Camassia Lindl, és un gènere de plantes perennes i bulboses que pertanyen a la família de les Agavàcies de les monocotiledònies. Anteriorment se la situava dins de la família de les Liliaceae però els estudis de l'ADN han demostrat que pertany a les agavàcies. Comprèn 6 espècies originàries de l'Amèrica boreal.
Descripció Són plantes herbàcies, perennes i bulboses, de fulles lineals i en forma de rossetes. Les flors són actinomorfes o zigomorfes i hermafridites, blaves, purpúries, blanques o groguenques, pedicel·lades, disposades en raïms en l'extremitat d'un llarg escap bracteat. El perigoni està compost de 6 tèpals lliures i estesos. L'androceu està format per 6 estams, inserits a la base dels tèpals. Els filaments són filiformes i les anteres són dorsifixes. L'ovari és súper, trilocular i amb els lòculs pluriovulats. L'estil és filiforme i l'estigma és trífit. El fruit és una càpsula dehiscent.
Taxonomia Camassia angusta Camassia cusickii Camassia howellii
Camassia leichtlinii Camassia leichtlinii ssp. leichtlinii Camassia leichtlinii ssp. suksdorfii Camassia quamash. Camassia quamash ssp. azurea Camassia quamash ssp. breviflora Camassia quamash ssp. intermedia Camassia quamash ssp. linearis Camassia quamash ssp. máxima Camassia quamash ssp. quamash Camassia quamash ssp. utahensis Camassia quamash ssp. walpolei Camassia scilloides
Referències
Brisland, Richard T. W. Camas processing or upland hunting : an interpretation of lithic scatters at High Prairie. Calgary, Alb.: University of Calgary, 1992. Thesis (M.A.)
Comber, Harold F.; Miller, Murray. Check list of the plants of the Camassia Natural Area : vascular plants. [Oregon]: Oregon Chapter, The Nature Conservancy, 1967
Coville, Frederick V. The technical name of the camas plant. Proceedings of the Biological Society of Washington; v. 11 (1897), p. 61-65.
Gould, Frank W. A systematic treatment of the genus Camassia Lindl. Notre Dame, Ind.: University Press, 1942.
Konlande, J. E.; Robson, John R. The nutritive value of cooked camas as consumed by Flathead Indians. Ecology of food and nutrition, v.2, (1972), p.193-195.
Maclay, Anne M. Studies of the life history of Camassia quamash (Pursh) Greene. Pullman, Wash. : State College of Washington (Washington State University), 1928. Thesis (M.S.)
Rice, Peter M.; Toney, J. Chris.; Cross, Marcia Pablo. Rehabilitation of camas and bitterroot gathering sites: study plan. [Hamilton, Mont: Bitterroot National Forest: U.S. Forest Service], 1996.
Smith, Harriet L. Camas: the plant that caused wars. Lake Oswego, Or.: Smith, Smith and Smith Pub. Co., 1978.
Stevens, Michelle L. and Darris, Dale C. ''Plant Guide for Common Camas: Ethnobotany, Culture, Management, and Use] . Plant Materials Technical Note No. 25. (June 16, 2000) U.S. Department of Agriculture Natural Resources Conservation Service, Portland, Oregon, 2000.
Stevens, Michelle L. and Darris, Dale C. Ethnobotany, Culture and Use of Great Camas (Camassia quamash ssp. quamash) . Plant Materials Technical Note No. 23 (September 1999). U.S. Department of Agriculture Natural Resources Conservation Service, Portland, Oregon, 1999
Storm, Linda. Patterns and Processes of Indigenous Burning 2000
Statham, Dawn Stram. Camas and the Northern Shoshoni: a biogeographic and socioeconomic analysis. Boise, Idaho: Boise State University, 1982.
Thoms, Alston V. The northern roots of hunter-gatherer intensification: camas and the Pacific Northwest. Pullman, Wash.: Thesis (Ph. D.)--Washington State University, 1989.
Toney, J. Chris. Traditional plant restoration: restoration of camas & bitterroot gathering sites (phase I-year 1 progress report)''. [Hamilton, Mont: Bitterroot National Forest: U.S. Forest Service, 1997
Enllaços externs
Flora of North America
Categoria:Agavòidies