, també conegut com a , va ser un polític japonès de l'era Meiji i segon Primer ministre del Japó des del 30 d'abril de 1888 fins al 25 d'octubre de 1889.
Primers anys Va néixer en una família de samurais que servia el dàimio del clan Shimazu, a la localitat de Kagoshima, a l'illa de Kyūshū.
El 1862, Kuroda va estar involucrat en l'Incident de Namamugi, on els samurais de Satsuma van matar un britànic que es va negar a aturar-se en la processó del daimyō. Això va conduir a la Guerra anglosatsuma en 1863, on Kuroda va tenir una participació important. Després de la guerra, va anar a Edo, on estudiaria artilleria.
En tornar a Satsuma, Kuroda es va convertir en un membre actiu de l'aliança Satchō (Satsuma-Chōshū), que buscava el derrocament del shogunat Tokugawa. Posteriorment va ser cap militar a la Guerra Boshin, i es va fer famós per derrotar Enomoto Takeaki, el qual s'havia enfrontat a Kuroda a la batalla de Hakodate. Anys més tard, i a causa de la impressió causada en el combat, Kuroda demanarà que es perdoni la vida d'Enomoto, que havia estat empresonat.
Carrera política Després de la instauració del govern Meiji, Kuroda es va convertir en un diplomàtic que tractaria l'assumpte de Karafuto, territori reclamat per Japó i l'Imperi Rus a 1870. Nerviós per l'expansió russa a l'est, Kuroda va tornar a Tòquio i va demanar el ràpid establiment d'un assentament japonès en aquesta regió. En 1871 va viatjar a Europa i als Estats Units per un període cinc mesos i després del seu retorn al Japó en 1872, va ser l'encarregat de la colonització de Hokkaidō.
El 1874 va ser nomenat director de l'Oficina de Colonització de Hokkaidō, i va organitzar un pla d'assentament tipus militar-colonialista a l'illa en companyia d'ex-samurais i soldats retirats que poguessin treballar com a grangers i forces militars locals. Va ser promogut posteriorment a Tinent General a l'Exèrcit imperial japonès. Kuroda va convidar experts en agricultura d'altres països (o-yatoi gaikokujin) que tinguessin un clima similar a Hokkaido, i amb ells van aprendre mètodes de collita i producció reeixits en aquest terreny.
miniatura|Signatura del Tractat de Ganghwa a 1876.
Kuroda va viatjar a Corea a 1875 i va negociar el Tractat de Ganghwa a 1876. Després, en 1877 va ser enviat com a part de la força que reprimiria la Rebel·lió de Satsuma. A 1878, es va convertir en líder del Domini de Satsuma, després de l'assassinat de Toshimichi Ōkubo.
Poc abans d'abandonar el càrrec a Hokkaido, Kuroda es va convertir en la figura central de l'escàndol de l'Oficina de Colonització de Hokkaidō en 1881.
Va ser nomenat Ministre d'Agricultura i Comerç el 1887.
Primer Ministre Es va convertir en el segon Primer Ministre del Japó, després d'Ito Hirobumi a 1881. Durant el seu govern, va coordinar la promulgació de la Constitució de Meiji, però, va estar involucrat en la controvèrsia dels tractats desiguals, va haver de renunciar a 1889 després de la publicació de la proposta de part del seu ministre d'exteriors Okuma Shigenobu.
Últims anys Va exercir el càrrec de Ministre de Comunicacions a 1892, en el segon gabinet d'Itō. A 1895 es va convertir en un genrō, i president del Consell Privat. Va morir d'una hemorràgia cerebral el 1900.
Referències Austin, Michael R. Negotiating with Imperialism: The Unequal Treaties and the Culture of Japanese Diplomacy. Harvard University Press (2006). Jansen, Marius B. Emergence of Meiji Japan, The (Cambridge History of Japan). Cambridge University Press (2006). Jansen, Marius B. The Making of Modern Japan. Belknap Press; nova edició (2002). Keane, Donald. Emperor Of Japan: Meiji And His World, 1852-1912. Columbia University Press (2005). Sims, Richard. Japanese Political History Since the Meiji Renovation 1868-2000. Palgrave Macmillan.
Enllaços externs Fotos i biografia a la Biblioteca de la Dieta Nacional
Categoria:Primers ministres del Japó Categoria:Generals japonesos Categoria:Samurais Categoria:Persones de Kagoshima Categoria:Morts a Tòquio Categoria:Receptors amb l'orde del Sol Naixent de 1a classe Categoria:Polítics morts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX