El tirà gegant Rev. 20/01/2023 (Tyrannus cubensis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tirànids (Tyrannidae). Habita a Cuba. Abans estava també present en Great Inagua i a les Illes Caicos.

Descripció El tirà gegant és el membre més gros del gènere Tyrannus. Fa de 23 a 26 cm de llarg i pesa uns 94 g amb un pes màxim d'uns 108 g. És gairebé tan pesat com el gautxo gros (Agriornis lividus). Ambdós sexes tenen el mateix plomatge. Els adults tenen el cap majoritàriament de negrós a negre amb les galtes blanques i una taca taronja o vermella fosca parcialment amagada al centre de la coroneta. Sovint tenen una mica de blanc als lores que s'estén fins al front. Les parts superiors són de color gris fosc a gris fuliginós. Les ales són majoritàriament de gris fosc a gris fuliginós amb vores blanques a les cobertores mitjanes i majors que es mostren com dues barres alars. Lesrèmiges són negròses amb vores blanques a les secundàries i terciaries internes. La cua és lleugerament oscada i negrosa amb les puntes de les plomes blanques quan són joves. La barbeta, gola i parts inferiors són blanques amb, de vegades, un lleuger tacat grisenc al pit. Tenen l'iris marró fosc, el bec negre massiu amb un culmen arquejat i potes i peus negres.

Distribució i hàbitat El tirà gegant només es troba a Cuba, on té una distribució molt disjunta. Allà es troba al llarg de la costa nord-oest, la costa sud-est, alguns llocs a l'interior i a l'Illa de la Juventud (l'"Illa dels Pins"). Anteriorment es trobava a la Gran Inagua i les Illes Caicos, on es va documentar per última vegada el 1891. També hi ha fòssils del Plistocè d'illes del nord de les Bahames. S'ha documentat com a errant a Mèxic i possiblement a Haití, on el seu origen és incert. També hi ha registres d'albiraments no documentats a Florida.

El tirà gegant habita principalment en boscos alts i les vores dels rius i pantans a les terres baixes. També es troba en boscos de pins i boscos mixtos de pins i caducifolis, pantans oberts i sabana seca amb arbres alts dispersos. En algunes zones es troba en palmeres intercalades amb plantacions de cafè i cacau. En totes les zones sembla que requereix una alçada de capçada d'almenys 13 m. En altitud, va des del nivell del mar fins als 1.100 m.

Comportament Moviment El tirà gegant és un resident sedentari durant tot l'any.

Alimentació S'alimenta principalment d'insectes grossos i també inclou petits vertebrats i fruita en la dieta. Normalment busca aliment sol o en parelles, posant-se en una branca exposada d'un arbre. Normalment captura insectes a l'aire, possiblement els captura durant una sortida des de la perxa. Normalment menja fruita mentre vola breument.

Reproducció El tirà gegant és molt territorial i defensa l'àrea contra altres tirans gegants i altres ocells tan grossos com la cornella de Cuba (Corvus nasicus) i els xoriguer americà (Falco sparverius). Sembla ser monògam i les parelles semblen formar vincles anualment. Es reprodueix entre març i juny. El niu és una copa sense folre feta de petites branquetes, arrels i herba seca, i normalment el col·loca en una forquilla de branques entre uns 13 i 22 m sobre el terra. La posta habitual és de dos o tres ous de color blanc cremós amb taques i taques vermelloses, liles i grises. El període d'incubació és de 17 a 18 dies i es creu que és la femella sola la que incuba. Es desconeix el temps fins a emplomallar i els detalls de les cures parentals.

Vocalització La vocalització principal del tirà gegant és "una xerrameca forta i sorollosa de tuue-tuuii-tuuii-tuuii". També fa un crit de quatre síl·labes, i les parelles de vegades canten en duet.

Estat de conservació La UICN va avaluar originalment el 1988 el tirà gegant com a espècie en risc mínim, però des del 1994 l'ha avaluat com a en perill d'extinció. Té una població "greument fragmentada" estimada entre 250 i 1000 individus madurs que es creu que està disminuint. "Les raons precises del declivi d'aquesta espècie no estan clares, però la pèrdua d'hàbitat, i especialment la pèrdua d'arbres grossos adequats per niar, a causa de la tala i la conversió agrícola, pot ser com a mínim un factor que hi contribueix. Tanmateix, s'ha demostrat que l'espècie utilitza intensament les clarianes forestals i els contorns alterads, cosa que pot compensar alguns dels impactes de la pèrdua contínua d'hàbitat". Es troba en quatre àrees protegides, i "els registres recents de noves localitats indiquen que l'espècie podria tenir una distribució més àmplia a tota l'illa del que es pensava anteriorment".

Taxonomia i sistemàtica El tirà gegant va ser descrit formalment el 1898 per l'ornitòleg nord-americà Charles Wallace Richmond amb el nom binomial Tyrannus magnirostris. Tanmateix, aquest nom ja s'havia utilitzat per a una altra espècie, de manera que, pel principi de prioritat, Richmond el va reanomenar amb l'actual Tyrannus cubensis el 1898.

El tirà gegant i el tirà gris (T. dominicensis) són espècies germanes i la parella probablement és germana del tirà melancòlic (T. melancholicus).

Etimologia El nom genèric Tyrannus es basa en "Le Tyran. Tyrannus" de Brisson, 1760: "Tandis que la femelle couve, le mâle chasse d'auprès de son nid tous les Oiseaux" ("Mentre la femella incuba, el mascle foragita tots els ocells de prop del seu niu").

L'epítet específic cubensis és per la localitat tipus de l'espècie ("Cuba").

Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.

Referències

Bibliografia

Gegant Categoria:Ocells de Cuba