A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars. Habitualment, la veritat històrica s'hi sacrifica per la dramatúrgia, la qual cosa provoca que:
apareguin barrejats personatges històrics i ficticis que es barregin fets o personatges històrics que, en realitat, no van poder trobar-se alguns fets històrics canvien la cronologia o els llocs on van esdevenir els personatges històrics participen en fets ficticis, i personatges ficticis en fets reals els actes de personatges reals s'atribueixen a persones diferents
Per a facilitar-ne la consulta, s'ha dividit en quatre parts: Llista de personatges històrics de l'Antiguitat a l'òpera, que es dona en aquesta mateixa pàgina Llista de personatges històrics medievals a l'òpera Llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera Llista de personatges històrics contemporanis a l'òpera
Els títols d'òpera on apareix el nom del personatge citat es mostren en negreta. L'ordenació és cronològica; i ressegueix els principals períodes històrics i, dintre dels quals, per llocs.
La citació pot incloure: Autors de la música. Títol de l'òpera (data d'estrena, lloc d'estrena; autors del llibret).
Pròxim Orient Antic
Palestina i Israel Hanoc, rei de Moab Ildebrando Pizzetti: Lo straniero (1930, 29-4, Opera di Roma; I. Pizzetti)Enregistrament Joquèbed, mare de Moisès Ildefonso Moreno Carrillo: Moisés (1917, 11-8, Colegio de las Huérfanas de la Guardia Civil, Madrid ; Ramón Ferrer e Hilario),Llibret sarsuela Moisès, patriarca i cabdill dels hebreu Franz Xaver Süssmayr: Moses oder Der Auszug aus Ägypten (1792, 4-5, Kärntnertortheater, Viena; llibretista anònim) Carl David Stegmann: Moses (1807, Hamburg; Ernst August Friedrich Klingemann) http://www.stadttheater.uni-hamburg.de/system/files/1823-03-22.pdf Cartell Vincenc Tuček: Moses' Tod (1812, 22-12, Stadttheater, Pest; Vincenc Tuček) Gioacchino Rossini: Mosè in Egitto (1818, 5-3, San Carlo, Nàpols; A. Tottola)Llibret Gioacchino Rossini: Moïse et Pharaon, ou Le passage de la mer Rouge (1827, 26-3, Académie royale de musique, París; Luigi Balocchi i Victor-Joseph Étienne de Jouy)Llibret Anton Rubinstein: Moses (1885-1891; 2017, 15-10, Filharmonia Narodowa, Varsòvia, versió de concert; Salomon Hermann Mosenthal), òpera espiritualLlibret Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra Giacomo Orefice: Mosè (1905, 18-2, T. Carlo Felice, Gènova; Angiolo Orvieto)Llibret Arnold Schoenberg: Moses und Aron (1932, inacabada; 1954, 12-3, Hamburg, versió de concert; 1957, 6-6, Stadttheater Zürich, escenificada; A. Schönberg)Llibret Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, Nova York; Franz Werfel, traduït a l'anglès per Ludwig Lewisohn), òpera-oratori Zsolt Durkó: Mózes (1977, 15-5, Budapest; Z. Durkó) Tauno Marttinen: Mooses-oopera (1990; Erkki Mutru) Vladimir Alesksandrovič Kobekin: Mojsej (1999; Aleksei Parin) Miroslav Skorik: Mojsej (2002, Lviv; Bohdan Stel'mach a partir d'Ivan Franko) Josuè, cabdill hebreu Francesco Ruggi: Giosuè al Giordano (1804, Corpus, Piazza del Pendino, Nàpols ; Nicola Valletta), azione drammatica per il Corpus DominiLlibret Giacomo Orefice: Mosè (1905, 18-2, T. Carlo Felice, Gènova; Angiolo Orvieto) Dèbora, jutgessa d'Israel Ildebrando Pizzetti: Debora e Jaele (1922, 16-12, T. alla Scala, Milà ; I. Pizzetti) Jeftè, jutge d'Israel Michel Pignolet de Montéclair: Jephté (1732, 28-2, Académie royale de musique, París; Simon-Joseph Pellegrin), "tragédie en musique" Giacomo Meyerbeer: Jephtas Gelübde (1812, 23-12, Cuvilliés Theatre, Múnic; Aloys Schreiber) Ruperto Chapí: La hija de Jefté (1876, 11-5, T. Real, Madrid; Antonio Arnao) Colin McAlpin: The vow (1915, Nottingham) Abraham Zevi Idelsohn: יפתח (Yiftaḥ, Jeftè) (1922, Jerusalem; A. Zevi Idelsohn) Samsó, jutge d'Israel Vincenc Tuček: Samson, Richter in Israel (1808, 13-8, Viena ; Joseph Anton Schuster)"samson+richter"&source=bl&ots=DCKNvIz-mo&sig=ACfU3U3C9oRcmRIl1IXL3sL5HaEVs1Zlqw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi3v-Pd4sTnAhUKxIUKHd7hCJMQ6AEwDnoECA8QAQ#v=onepage&q="samson%20richter"&f=false Llibret Joachim Raff: Samson (1851-1856, inacabada; J. Raff) Camille Saint-Saëns: Samson et Dalila (1877, 2-12; Hoftheater, Weimar; Ferdinand Lemaire)Llibret Bernard Rogers: The warrior (1947, 11-1, Metropolitan Opera House, N. York ; Norman Corwin) Sándor Szokolay: Sámson (1973, 26-10, Magyar Állami Operaházban, Budapest ; László Németh) Saül, rei d'Israel Ottavio Catalani: David musicus, rappresentazione (1613, Seminario Germanico, Roma ; Alessandro Donati) Marc-Antoine Charpentier: David et Jonathas (1688, 28-2, Collège Louis-le-Grand, París ; François Bretonneau)Llibret P. Georg Pasterwitz: Saul und Jonathas (1764, Kremsmünster) Salvatore Rispoli: Il trionfo di Davide (1787, T Fondo, Nàpols ; Giuseppe Lucchesi?) Matthäus Fischer: König Saul (1798, Augsburg), Singspiel Ignaz von Seyfried: Saul, König in Israel (1810, 7-4, T. an der Wien, Viena ; Joseph Ritter von Seyfried)Llibret E. T. A. Hoffmann: Saul, König von Israel (1811, melodrama, Joseph von Seyfried) Luigi Antonio Calegari: Saul (1821, funció privada, Venècia ; a partir de V. Alfieri) Nicola Vaccai: Saul (1829, 11-3, T. San Carlo, Nàpols ; Felice Romani) Carolina Uccelli: Saul (1830, 21-6, T. della Pergola, Florència ; C. Uccelli) Antonio Buzzi: Saul (1843, 31-5, T Comunale, Ferrara ; Camillo Giuliani)Llibret Auguste Mermet: Le roi David (1846, 3-6, Opéra, Salle Pelletier, París; A. Soumet i F. Mallefille) Ernest Guiraud: David (1853, 14-4, Théâtre d'Orléans, Nova Orleans, EUA; sobre A. Soumet i F. Mallefille) Félix Godefroid: La fille de Saül (1883) Carl Nielsen: Saul og David (1902, 28-11, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; Einar Christiansen) Hermann Reutter: Saul (1928, 20-7, Internationales Musikfest, Baden-Baden; Alexander Lernet-Holenia; 2a versió: 1947) Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, Nova York; Franz Werfel, traduït a l'anglès per Ludwig Lewisohn), òpera-oratori Darius Milhaud: David (versió de concert: 1954, 1-6, King David Festival, Jerusalem (en hebreu); escena: 1955, 2-1, T. alla Scala, Milà (en italià); 1955, 19-11, T. de la Monnaie, Brussel·les (en francès); Armand Lunel), òpera en cinc actes Mario Castelnuovo-Tedesco: Saul (1960, M. Castelnuovo-Tedesco, a partir de Vittorio Alfieri) Flavio Testi: Saül (versió de concert: Radio France, París, 2003; versió escènica: Teatro Lauro Rossi, Macerata, 2007; F. Testi a partir d'André Gide) David, rei d'Israel Ottavio Catalani: David musicus, rappresentazione (1613, Alessandro Donati) Marc-Antoine Charpentier: David et Jonathas (1688, François Bretonneau) Salvatore Rispoli: Il trionfo di Davide (1787, Giuseppe Lucchesi?) Ignaz von Seyfried: Saul, König in Israel (1810, 7-4, T. an der Wien, Viena ; Joseph Ritter von Seyfried)) E. T. A. Hoffmann: Saul, König von Israel (1811, melodrama) Giovanni Liverati: David oder Goliaths Tod (1813, O. De Antoni) Nicola Vaccai: Saul (1829, 11-3, T. San Carlo, Nàpols ; Felice Romani) J. Michael Maurer: David der Hirtenknabe, oder Der Kampf mit dem Riesen (1830, Deutsches Theater, Estrasburg; J. M. Maurer) Mario Aspa: Il premio di Davide (1835, Francesco Paolo Berenga), oratori Auguste Mermet: Le roi David (1846, A. Soumet i F. Mallefille) Ernest Guiraud: David (1853, sobre A. Soumet i F. Mallefille) Carl Nielsen: David og Saul (1902, Einar Christiansen) Amintore Galli: David (1904, A. Galli) Gustave Doret: Le roi David (1921, drama líric; en 1924 oratori) Karel Salmon: David und Goliath (1930, Berlín; Albert Bär), òpera per a titelles Will Eisenmann: Bethsabé (1936, text d'André Gide), drama-pantomima-oratori Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, Nova York; Franz Werfel, traduït a l'anglès per Ludwig Lewisohn), òpera-oratori Hanns Eisler: Goliath (1937-1944, inacabada; Bertold Brecht) Darius Milhaud: David (versió de concert: 1954, 1-6, King David Festival, Jerusalem (en hebreu); escena: 1955, 2-1, T. alla Scala, Milà (en italià); 1955, 19-11, T. de la Monnaie, Brussel·les (en francès); Armand Lunel), òpera en cinc actes Mario Castelnuovo-Tedesco: Saul (1960, M. Castelnuovo-Tedesco, a partir de Vittorio Alfieri) Alejandro Pinto: Adonías (1989, A. Pinto) http://www.operas-colon.com.ar/cgi-bin/wwwisis/[in=aaa.in]?base=Adonias%20and%20base=inter Dades de l'estrena Vladimir Alesksandrovič Kobekin: Molodoj David (El jove David) (1997) Flavio Testi: Saül (versió de concert: Radio France, París, 2003; versió escènica: Teatro Lauro Rossi, Macerata, 2007; F. Testi a partir d'André Gide) Sven-David Sandström: Batseba (2006, Leif Janzon) Salomó, rei d'Israel Georg Caspar Schürmann: Salomom (1701, Anton Ulrich de Braunschweig-Wolfenbüttel o Johann Christian Knorr von Rosenroth) Reinhard Keiser: Die über die Liebe Triumphirende Weißheit, oder Salomon (1709) Johann Michael Schmid: Regina Saba Salomonis hospita (1753), melodrama Marianus Königsperger: Salomon rex sapientia a Deo collata (1763) Franz Schnizer: Salomonis judicium (1773) Peter Ritter: Salomon's Urtheil (1808, Georg Christian Römer) Charles Gounod: 'La Reine de Saba (1862, 28-2, Opéra Le Péletier, París; Jules Barbier i Michel Carré), com a Soliman Karl Goldmark: Die Königin von Saba (1875) Anton Rubinstein: Sulamith (1883, 8-11, Dammtor T., Hamburg; Julius Rodenberg), "biblisches Bühnenspiel"Llibret Amintore Galli: David (1904) Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, N. York ; Franz Werfel), òpera-oratoriDades Arturo Luzzatti: Salomón (1942) Randall Thompson: Solomon and Balkis (1942) Alejandro Pinto: Adonías (1989, A. Pinto) Gion Antoni Derungs: Il semiader (1996, Coira, Suïssa; Lothar Deplaces) Pelle Gudmundsen-Holmgreen: Sol går op, sol går ned (2015) Adriano Guarnieri: Fammi udire la tua voce (2017, 9-9, T. Caio Melisso, Spoleto; A. Guarnieri) Atalia, reina de JudàRei Joaix de Judà César-François-Nicolas Clérambault: Athalie (1756) Johann Nepomuk Poissl: Athalia (1814, J. G. Wohlbrück, sobre Racine) Johann Simon Mayr: Atalia (1822, quaresma, T. San Carlo, Nàpols; Felice Romani), drama sacre o oratori dramatitzat Harry Lawrence Freeman: Athalia (1916, estr. 1923, Nova York; H. L. Freeman) Hugo Weisgall: Athaliah (1964, 17-2, Philharmonic Hall, Nova York; Richard Franko Goldman) Rei Joaix de Judà P. Georg Pasterwiz: Joas (1759) Sedecies, rei de Judà Antonio Pampani: Sedecia (1736) Pietro Carlo Guglielmi: La Semira, ossia, La distruzione di Gerusalemme (1803) Giuseppe Addrizza: Sedecia, re di Giuda (1835) Johann Georg Kastner_ Le dernier roi de Juda (1844) Jeremies (profeta) Pietro Carlo Guglielmi: La Semira, ossia, La distruzione di Gerusalemme (1803) Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, N. York ; Franz Werfel), òpera-oratori Petr Eben: Jeremias (1997, Kirchenoper) Ezequiel, sacerdot i profeta jueu Jörg Widmann: Babylon (2012, 27-10, Múnic, Bayerische Staatsoper; Peter Sloterdijk) Profeta Zacaries Giuseppe Verdi: Nabucco (1842, 9-3, T. alla Scala, Milà ; Temistocle Solera) Judit, heroïna llegendària de Betúlia Luca Antonio Predieri: La Giuditta (1713; Francesco Silvani) Francisco António de Almeida: La Giudetta (1726, Roma; F. A. de Almeida) Wolfgang Amadeus Mozart: Betulia liberata (1771; Pietro Metastasio), "azione sacra" Leopold Koželuh: Judith und Holofernes (1780?; estr. 1799, tardor, Hoftheater, Viena; traduït de Pietro Metastasio), perduda Pietro Raimondi: Giuditta (1827, Quaresma, T. San Carlo, Nàpols; Andrea Tottola) Domenico Silveri: Giuditta (1839; M. Marcello) Samuele Levi: Giuditta (1844, 14-2, T. La Fenice, Venècia; Giovanni Peruzzini) Melcior de Ferrer i de Manresa: Giuditta (1855, T. Municipal, Girona; Giovanni Peruzzini) Achille Peri: Giuditta (1860; M. Marcello)