va ser un polític del Surinam.
Biografia Va néixer el 13 d'octubre de 1945, en el petit caseriu de Domburg, a l'estat de Wanica, i va començar a treballar a l'exèrcit, com a instructor esportiu.
Bouterse va encapçalar el cop d'estat a Surinam de 1980 conegut com el «cop dels sergents», en el qual va derrocar Johan Ferrier, el primer president de Surinam i que havia estat elegit a les urnes. Després d'això es va convertir en el cap de govern de facto, i fins al 1988, Bouterse va ser el poder darrere dels presidents titella que ell havia instal·lat. Pertanyia al Partit Nacional Democràtic (PND).
Es creu que va dirigir la massacre de Moiwana el 1986 contra un poble de cimarrons durant la Guerra Interior de Surinam, que va enfrontar el seu govern primer amb el grup guerriller cimarró Jungle Commando, liderat pel seu antic guardaespatlles, Ronnie Brunswijk, i després amb el grup indígena Tucayana Amazonas.
El 1987, Bouterse va acceptar restablir la constitució i celebrar eleccions si continuava al capdavant de l'exèrcit. Tanmateix, a les eleccions generals de Surinam de 1987, el seu Partit Democràtic Nacional només va rebre 3 dels 51 escons de l'Assemblea Nacional, i l'oposició en va rebre 40. El 25 de gener de 1988 l'Assamblea Nacional va nomenar com a president de Surinam a Ramsewak Shankar, qui no agradava l'exèrcit, i Henck Arron, enderrocat durant el cop d'estat de 1980, va ser nomenat primer ministre. La tensió entre el govern i l'exèrcit anava creixent i oposats al tractat de Kourou que va acabar amb la Guerra Interior de Surinam, Bouterse, Ivan Graanoogst i Roy Horb van liderar el cop d'estat a Surinam de 1990 que va deposar el president Shankar, instal·lant un govern provisional que va organitzar les eleccions generals de Surinam de 1991.
El 1999 va ser acusat pel govern neerlandès de ser culpable per l'assassinat de 15 persones al desembre de 1982, un fet conegut com els assassinats de desembre, pels que va ser processat i es va iniciar un judici, però l'Assemblea Nacional li va concedir amnistia el 2012. El 16 de juliol de 1999, Bouterse va ser condemnat en absència als Països Baixos a 11 anys de presó després de ser declarat culpable de tràfic de cocaïna de 474 kg. La consegüent ordre de captura internacional en contra li impedí sortir del país. Al Surinam, no obstant això, no va ser condemnat.
A les eleccions legislatives de Surinam de 2010 del 25 de maig s'hi va presentar amb el seu partit, el PND, i va obtenir la victòria amb 23 dels 50 escons (el membre 51è del parlament va ser Ronald Venetiaan atès que el càrrec com a president no pot combinar-se amb la funció de parlamentari), i el 12 d'agost de 2010 va assumir la presidència del seu país.
Després de les eleccions legislatives de Surinam de 2015, el NDP de Bouterse va guanyar 26 escons i fou reelegit sense oposició el 14 de juliol de 2015.
Durant la seva presidència, Bouterse va introduir l'assistència sanitària universal, els àpats escolars gratuïts, un salari mínim i un pla nacional de pensions. Al mateix temps, l'augment de la despesa pública va provocar grans dèficits pressupostaris i una inflació desenfrenada, mentre que el dòlar surinamès es va devaluar diverses vegades el 2016 en més de la meitat del seu valor. El deute públic sobre el producte intern brut (PIB), que era del 41% el 2015 va passar al 148% el 2020.
El desembre de 2023, Bouterse va ser condemnat a 20 anys de presó pels assassinats de 15 opositors al govern militar d'aleshores el desembre de 1982, posant fi a un procés legal de 16 anys però va desaparèixer i no va complir condemna a la presó malgrat la sentència.
Referències
Vegeu també Chan Santokhi
Categoria:Polítics surinamesos Categoria:Morts a Surinam Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX