miniatura|Diverses obres literàries de Mercè Rodoreda, entre elles, La senyora Florentina i el seu amor Homer i El maniquí El teatre de Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) és una part de la creació literària de l'autora dins de la qual s'hi troben en total cinc obres. A més, a l'Institut d'Estudis Catalans es preserven dos manuscrits inacabats de peces teatrals. D'altra banda, altres autors van crear nombroses versions dramatitzades dels seus contes i novel·les.
L'obra teatral de Mercè Rodoreda és menys coneguda que les seves novel·les i contes. Durant la vida de l'autora només es va publicar una de les seves peces teatrals: El parc de les magnòlies que va aparèixer per la primera vegada l'any 1976 a la revista Els Marges i, després l'any 1979 en el recull de contes de l'autora Semblava de seda i altres contes. També només una obra es va estrenar: L'hostal de les tres Camèlies al Festival Internacional de Teatre de Sitges en 1979, escenificat per la companyia Bruixes de Dol, sota la direcció d'Araceli Bruch. Durant la vida de l'escriptora es va escenificar també El parc de les magnòlies però sota el títol "Primavera" i com la primera part de l'espectacle D'altres éssers i quatre flors de l'any 1981, on les tres següents parts van ser basades en contes o novel·les de Rodoreda.
Totes les obres teatrals inèdites acabades de Rodoreda s'han publicat pòstumament a Torrent de les flors l'any 1993, en vinculació amb la commemoració del desenari de mort de l'escriptora.
Els principis teatrals de Rodoreda El primer contacte amb el teatre era para Rodoreda la seva actuació de quan tenia 5 anys. La nena va interpretar un paper en l'obra El misteriós Jimmy Samson de Paul Armstrong al Teatre Torrent de les Flors. A més d'aquesta actuació, la família de Rodoreda en general tenia un important interès pel teatre. Durant la infància Rodoreda freqüentava sovint els teatres. El seu pare, Andreu Rodoreda, escrivia teatre i llegia en veu alta a la família. L'avi de Rodoreda, un personatge important per a ella en els principis de la seva vida, també compartia l'afició pel teatre. Ho demostren algunes fotografies de l'avi en poses teatrals o vestit del protagonista de L'avar de Molière. Rodoreda va seguir amb el costum d'anar al teatre al llarg de la seva vida, tant a Catalunya, com durant el seu posterior exili a França. L'any 1935 hi ha notícia de les seves primeres temptatives dins del gènere dramàtic com a autora: Rodoreda envia una obra, Sense dir adéu, al concurs Ignasi Iglésies però sense èxit. És una obra perduda i no se sap més sobre les seves característiques.
Característiques generals de l'obra teatral de Rodoreda Temàtica, motius i estil Els elements que dominen en l'obra teatral de Rodoreda són la paraula, el llenguatge, el diàleg. És la qualitat d'aquests que dota l'obra de Rodoreda d'un gran valor. Encara que la temàtica dels textos no és en si nova, l'òptica femenina i la manera d'enfocar els problemes descrits, sí que aporta alguns matisos innovadors.
Hi ha certs motius i temes recurrents que es pot observar en totes les peces de teatre de Rodoreda. Trobem sovint qüestions de les complicades relacions familiars, l'argument se centra sobretot en els personatges femenins, mentre que els masculins solen ser caràcters negatius. Un gran tema és l'amor: l'amor ingenu de la joventut, la desil·lusió amb ell en la maduresa, la infelicitat del matrimoni, els triangles amorosos. Apareix sovint el motiu de les dones que passen la seva vida contínuament esperant alguna cosa però amb una actitud passiva, com, per exemple, en El maniquí o La senyora Florentina i el seu amor Homer. La solitud sembla l'única sortida dels personatges femenins per arribar a un cert equilibri i felicitat. Un tema recurrent és també la impossibilitat d'una comunicació real entre els éssers humans. Un altre element tràgic de l'existència és el pas del temps, moltes vegades subratllat en l'obra rodorediana, també a través de l'envelliment del cos. Sovint l'autora retrata la infància però sense que sigui un període d'innocència, al contrari, està marcat per una crueltat –s'ho veu molt bé en la peça Un dia–.
En general Rodoreda desenvolupa una visió tràgica de l'existència humana a partir de situacions quotidianes de les més comunes i personatges corrents. La seva visió pessimista del món té vincles amb els textos dels existencialistes i amb la idea Shakespeariana que el món és teatre.
En les peces teatrals de Rodoreda es repeteixen també certs objectes. En primer lloc, una presència important tenen les flors, que apareixen sovint a l'escenari, que donen noms a nombroses protagonistes i que s'han convertit en un motiu que uneix totes les obres de teatre, per la qual cosa les flors apareixen també en diversos títols. En la seva correspondència Rodoreda i l'editor Joan Sales parlaven del planejat recull de teatre just com un ram de flors –per això els textos es volien recollir sota el títol El torrent de les flors–. A més, sovint apareixen elements com cases amb jardins, el foc, eines de cuina, pianos o ganivets. També un motiu recurrent en l'obra de Rodoreda són les nines, que en El maniquí prenen un especial protagonisme.
Moltes vegades s'assenyala els motius autobiogràfics en l'obra de Rodoreda, per exemple, es relaciona la seva visió de la dona com a víctima passiva en les relacions amoroses amb la seva pròpies experiències de vida en parella. D'altra banda, es vincula la seva afició per les flors amb la seva infància quan vivia en una casa amb jardí ple de flors.
Relació amb la prosa de l'autora El teatre de Rodoreda està profundament lligat amb la seva prosa: hi ha diverses analogies en l'estil, els temes i els personatges. En les obres dramàtiques moltes vegades es descriuen situacions semblants que en les seves novel·les i contes, però des d'un diferent punt de vista. Diversos dels temes i motius descrits com a característics de l'obra teatral de Rodoreda ho són per a tota la seva creació literària. Quant a l'estil i l'estructura dels textos, cal destacar que l'afinitat de la prosa i els textos teatrals de Rodoreda radica en que molts dels relats de l'autora tenen una estructura dramàtica. Per això també es van crear tantes escenificacions a base de la prosa rodorediana. L'escriptora, tant en les seves peces teatrals com en contes i novel·les construeix els personatges a través de tècniques behavioristes.
L'escena rodorediana En general, la posada en escena de les obres de Rodoreda s'ha considerat pels investigadors com a convencional. En les seves obres l'escriptora sempre respecta la construcció de la caixa italiana i la quarta paret, no hi ha intents de transgressió d'aquesta estructura. Rodoreda no s'allunya del realisme que en aquest moment és la forma dominant en el teatre. Dominen els espais quotidians interiors. El vestuari és realista, s'adequa a la posició social i la professió dels personatges i a les condicions en les quals es troben. També en la il·luminació Rodoreda segueix les convencions dominants des de la preguerra. En la majoria de les obres hi ha un decorat únic per a tota la representació, encara que en el cas de El maniquí hi ha una escenografia successiva, i en el cas dUn dia, una escenografia múltiple. Quant al temps, predominen les històries que transcorren durant no més que un dia, excepte La senyora Florentina i el seu amor Homer que abasta uns tres o quatre mesos. Aquest realisme de l'escena de les obres de Rodoreda és analògic a les característiques de l'escriptura dramàtica de l'autora, que segueix les convencions realistes en diversos aspectes, com pot ser l'ús de les didascàlies.
Relació amb diferents corrents Rodoreda, encara que sovint anava al teatre, tenia poc interès per als nous corrents teatrals. La seva obra és més aviat convencional, realista i costumista. No obstant això, hi ha certes relacions amb els corrents teatrals nous que es podria destacar.
En una ocasió l'editor Joan Sales va escriure a Rodoreda en relació amb les peces El parc de les magnòlies i L'hostal de les tres Camèlies s'apropaven al teatre de l'absurd, una denominació que a Rodoreda no li va agradar gens. Encara que la categoria del teatre de l'absurd efectivament sembla poc adequada en el cas de les dues obres a quines es referia Sales, es podria veure que en una altra peça de l'autora, El maniquí, hi ha un cert experimentalisme, proper al teatre de l'absurd, sent aquesta la peça menys clàssica de totes les de Rodoreda. Es van subratllar els seus vincles amb obres de Joan Brossa i Samuel Beckett, però sobretot amb Eugen Ionescu, ja que porta un gran semblant a la seva peça Escena per a quatre personatges. A més, és aquesta obra es va senyalar la influència de Luigi Pirandello.
Un dia és altra obra fins a un cert punt innovadora per la seva inspiració al cinema, visible sobretot en els flashbacks. A més, es pot observar en aquesta un predominant estil impressionista.
S'han assenyalat també algunes influències en els personatges de Rodoreda de Pierre Loti i Honoré de Balzac.
Obres Les obres teatrals de Rodoreda en la seva majoria no s'han publicat durant la seva vida. L'única excepció és El parc de les magnòlies que va aparèixer l'any 1976 en la revista Els Marges i, després, l'any 1979 en el recull de contes de l'autora Semblava de seda i altres contes. Des de 1973 Rodoreda manté una correspondència amb Joan Sales sobre la possible publicació de les obres teatrals. Fins i tot van triar un títol per a aquesta recopilació: El torrent de les flors. Aquest nom es refereix directament a l'experiència teatral de Rodoreda, ja que és com es deia el teatre on va actuar com a nena en l'obra El misteriós Jimmy Samson. A més, les obres ajuntades en el tom de teatre anaven a tenir vincles amb els flors a través dels seus títols i noms dels personatges, així unint-se en aquest motiu transversal. El recull El torrent de les flors apareix l'any 1993. La seva publicació està vinculada amb la commemoració del desenari de la mort de l'escriptora. Allí es recullen les quatre obres inèdites acabades de Rodoreda: Un dia, L'hostal de les tres Camèlies, El maniquí i La senyora Florentina i el seu amor Homer. Les obres es van editar precedides pel pròleg de Montserrat Casals i Couturier.
Un dia
L'obra Un dia va ser editada a Barcelona, l'any 1993, dins del recull El torrent de les flors. Existeixen dues versions d'aquesta obra: la primera, amb la data de 1959 correspon a l'any de l'escriptura; la que es va publicar inclou correccions posteriors de l'autora sense datació. Es va estrenar al Teatre Grec de Barcelona, el 27 de juliol de 1993, dirigida per Calixto Bieito. És un drama en tres actes.
És una obra molt vinculada amb la novel·la Mirall trencat, encara que es pot observar certs canvis, per exemple, en els noms dels personatges. Sembla que partint del mecanoscrit del 1959 de la peça teatral, Rodoreda va començar a escriure una novel·la que anava a cridar-se "La casa abandonada" i finalment es va publicar sota el títol Mirall trencat (encara que en la novel·la va tenir influència també el material per altra novel·la, mai acabada, “Una mica d'història”
Tant el drama, com la novel·la, es consideren molt característics per a la creació de l'autora, ja que contenen elements autobiogràfics, parlen de tragèdies familiars – l'element central de les quals és l'incest–, o de la crueltat dels nens. El llenguatge de l'obra dramàtica és més col·loquial i certs aspectes que en la novel·la estan implícits, es diuen de forma explícita. Se sol considerar la novel·la com més madura i més treballada que l'obra teatral.
Alguns consideren Un dia com la més complexa de les seves obres, ja que conté escenes de passat i present intercalades, barrejant també personatges reals i espectrals, així donant a entendre com el passat segueix present i marca els llocs per sempre. És una obra amb un cert aire cinematogràfic, visible sobretot en la presència dels flashbacks.