miniatura|Mapa de començaments del mostrant les regions de dret consuetudinari tradicional (furs) basat en els regnes històrics. miniatura|Suport electoral dels partits nacionalistes a Espanya per comunitats autònomes i per províncies al cas especial de Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2019-2024. miniatura|Suport electoral dels partits nacionalistes a Espanya per comunitats autònomes i per províncies al cas especial de Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2015-2016. miniatura|Suport electoral dels partits regionalistes a Espanya per comunitats autònomes. A Espanya hi ha diferents moviments nacionalistes, uns defensen la unitat i existència de la «nació espanyola» i altres sostenen que Espanya és un Estat format per diverses nacions. La majoria d'aquests últims reclamen el dret d'autodeterminació per als seus territoris,El PNB considera que el dret d'autodeterminació ‘‘no és negociable’’CiU i l'autodeterminació de CatalunyaBatasuna i EA coincideixen en exigir el dret d'autodeterminació amb major implantació en les comunitats autònomes de Catalunya, Galícia, Illes Canàries, País Basc i Navarra, i en menor mesura a Aragó, Andalusia, País Valencià i les Illes Balears.

També existeix el regionalisme, que defensa la identitat regional sense renunciar per això al caràcter nacional d'Espanya, amb major implantació a les comunitats autònomes de Cantàbria, Navarra i La Rioja; en menor mesura, també hi ha regionalismes que proposen dotar d'autonomia a la Regió de Lleó, a la província de Màlaga o a Andalusia Oriental.

Depenent de la implantació d'aquestes ideologies o de la singularitat de la regió, sovint no és fàcil distingir entre moviments regionalistes o nacionalistes, especialment en aquelles zones on aquests moviments estan menys desenvolupats o tenen menor presència política.

Nacionalisme espanyol miniatura|L'actual bandera d'Espanya és la que utilitzen els sectors moderats i constitucionalistes del nacionalisme espanyol. miniatura|Bandera de España|Bandera sota el règim de Franco, usada avui dia per sectors ultradretans del nacionalisme espanyol.

El nacionalisme espanyol és una ideologia política que afirma l'existència d'una nació espanyola, que s'identifica amb l'actual Estat Espanyol íntegrament territorial, defensant així la unitat d'Espanya sovint mitjançant el centralisme polític.

Altres elements que el nacionalisme espanyol defensa, encara que no exclusivament, són la llengua espanyola, així com la bandera, escut i himne espanyols.

El nacionalisme més moderat al·ludeix a l'article número 2 de la Constitució Espanyola de 1978 que esmenta la «indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols». No obstant això, el més excloent rebutja la constitució perquè «reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles».

Històricament, el nacionalisme espanyol va sorgir amb el liberalisme i a la guerra del francès contra Napoleó. No obstant això, a causa de l'apropiació dels símbols i del concepte mateix de nacionalisme espanyol per la dictadura franquista, el concepte de nacionalisme espanyol sol associar-se en l'actualitat amb les faccions més radicals, com la ultradreta, en molts casos hereves o nostàlgiques d'aquest règim, i que solen realitzar una defensa extrema i a vegades violenta dels postulats d'aquest nacionalisme. la majoria de la població de totes les comunitats autònomes espanyoles se sentirien identificada amb Espanya.

Panhispanisme miniatura|esquerra|Bandera de la Hispanitat. El panhispanisme és el moviment ideològic que defensa la unitat dels pobles de parla o cultura hispana, especialment hispanoamericans, no només en l'àmbit cultural, sinó social, econòmic i fins i tot polític. Amb el nom de panhispanisme s'identifica també l'imperialisme espanyol, sorgit després de la crisi de 1898 defensant una tornada als valors tradicionals i espirituals de l'Espanya imperial. La idea d'imperi el fa ser més aviat universalista que localista, cosa que el fa singular entre alguns nacionalismes.

Nacionalismes perifèrics Moviments nacionalistes en les nacionalitats històriques Segons l'ordenament legal vigent a l'Estat espanyol, es consideren com a nacionalitats històriques aquelles comunitats autònomes amb una identitat col·lectiva, lingüística o cultural diferenciada de la resta d'Espanya. L'article 151 de la Constitució Espanyola permet l'accés a l'autonomia d'aquelles regions que en el passat haguessin votat algun projecte d'Estatut d'Autonomia i en el moment de promulgar-se la Constitució tinguessin règims preautonòmics: van utilitzar aquest article Catalunya, Euskadi, Galícia i el País Valencià, aquest últim un cas especial, en trobar-se el seu govern autònomProjecte d'Estatut d'Autonomia per al País Valencià (1937) (1937) en un context revolucionari.

A més de les quatre comunitats autònomes esmenades, gaudeixen també de la condició de nacionalitat Andalusia, Aragó (que va comptar amb el Consell d'Aragó com a òrgan administratiu durant la Segona República i va tenir un Avantprojecte d'Estatut), les Illes Balears i les Illes Canàries, les quals han incorporat la definició en llurs respectius estatuts d'autonomia. La resta de comunitats autònomes s'autodenominen com a regió o regió històrica i en el cas d'Astúries i Cantàbria, comunitat històrica.

Per la seva banda, Navarra té la consideració de Comunitat Foral, amb certes especificitats pròpies. cal destacar el cas de Cantàbria i Aragó, territoris en els quals durant la Segona República es va realitzar un projecte d'estatut federal, quedant aquest truncat amb el començament de la Guerra Civil espanyola. D'altra banda l'any 1883 es va celebrar a la ciutat de La Rioja d'Haro una assemblea presidida pel polític federalista Juan Sayol en la qual es va aprovar la "Constitució Republicana Federal de l'Estat De La Rioja", desvinculant així als republicans federals de La Rioja del projecte federal castellà.

Nacionalisme basc

miniatura|Ikurriña, bandera basca. miniatura|Bandera de Navarra sense corona ni escut, usada freqüentment per l'esquerra abertzale entre d'altres. El nacionalisme basc, desenvolupat, entre d'altres, per Sabino Arana a la fi del , és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre dos Estats: Espanya i França, per la qual cosa la seva extensió territorial es correspon amb la del territori definit tradicionalment com a Euskal Herria o Bascònia. Aquest territori comprèn l'actual comunitat autònoma del País Basc i la comunitat foral de Navarra, el comtat de Treviño (província de Burgos), Valle de Villaverde (Cantàbria) i part del departament francès de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el Iparralde: Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa).

El nacionalisme basc, encapçalat pel "Partit Nacionalista Basc" és el principal moviment polític del País Basc des de principis del . Des de l'inici de la democràcia ha obtingut majories parlamentàries al Parlament Basc i ha dirigit el Govern Basc tant en la Segona República Espanyola com en la Transició i fins a l'actualitat. Va reunir el 59,61% dels vots a les eleccions al Parlament Basc de 2012.

Un sector nacionalista radical ha advocat per l'ús de la lluita armada per a la consecució dels seus objectius. El front militar el constituïa ETA i el front polític les diverses organitzacions de l'anomenada esquerra abertzale.

A la Comunitat Foral de Navarra, que va mantenir la condició de regne fins a 1841, amb major força al nord que al sud, la presència electoral del nacionalisme basc i el "navarrisme basquista" és menor que a la Comunitat Autònoma del País Basc. Històricament liderat per Herri Batasuna, el vot nacionalista es trobava dispers a partir de l'any 2003, sent que en els comicis forals del 2007, els partits nacionalistes Aralar, EA, PNB i el partit basquista Batzarre van formar a Navarra per a aquestes eleccions la coalició Nafarroa Bai, que és la segona força política de la Comunitat Foral, constituint el nacionalisme basc una quarta part del Parlament de Navarra amb un 23,7% dels vots vàlids i un 27,67% dels vots totals emesos (dels quals el 5,2% van ser nuls). La llista d'EAE-ANV (vinculada judicialment a l'entorn d'ETA) va ser anul·lada, per la qual cosa des d'aquest sector es va encoratjar a realitzar vot nul.

Els partits nacionalistes també es reivindiquen com una de les tendències existents en el navarrisme, oposada al "navarrisme espanyolista" de tendència regionalista.

Les comunitats autònomes del País Basc i Navarra es conserva una pervivència dels seus antics drets històrics forals reconeguda constitucionalment, mantenint entre altres aspectes una autonomia fiscal respecte al Govern d'Espanya; ambdues mantenen relacions culturals, socials i econòmiques, encara que avui dia hi ha un gran distanciament institucional entre els seus respectius governs.

L'actual constitució espanyola preveu la unió d'ambdues comunitats mitjançant un procés que inclou un plebiscit, sense que fins avui s'hagi fet ús d'aquest mecanisme.

Als territoris d'Euskal Herria existeixen diferents partits polítics d'ideologia nacionalista basca: Eusko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) Bildu; coalició de partits sobiranistes o/i d'esquerres, és la segona força més votada a 14.000 vots del PNB. Formada per EA i Alternatiba, es preveu que Sortu i Aralar també s'hi integrin. Eusko Alkartasuna (EA) Batasuna; representat, al costat d'Acció Nacionalista Basca (ANV), per Herri Batasuna (HB) i Euskal Herritarrok en el passat. Tots van ser il·legalitzats a Espanya acusats de vinculació amb ETA. Aralar; escissió d'Euskal Herritarrok, va concórrer amb Ezker Batua a les eleccions forals i municipals de 2007 Abertzaleen Batasuna (AB); present només a Iparralde Batzarre; present només a Navarra, és més basquista que nacionalista Alternatiba; escissió d'Ezker Batua-Berdeak. Basquista però no nacionalista, integra la coalició Bildu juntament amb EA.

Nacionalisme català miniatura|Estelada blava, símbol de l'independentisme republicà. miniatura|Estelada vermella, símbol de l'independentisme d'esquerra.

El nacionalisme català és un corrent ideològic basat en l'enteniment de Catalunya com a nació, com a resultat de la seva història, la seva llengua i el dret civil català.

Aquest corrent de pensament es va conformar ideològicament durant la primera dècada del , com una variant del Catalanisme, sorgit com a moviment cultural en la dècada dels anys 1830, i articulat com a moviment polític en les últimes dècades del .

És un corrent de pensament transversal que aglutina tant a partits polítics i ciutadans d'esquerres com de centre i de dretes. Poden distingir-se bàsicament dos corrents en el nacionalisme català i són tres els partits principals, ja que la resta de les formacions nacionalistes no aconsegueix el 3% de vot.

La primera, la liderada per la coalició Convergència i Unió, més autonomista que la segona, defensa que Catalunya sigui reconeguda com a nació, obtingui majors quotes d'autogovern i sigui reconegut el dret a l'autodeterminació, en el qual els catalans puguin decidir el romandre integrats a Espanya, entès com un estat «plurinacional» i federal, o independitzar-se. CiU és la primera força política del parlament amb un 30,68% dels vots i 50 escons, formació que ocupa actualment la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

La independentista, encapçalada per Esquerra Republicana de Catalunya, defensa la idea de la independència de Catalunya a través del dret a l'autodeterminació. ERC és la segona força parlamentària amb un 13,68% dels vots i 21 escons.

El nacionalisme català constitueix majoria parlamentària al parlament català (57,73% de la representació i percentatge de vot electe similar). (El Mundo)

Independentisme català