Percophis brasiliensis és una espècie de peix i l'única del gènere Percophis.The Taxonomicon

Descripció Fa 53,3 cm de llargària màximaJenyns, L., 1842. Fish. A: C. Darwin (ed.). The zoology of the voyage of H.M.S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R.N., during the years 1832-1836. Smith, Elder & Co., Londres (en 4 parts): p. 1-32 (gener del 1840); 33-64 (juny del 1840); 65-96 (abril del 1841); 97-172 (abril del 1842). Pàg. 23-24. (tot i que la seua mida més normal és de 40).Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma. Pàg. 167. Cos fusiforme, molt allargat, de secció subcilíndrica i una mica deprimida. Presenta el dors marró (més clar als flancs) i amb taques més clares, mentre que el ventre és blanquinós. La primera aleta dorsal, les pectorals i la caudal tenen una pigmentació fosca, mentre que les altres aletes són clares. L'alçada del cos està inclosa més de 9 vegades en la longitud total. Escates de mitjanes a petites. La línia lateral, de recorregut recte, s'inicia per sobre de l'angle superior de l'opercle. Cap deprimit i amb el musell punxegut. Boca gran, proveïda de dents fortes i amb la mandíbula inferior depassant clarament la superior. Narius parells i propers als ulls. Dues aletes dorsals, separades entre si: la primera és curta i formada per radis espinosos (8-10), mentre que la segona només té radis tous (30-33). L'aleta anal és de forma semblant a la segona dorsal però més llarga, la seua base és més extensa que la suma d'ambdues dorsals, manca d'espines i presenta entre 40 i 42 radis tous. Aleta caudal truncada. Pectorals llargues i amb els radis més perllongats estenent-se fins a l'inici de l'anal. Aletes ventrals inserides per davant de les pectorals.Instituto Nacional de Investigación y Desarrollo Pesquero de Argentina

Cladograma

Alimentació i depredadors La conformació de la seua boca reflecteix els seus hàbits predatoris (amb preferència sobre peixos demersals i pelàgics, i, en menor proporció, calamars). Essent un animal bentònic, hom creu que efectua migracions verticals per obtindre el seu aliment. El seu nivell tròfic és de 3,48Sea Around Us i és depredat per Squatina guggenheim.R. Vögler, A. C. Milessi i R. A. Quiñones, 2003. Trophic ecology of Squatina guggenheim on the continental shelf off Uruguay and northern Argentina. J. Fish Biol. 62:1254-1267. Pàg. 1258. FishBase

Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí, demersal, oceanòdrom Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. i de clima subtropical (21°S-49°S, 68°W-41°W), el qual viu a l'Atlàntic sud-occidental:Species in Atlantic Ocean - FishBase les costes de fons sorrencs i, preferentment, de fondàries menors de 50 m des del sud del BrasilMenezes, N.A. i J.L. Figueiredo, 1985. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. V. Teleostei (4). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, Brasil. 105 p. Pàg. 44.Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo i R. L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, Sâo Paulo, el Brasil. 129 p. Pàg. 118.Szpilman, M., 2000. Peixes marinhos do Brasil: guia prático de identificação. Rio de Janeiro, Instituto Ecológico Aqualung. 288 p.Andreata, J. V. i B. Séret, 1996. Relação dos peixes coletados nos limites da plataforma continental e nas montanhas submarinas Vitória, Trindade (sic) e Martin Vaz, durante a campanha oceanográfica MD-55 Brasil. Revista Brasileira de Zoologia. Vol. 12 (núm. 3) (for 1995): 579-594.All fishes of Brazil - FishBase fins a l'UruguaiMenni, R. C., R. A. Ringuelet i R. H. Aramburu, 1984. Peces marinos de la Argentina y Uruguay. Editorial Hemisferio Sur S.A. Buenos, Aires, l'Argentina. 359 p. Pàg. 180.Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca. Pàg. 36.All fishes of Uruguay - FishBase i les costes centrals de l'Argentina. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, el Japó. 369 p. Pàg. 264.Cousseau, B. i R.G. Perrotta, 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.Volpedo, A. V. i D. D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar Argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.López, H. L., C. C. Morgan i M. J. Montenegro, 2002. Ichthyological ecoregions of Argentina. ProBiota, FCNyM, UNLP. Series Téchnica y Didáctica. Núm. 1: 1-68.Mabragaña, E., J. M. Díaz de Astarloa, R. Hanner, J. Zhang i M. González Castro, 2011. DNA barcoding identifies Argentine fishes from marine and brackish waters. PLoS ONE, v. 6 (núm. 12): 1-45 + 1-6.All fishes of Argentina - FishBase FishBase GBIF

Observacions És inofensiu per als humans, el seu índex de vulnerabilitat és alt (57 de 100)Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111. i és comercialitzat en forma de filet sense pell i sense espines, congelat per a l'exportació i fresc per als mercats locals.

Referències

Bibliografia Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya. Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya. Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH). Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).

FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p. Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p. Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia. Nelson, J. S., 1984. Fishes of the world. Segona edició. John Wiley & Sons, Inc., Nova York. 523 p. Pàg. 342. Nelson, J. S., 1994. Fishes of the world. Tercera edició. John Wiley & Sons, Inc., Nova York. 600 p. Pàg. 399. Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC, els Estats Units. Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 30. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs AQUATAB BioLib ION

Categoria:Percòfids