Astèrix la rosa i l'espasa (títol original en francès: La Rose et le Glaive) és el vint-i-novè àlbum de la sèrie Astèrix el gal. Va ser el cinquè publicat després de la mort de René Goscinny, quedant Albert Uderzo encarregat del guió i del dibuix. Va ser publicat en francès el 1991, amb una tirada original de 2.000.000 d'exemplars a França i 7.000.000 a Europa. Parodia les relacions home-dona i els secrets militars.
Sinopsi Amoïnades per la qualitat de l'ensenyament d'Assegurançatòrix (que té el doble títol de bard i de mestre d'escola) les dones del poble decideixen acomiadar-lo i anuncien l'arribada d'una dona que ocuparà el seu lloc.
Vexat per la seva proposta i després d'un altercat amb les dones, Assegurançatòrix decideix abandonar definitivament el poble. Magistra, la seva substituta, aviat comença a predicar les seves tesis sobre la igualtat entre homes i dones, i la seva militància agressiva irrita els homes del poble. Quan Karabella i Magistra prenen el poder, els homes abandonen el poblat. Al mateix moment, els romans es preparen per atacar el poble mitjançant una centúria formada només per dones, esperant aprofitar-se de la galanteria gal·la que impedeix als gals pegar a les dones. Els gals se'n surten perquè Astèrix imagina que les legionaries, en ser dones, no podran resistir-se a anar de botigues.
Curiositats La portada original de l'àlbum mostrava a Astèrix, empenyent un Obèlix estoic, mentre que veia com tenien a sobre una espasa amb una rosa que els apuntava.René Goscinny, Albert Uderzo, Le livre d'Astérix le Gaulois, Les Éditions Albert René, Paris 1999, page 128 El nom del romà és Clàudius Prenlòmnibus, i es basa en l'expressió anglesa "Man on the Clapham omnibus", que consisteix en un terme legal per definir una persona raonablement educada i intel·ligent per emprar com a mesura davant la conducta d'un acusat. Per primera vegada, Assegurançatòrix colpeja a Esautomàtix. Conté diversos elements a l'argument i gags visuals originaris d'altres històries anteriors: Obelix torna a l'escola, aparegut a L'Astèrix mai vist El bard escombrant velles notes musicals de la casa de l'arbre (que cauen sobre els passavolants), d'Astèrix i els gots Emprar dones legionàries per derrotar els cavallerosos gals, a L'Astèrix mai vist Els animals que fugen en sentir cantar el bard, a Astèrix i els normands Quan Assegurançatòrix canta fa ploure, com a Astèrix a l'Índia Els nens del poble es barallen, provocant una baralla entre Esautomàtix i Ordralfabètix, a Astèrix a Còrsega Un foraster provoca eleccions per substituir el cap, a El regal del Cèsar És el segon àlbum en què Astèrix ha d'exiliar-se del poble, després de a Astèrix i el calderó El cap Copdegarròtix cau de l'escut cada cop que els gals es llencen a l'atac contra un campament romà. El vaixell pirata és enfonsat per la galera de les legionàries travessant-lo. Al banquet final, el bard Asseguratòrix està assegut a taula, però Esautomàtix l'adverteix que no canti
Cameigs Diòrix, creador de moda de Lutècia (Christian Dior) (se'l cita a la pàgina 31) L'actor italià Aldo Maccione apareix com un legionari que voldria estar a la legió femenina (sovint apareix a les seves pel·lícules com un seductor) (pàgina 34)L'encyclopedix : Maccione Aldo Herpes, fabricant de Lutècia de bosses de pell (u joc de paraules entre Hermès International i herpes) (se'l cita a la pàgina 42) Olympiabrunocoquatrix'', un gran empresari d'espectacles de Lutècia (Bruno Coquatrix, que va ser propietari de l'Olympia) (se'l cita a la pàgina 48)
Referències
Bibliografia
Rosa Categoria:Còmics de la dècada del 1990