El Cine Capri és una sala de cinema del Prat de Llobregat inaugurada el 23 de desembre de 1967. És l'única sala en actiu d'aquesta ciutat i té una capacitat per a 894 espectadors. Aquesta sala és una de les poques en àmbit català que continuen amb el format clàssic de cinema de platea enlloc d'un espai multisales i ho fan des d'una posició activista. Cada mes ofereixen un espai de cine-club gratuït.
Història Joaquim Marimón inaugurà el Cinema Monmari en 1946, quan el seu fill Fermín Marimón tenia 14 anys i ja existien dos cinemes més al Prat, l'Artesà, inaugurat en 1919, i el Cinema Sala Moderna (actualment Teatre Modern), de 1929. Fermín Marimón i el seu amic Jordi Bringué, amb qui havia filmat l'històric Prat documental en 1950, s'encarregaven del cinema El cinco de Oros de les Cases Barates de Can Tunis (Barcelona) durant el període 1954-1966. El 1958, els Marimón compraren els solars de l'Avinguda Verge de Montserrat als germans Balcells Rocamora i s'iniciaren unes obres que es perllongaren nou anys. Els plànols de l'edifici són de Pau Monguió i els constructors són Jaume Monès i Artur Monès.
El dissabte 23 de desembre de 1967 a les 18:30 s'inaugurà el Cine Capri amb la projecció de My Fair Lady (1964) film musical que dirigí George Cukor basat en la novel·la Pigmalió de George Bernard Shaw muntatge de William Ziegler, i interpretat per Audrey Hepburn i Rex Harrison.
La plantilla del local estava formada pels acomodadors Sílvia Amat i Gonzalo Gómez, Antonio Piernas, Roberto Valderrey i Rafael Godino. A la taquilla, Florencio Yagüe, tot i que més tard la taquillera titular fou Mari Carme Padrosa. La neteja la portaven Cinta Ventura i Carmen García. L'equip de la cabina de projecció eren dos projectors OSSA VI. A la platea hi havia unes 800 butaques entapissades i a l'amfiteatre 400 de fusta. La pantalla gegant tenia unes mesures de 6 per 12,25 metres. La recaptació de la sessió inaugural es dedicà a finalitats benèfiques.
Els cinemes Monmari, Artesà i Modern tancaren en la dècada del 1980, coincidint amb l'apogeu dels videoclubs. El Capri feu modificacions en l'ample dels passadissos i remodelà les butaques, que passaren a ser un total de 800. En el 1992 el Capri celebrà els 25 anys de vida amb la projecció de Cinema Paradiso (1988) amb guió i direcció de Giuseppe Tornatore. En el 2007 el cine complí 40 anys i ho festejà amb la projecció de films produïts per la mateixa família Marimón Padrosa, que regenta el cinema des de la seva inauguració, en un programa format pels curtmetratges Ballet Burlón (1960), de Fermín Marimón, In crescendo (2001), de Jesús Ramos Huete i Joan Marimón Padrosa, i els llargmetratges L'exhibidor (1980), dirigit per Fermín Marimón, Peraustrinia 2004 (1990), dirigit per Àngel García i Pactar amb el gat (2007), dirigit per Joan Marimón.Història , al web del Cinema Capri
Amb el canvi de segle es plantejà una actualització de les instal·lacions i el 9 de febrer del 2013 s'inaugurà el projector digital, que substituí un dels projectors analògics en 35 mm (que passà a ubicar-se com a peça de museu al bar de l'amfiteatre). La primera projecció fou la de Lincoln (2012) de Steven Spielberg. Pocs dies després es canvià també la pantalla.
El 2017 es celebrà el cinquantè aniversari recuperant la projecció inaugural del 1967, My Fair Lady.
Els rodatges alt=Imatge de l'interior del cine, a la primera planta.|miniatura|Interior del Cinema Capri, a El Prat de Llobregat. El cine Capri ha estat també plató de curts, llargmetratges i sèries de televisió. Per exemple, el dAnita no perd el tren (2001) de Ventura Pons amb Rosa Maria Sardà en el paper de la taquillera protagonista, film en el que el cinema acabà enderrocat per unes excavadores. La reconeguda sèrie de TV3 El cor de la ciutat (temporada 2000-2001), el Capri fou el cinema Chicago, després d'una època de crisi i d'amenaça de tancament, s'hi calà foc.
Altres casos on ha aparegut el cinema ha estat en el llargmetratge L'exhibidor (1978), de Fermín Marimón, rodat fonamentalment al cinema Monmari però amb algunes imatges de l'exterior del Capri. El migmetratge Cabina Capri experimental 2352 (1981), en Super 8 mm, de Joan Marimón, es rodà exclusivament a la cabina de projecció del Capri. El curtmetratge Bruxelles (1992), dirigit per Marta Pahissa, on alumnes del Centre Calassanç (Barcelona) feren servir les instal·lacions com a plató.
Al febrer del 2003, TV3 gravà a la sala del cinema uns quants capítols de la sèrie Ell i ella. El mateix any el Capri aparegué a l'anunci del Festival de Cinema de Terror de Sitges. En el 2007, la taquilla i el vestíbul del cinema formaren part de Pactar amb el gat.40è aniversari de la inauguració del cine Capri , Associació d'Empresaris del Prat El 2 de juliol del 2009, TV3 emeté A les fosques d'Anna Aragón, Josep Bassas, Lorena Cervera i Alba Conesa, en el que el cinema Capri i la família Marimón eren un dels motius del documental, amb entrevistes a Fermín Marimón, la seva filla Mercè Marimón, actual empresària del local, i el seu net Quim Lucha.
La cultura En els primers anys després de la inauguració, en el cinema Capri es celebraren nombroses sessions de cinema amateur, com la dedicada a Manel Villanova, destacat cineasta i pintor de professió que s'havia accidentat durant la construcció del local. El 27 de març de 1968 se li dedicà una sessió d'homenatge que va incloure els films La guerra gran, Primer idilio, Sonata, Una magnífica levita, La receta, La carraca i La conciencia.
El 17 de desembre de 1969 el Capri fou amfitrió de la sessió antològica de cinema amateur local. Es projectà: "Prat 1950-1956" de Josep Rosell, "Euterpe" i "Uno entre tantos" de l'Agrupació Cervantes, "Cocktail" d'Àngel Garcia, "Primer idilio" i La carraca de Manel Villanova”, Rafafà i el guante negro i La colilla de Jordi Bringué, Okay, Mercurio, Ballet burlón i La prioridad de Fermín Marimón. En el 1971, Josep Monés Sinyol contactà amb els cineastes amateurs del Prat, es refundà la Secció de Cinema Amateur de la Cervantes i s'organitzaren durant anys sessions de cinema-club amb fòrums al Cine Capri.
En el juny del 2002 els Amics de la Unesco del Prat comencen les seves sessions culturals amb la pel·lícula Last resort (2000) de Pawel Pawlikowski. En març del 2004 s'inicien les sessions de Cine Club programades per l'Ajuntament del Prat, que continuen produint-se en el present.
El dijous 18 de desembre del 2003 es presentà, amb la col·laboració de diversos actors pratencs, el Diccionario del guión audiovisual de Jesús Ramos i Joan Marimón. El divendres 7 de gener del 2005 es presentà l'assaig Eta i Catalunya de Daniel Gómez Amat, que havia treballat al Capri d'acomodador. El llibre fou comentat per Marga Gómez, Vicenç Tierra i Joan Montblanc. Durant la presentació, la cantautora pratenca Merche Pérez cantà un tema seu, "Parlem-ne", amb la cantant també pratenca Rose Avalon.
El Capri allotjà l'escultura "Gallo 94110" de "Charito Calambre" (Olga i Esther Merchant), que estigué instal·lada al vestíbul durant uns quants mesos de l'any 2010.Capri IV
Bernat Ruiz a la seva segona novel·la El violí de Samuel (2013) afirmà que el Cine Capri existirà en el segle XXIV i el portarà encara la família Marimón, serà un multicinema a la planta noble i tindrà al subsol diverses cabines de cinema sensorial.
El Cine Capri manté una tradició de 90 anys de cine al Prat. Durant el 2025 es va projectar el curt La inspiradora, on una localitzadora busca paisatges de la ciutat per rodar una pel·lícula i recrea escenes famoses de l'historia del cine mundial, com ara París, Texas, Harry Potter, Mauvais Sang, Carros de Foc o Eternal Sunshine of the Spotless mind, entre altres.
Referències
Enllaços externs Cinecaprielprat.com, amb informació històrica, fotografies i puntual informació sobre la programació.
Categoria:Sales de cinema de Catalunya Categoria:Organitzacions del Prat de Llobregat