Els adhesius tissulars són substàncies o materials que s'usen en medicina per tancament ferides traumàtiques o quirúrgiques amb codi ATC V03A K, i s'usen en la indústria alimentària específicament en l'elaboració de productes carnis.

Mecanisme d'acció Els adhesius tissulars són substàncies que polimeritzen ràpidament en contacte amb els teixits, amb els quals enllacen químicament, actuant com a segellant sense produir una calor excessiva ni productes tòxics. Han de ser reabsorbibles en curar-se la ferida sense interferir en el procés de cicatrització.

Pel seu origen poden ser derivats del cianoacrilat, que polimeritza ràpidament en contacte amb la sang, llàgrimes, sèrum o solucions fisiològiques salines i provoquen una forta tensió entre els teixits que contacten, o bé derivats de la fibrina, que polimeritza lentament, provoca poca tensió entre els teixits que contacten.

Història Els primers adhesius tissulars de cianoacrilat van ser sintetitzats en 1949, i eren apropiats per les ferides i incisions superficials petites, però les seves propietats físiques limitades impedien el seu ús en el tractament d'altres ferides. També hi va haver informes de reaccions inflamatòries agudes i cròniques. El desenvolupament addicional va portar a la introducció dels derivats del cianocrilat més purs i resistents, però les limitacions de la baixa resistència a la tensió i la fragilitat impedien l'acceptació generalitzada. Més recentment, els adhesius tissulars s'han desenvolupat amb una millor resistència i combinen plasticitat i estabilització per augmentar la flexibilitat.

Ús mèdic S'usen com a alternativa acceptable al punt quirúrgic per tancament de ferides sobre incisions petites o senzilles de pell en àrees amb poca tensió. Ofereixen l'avantatge per al pacient que són menys doloroses i que no hi ha material de retirar posteriorment i per al cirurgià no hi ha risc de lesió per punxada. S'han utilitzat principalment en el servei d'urgències i en nens, però els estudis assenyalen que els cirurgians poden considerar l'ús d'adhesius tissulars per al tancament d'incisions a la sala d'operacions en tota mena de procediments.

També s'usen com segellants en les línies de sutura i per prevenir o disminuir les dehiscències i fístules així com hemostàtics.

Ús industrial En la indústria alimentària i en gastronomia també s'usen diversos tipus de coles tissulars de tipus biològic com compostos de fibrina, clara d'ou, extractes de cartílag, caseïna, o derivats de la soja, i enzims com la transglutaminasa, entre d'altres, que no tenen risc per als consumidors i té com a objectiu augmentar el lligam, estabilitat i cohesivitat de productes carnis.

Alguns requereixen ús de calor i altres actuen en fred, com per exemple un compost de fibrina o fibrinogen, similar als d'ús mèdic, obtingut de plasma boví o de porcí, d'origen holandès de marca Fibrimex ® que s'usa als EUA i Canadà des dels anys 90 i que va obtenir la certificació de l'Agència de Seguretat Alimentària de la Unió Europea per a ús a l'abril de 2010 i que és una alternativa ala transglutaminasa tissular utilitzada en cuina del Japó i Europa des del 2008.

Referències

Categoria:Cirurgia Categoria:Tecnologies sanitàries Categoria:Additius alimentaris