de l'any" per la revista Time. Entre gener i maig de 2025 va exercir com a administrador del Departament d'Eficiència Governamental de la Casa Blanca en el segon govern de Donald Trump.
Entre els seus càrrecs executius més destacats ha estat fundador, director executiu, director tecnològic i dissenyador en cap d'SpaceX; Inversor Àngel, director general i arquitecte de productes de Tesla, Inc.; fundador de The Boring Company; cofundador de Neuralink, cofundador d'OpenAI i Executiu en cap de Twitter.
Musk es va convertir el 2022 en el primer multimilionari en perdre més de 200.000 milions de dòlars, després d'haver estat dos anys abans el primer que els havia superat. Amb la caiguda de la seva fortuna fins a 140.000 milions de dòlars des dels 340.000 milions, aquest any el va acabar perdent la posició de persona més rica del món. El motiu principal fou sobretot la caiguda del valor de Tesla en un 68% durant l'any.
Les accions i les opinions expressades per Musk l'han convertit en una figura polaritzadora. Se l'ha criticat per fer declaracions poc científiques i enganyoses, inclosa la desinformació sobre la COVID-19, afirmar comentaris antisemites i transfòbics i promoure teories conspiratives. La seva gestió de Twitter ha estat controvertida pels grans acomiadaments d'empleats, l'augment de publicacions amb incitació a l'odi, la desinformació i els canvis a les característiques del servei, inclosa la verificació.
A principis de 2024, Musk va començar a participar activament en la política nord-americana com a partidari polític i financer del candidat a President dels Estats Units Donald Trump, convertint-se en el donant polític més important de les eleccions del 2024. Després de guanyar al novembre, Trump va anunciar que havia triat Musk per codirigir la junta assessora del nou Departament d'Eficiència Governamental (DOGE).
Biografia Musk va néixer de mare canadenca i pare sudafricà i es va criar a Pretòria (Sud-àfrica). Va estudiar breument a la Universitat de Pretòria abans de traslladar-se al Canadà als 17 anys. Es va matricular a la Queen's University i es va traslladar a la Universitat de Pennsilvània dos anys després, on es va llicenciar en economia i física. El 1995 es va traslladar a Califòrnia per assistir a la Universitat Stanford, però en lloc d'això va començar la seva carrera com a empresari, cofundant l'empresa de programari web Zip2 amb el seu germà Kimbal. L'empresa va ser adquirida per Compaq per 307 milions de dòlars el 1999. Aquest mateix any, Musk va cofundar el banc en línia X.com, que es va fusionar amb Confinity el 2000 per formar PayPal. L'empresa va ser comprada per eBay el 2002 per 1.500 milions de dòlars. Aquest origen els situen entre el grup influent anomenat La Màfia del Paypal.
El 2002, Musk va fundar SpaceX, un fabricant aeroespacial i empresa de serveis de transport espacial, de la qual és conseller delegat i enginyer en cap. El 2004, es va unir al fabricant de vehicles elèctrics Tesla Motors, Inc. (ara Tesla, Inc.) com a president i arquitecte de productes, convertint-se en el seu executiu en cap el 2008. El 2006, va ajudar a crear SolarCity, una empresa de serveis de energia solar que posteriorment va ser adquirida per Tesla i es va convertir en Tesla Energy. El 2015, va cofundar OpenAI, una empresa de recerca sense ànim de lucre que promou la intel·ligència artificial amigable. El 2016, va cofundar Neuralink, una empresa de neurotecnologia centrada en el desenvolupament d'interfícies cervell-ordinador, i va fundar The Boring Company, una empresa de construcció de túnels. També va acordar la compra de la important xarxa social nord-americana Twitter el 2022 per 44.000 milions de dòlars. Musk ha proposat Hyperloop, un sistema de transport d'alta velocitat en el buit.
Infantesa i família Elon Reeve Musk va néixer el 28 de juny de 1971 a Pretòria, Transvaal, Sud-àfrica. La seva mare és Maye Musk (el seu cognom de soltera era Haldeman), una model i dietista nascuda a Saskatchewan, Canadà, si bé va créixer a Sud-àfrica. El seu pare és Errol Musk, un enginyer electromecànic sudafricà, pilot i mariner. Té un germà més jove, Kimbal (nascut l'any 1972), i una germana més jove, Tosca (nascuda el 1974). El seu avi matern, Joshua Haldeman, va néixer als Estats Units, però era d'origen canadenc. La seva àvia paterna tenia avantpassats britànics i holandesos de Pennsilvània.
Després del divorci dels seus pares el 1980, Musk va viure majoritàriament amb el seu pare en una zona residencial de Pretòria. Amb el temps, Musk s'ha allunyat del seu pare, a qui considera "una persona terrible... qualsevol cosa maligna que puguis imaginar, ell l'ha feta." Té una mig-germana i un mig-germà de la banda del seu pare.
Amb 10 anys, es va interessar per la programació, mentre utilitzava un Commodore VIC-20. Va aprendre programació informàtica mitjançant un manual i, als 12 anys, va vendre el codi d'un videojoc basat en BASIC anomenat Blastar a la revista PC and Office Technology per aproximadament 500$.Belfiore (2007), p. 166–95. Musk era un nen introvertit i va patir assetjament escolar fins al punt d'haver de ser hospitalitzat quan uns nens el van tirar daltabaix d'unes escales.Vance (2015), p. 33-34.Vance (2015), p. 40-41. Va assistir a l'escola Waterkloof abans de graduar-se a l'Institut de Nois de Pretòria.
Tot i que el seu pare va insistir perquè assistís a la universitat a Pretòria, Musk va decidir anar als Estats Units.Elon Musk, quoted in "Elon Musk Profiled: Bloomberg Risk Takers," www.bloomberg.com, August 3, 2013 Conscient que li seria més fàcil d'entrar als Estats Units des del Canadà, va sol·licitar un passaport canadenc a través de la seva mare, nascuda allà.Vance (2015), p. 44.
Educació Mentre esperava la documentació canadenca, Musk va assistir a la Universitat de Pretòria durant cinc mesos. Així va evitar haver de fer el servei militar a sud-Àfrica.Vance (2015), p. 43-44. El juny de 1989 va arribar a Canadà, però no va aconseguir posar-se en contacte amb el seu familiar a Montreal, així que va viure en un hostal. Aleshores va viatjar cap a l'oest per tal de viure amb un cosí llunyà a Saskatchewan.Vance (2015), p. 45. Va residir allà durant un any, treballant en feines esporàdiques com ara en una granja o en un molí.Vance (2015), p. 46. L'any 1990, Musk va entrar a la Universitat de Queen's, a Kingston, Ontario.Vance (2015), p. 46-47. Dos anys més tard, va traslladar-se a la Universitat de Pennsilvània on l'any 1997 es va graduar en econòmiques i física.
L'any 1994, Musk va fer dues èpoques de pràctiques a Silicon Valley: en una empresa d'emmagatzematge d'energia anomenada Pinnacle Research Institute, que investigava supercondensadors per a emmagatzematge d'energia, i a l'empresa de Palo Alto Rocket Science Games. Bruce Leak, antic enginyer en cap de Quicktime per a Apple que havia contractat Musk, va assegurar: "tenia energia il·limitada. Els joves d'avui en dia no tenen ni idea de com funciona el maquinari, però ell tenia un passat com a modificador de programes d'ordinador i no li feia por de trobar solucions a problemes."Vance (2015), p. 60. L'any 1995, Musk va ser acceptat per a un doctorat en ciències dels materials i física d'energia a la Universitat Stanford, a Califòrnia.Vance (2015), p. 368. Musk va intentar trobar feina dins de Netscape però mai va rebre resposta a les seves sol·licituds de feina. En dos dies, va deixar Stanford, decidint en comptes d'això unir-se a la bombolla puntcom i llançar una empresa d'internet.
Carrera empresarial Zip2 L'any 1995 va fundar, juntament amb el seu germà Kimbal i Greg Kouri l'empresa de programari Zip2, amb finançament d'un grup d'àngels inversors. Van situar l'empresa en una petita oficina de lloguer a Palo Alto. La companyia va desenvolupar i publicitar una guia de la ciutat a internet amb mapes, adreces i pàgines grogues. Musk no es podia permetre el lloguer d'un apartament, així que dormia a l'oficina i es dutxava al gimnàs. A més, només tenien un ordinador, així que durant les hores del dia actuava com a servidor i a la nit Musk el feia servir per programar els canvis.
Els seus esforços van tenir recompensa quan van aconseguir un contracte amb The New York Times i el Chicago Tribune. Compaq va comprar Zip2 el febrer de 1999 per 307 milions de dòlars, dels quals 22 milions van ser per a Musk, atès que tenia un 7 per cent de la companyia.Vance (2015), p. 109.
X.com i PayPal El març de 1999, Musk va cofundar X.com, una empresa de serveis financers en línia amb 10 dels milions que havia obtingut per la venta de Zip2. Un any més tard, l'empresa es va fusionar amb Confinity,Jackson (2004), p. 40, 69, 130, 163. que tenia un servei de transferència de diners anomenat PayPal. La nova empresa es va enfocar en aquest servei i va passar a anomenar-se PayPal l'any 2001. Musk va haver d'abandonar la seva posició com a director general degut a desavinences amb els executius l'inversor de Silicon Valley Peter Thiel, el cofundador Max Levchin, el membre del consell Reid Hoffman i el director d'operacions i líder de producte David Sacks.
L'octubre de l'any 2002, PayPal va ser adquirit per eBay per 1.500 milions en accions, dels quals Musk va rebre 165 milions. Abans de la venda, Elon Musk n’era el principal accionista, amb un 11.7% del total.
L'any 2017, Musk va recomprar el domini X.com a PayPal per una quantitat que no es va fer pública. Segons ell, el domini tenia valor sentimental per a ell.
SpaceX alt=Musk, dressed in a suit, holds a metal model of the sleek Starship|miniatura|Musk explica les capacitats esperades de les naus d'SpaceX a la NORAD i l'Air Force Space Command, l'any 2019 L'any 2001, Musk va concebre Mars Oasis, una idea d'hivernacle en miniatura que permetria fer créixer collites a Mart i va tornar a despertar l'interès del públic per l'exploració espacial. A l'octubre del 2001, Musk va anar a Moscou per tal de comprar uns míssils balístics intercontinentals Dnepr reacondicionats, que podrien enviar els hivernacles a l'espai. Es va trobar amb empreses com ara NPO Lavochkin i Kosmotras; tanmateix, el van considerar un inexpert. El grup va tornar als Estats Units sense èxit. El febrer de 2002, van tornar a Rússia buscant tres míssils. Es van trobar de nou amb Kosmotras i els va oferir un coet per 8 milions de dòlars, però no el van acceptar. En comptes d'això, Musk va decidir començar una empresa que pogués construir coets. Amb 100 milions de dòlars, el maig de 2002 Musk va fundar Space Exploration Technologies Corp., conegut amb el nom comercial de SpaceX.
L'any 2006, la NASA va anunciar que SpaceX era una de les dues seleccionades per tal de fer el transport dels tripulants i la càrrega de l'Estació Espacial Internacional (ISS, per les seves sigles en anglès). El 23 de desembre de 2008 van signar un contracte de 1.600 milions de dòlars 12 vols cap a la ISS amb les naus Falcon 9 i Dragon, per tal de substituir el Transbordador espacial, que seria retirat l'any 2011. El 25 de maig de 2012 el vehicle Dragon d'SpaceX es va convertir en la primera nau d'una empresa no estatal en ser llançada i enganxar-se amb l'ISS.