miniatura|Mapa de les colonitzacions d'Irlanda de 1550–1610. miniatura|Els comtats tradicionals d'Irlanda sotmesos a les plantacions (1556-1620). Aquest mapa és un simplificat, com en el cas d'alguns comtats de la zona de terra colonitzada no cobreix la totalitat de la zona de color miniatura|Un mapa més detallat de les àrees subjectes a colonitzacions miniatura|Fronteres polítiques d'Irlanda en 1450, abans de les colonitzacions Les colonitzacions d'Irlanda (gaèlic irlandès Plandálacha na hÉireann) van tenir lloc al llarg del país durant els segles XVI i , mitjançant la confiscació de les terres ocupades pels clans gaèlics i les dinasties hiberno-normandes, principalment a les províncies de Munster i Ulster. Les terres van ser concedides per la corona als colonitzadors de Gran Bretanya. El procés es va iniciar durant el regnat d'Enric VIII i va ser perllongat per Maria I i Elisabet I; no obstant això, es va accelerar sota el comandament de Jaume I, Carles I, i finalment pel comandant parlamentarista anglès Oliver Cromwell, al comandament del seu Nou Exèrcit Model.
Les primeres colonitzacions del segle XVI tenien la tendència d'estar establertes en petites colònies exemplars. Les colonitzacions posteriors es van basar en confiscacions massives de la terra pertanyent a terratinents irlandesos i la importació de grans nombres de colons procedents d'Anglaterra, Escòcia, i Gal·les.Jesse i Williams (2005), p.87..
L'última colonització oficial va ocórrer durant 1650, sota la mancomunitat anglesa d'Oliver Cromwell, i mitjançant la qual milers de soldats Parlamentaristes es van establir a Irlanda. A part de les colonitzacions, en el es va estendre una significant migració cap a Irlanda, des de Gran Bretanya i Europa continental.
Les colonitzacions van canviar la demografia d'Irlanda pel fet que es van crear àmplies comunitats amb identitat britànica i protestant. Aquestes comunitats efectivament es van oposar als interessos dels primers habitants, els quals tenien identitat irlandesa i catòlica. La naturalesa física i econòmica de la societat irlandesa també va sofrir canvis a partir de la instauració dels nous conceptes de propietat, comerç i crèdit. Aquests canvis van causar la creació d'una nova classe governant de protestants britànics, la qual va protegir durant el l'autoritat del govern de la corona anglesa a Irlanda.Lenihan (2001), p.12..
Primeres colonitzacions Les primeres colonitzacions d'Irlanda van tenir lloc durant la reconquesta Tudor. El govern de Dublín tenia com a propòsit pacificar i anglicanitzar el país sota el domini anglès i incorporar als nadius de classe governant a l'aristocràcia anglesa. Irlanda hauria de convertir-se en un territori efectivament controlat per la corona, eliminant el risc de possibles rebel·lions o invasions estrangeres. D'aquesta manera, la colonització jugaria un paper important en la política exterior anglesa.
Per complir aquest objectiu, durant la primera meitat del es van posar en pràctica dues formes de colonització. La primera es denominava colonització exemplar, mitjançant la qual petites colònies conformades per anglesos eren usades com a model de comunitats agrícoles, amb el propòsit que fossin emulades pels irlandesos. Una colònia d'aquest tipus va ser establerta a la fi dels 1560, a Kerrycruihy prop de Cork, sobre terra arrendada al comte de Desmond.
El segon tipus de colonització va marcar la tendència de la futura política anglesa a Irlanda. Era de naturalesa punitiva, ja que promovia la colonització per súbdits anglesos de terres confiscades després de la repressió de les rebel·lions. La primera amb aquest tipus d'esquema va ser la colonització en 1556 dels comtats del Rei i la Reina (actuals comtats de Offaly i Laois), cridats així en honor dels nous monarques catòlics, Felip II i Maria I respectivament.Webster (2001), p.49 Els clans O'Moore i O'Coonor, que havien estat els habitants ancestrals d'aquella zona van assaltar la Palissada, territori dominat pels anglesos entorn de Dublín. Thomas Radclyffe, III comte de Sussex i Lord Diputat d'Irlanda va ordenar la seva expulsió i substitució per colons anglesos, però el projecte no va tenir molt èxit. Tant els O'Moore com els O'Connor es van refugiar en muntanyes i pantans i van iniciar una guerra local contra els anglesos que duraria quaranta anys. En 1578, els anglesos finalment van sotmetre i van desplaçar als O'Moore a través de la massacre de la majoria dels seus «magnífics» (famílies governants) a la muntanya Mullaghmast, Laois, on havien estat citats per negociar un tractat de pau. Rory Óg Ó Moore, el líder de la rebel·lió, també va ser capturat i assassinat a la fi d'aquest any. La incessant violència va intimidar als colons anglesos i va dificultar a les autoritats angleses la repoblació de la zona, per la qual cosa l'assentament va acabar envoltat per una sèrie de fortificacions militars.
En 1570, es va iniciar un altre procés de colonització a l'Ulster oriental. S'havia pensat colonitzar la zona (ocupada pels MacDonnell i els Clandeboy O'Neill) amb colons anglesos, perquè servís com a barrera entre els gaèlics d'Irlanda i Escòcia, i per detenir el flux de mercenaris escocesos cap a Irlanda. La conquesta d'Ulster va ser encomanada al primer comte d'Essex i a Thomas Smith. El cap dels O'Neill, Turlough Luineach O'Neill, tement un cap de pont anglesa en l'Ulster, va ajudar els seus parents O'Neill de Clandeboye, mentre que els MacDonnell d'Antrim, dirigits per Sorley Boy MacDonnell, van sol·licitar reforços a les Hèbrides Exteriors i les Terres Altes Escoceses. La colonització finalment va degenerar en sèrie d'atrocitats contra la població civil per finalment ser abandonada. Brian MacPhelim O'Neill de Clandeboye, la seva esposa i 200 homes del seu clan van ser assassinats en un festí organitzat per Essex en 1574; en 1575, Francis Drake (posteriorment vencedor de l'Armada Invencible espanyola) va ser contractat per Essex perquè participés en una expedició naval que va culminar amb la massacre de 500 persones del clan MacDonell després d'un atac sorpresa sobre l'illa Rathlin. No obstant això, segons Harry Kelsey: «El paper de Drake en la massacre és confús».Kelsey (2000), p.74.
Colonització de Munster La colonització del Munster en els anys 1580 va ser la primera colonització massiva d'Irlanda, i es va iniciar en resposta a les rebel·lions de Desmond, després que Gerald FitzGerald, comte de Desmond es rebel·lés contra la ingerència anglesa a Munster. La dinastia Desmond va ser aniquilada després de la Segona Rebel·lió de Desmond (1579 - 1583) i les seves propietats confiscades.Canny i Pagden (1987), p.164 i 165 Aquest fet va donar l'oportunitat a les autoritats angleses de colonitzar la província amb anglesos i gal·lesos, dels quals s'esperava que servissin com a bastió per a futures rebel·lions. En 1584, una comissió dirigida per Valentine Brown, Agrimensor general d'Irlanda, va inspeccionar Munster per distribuir les terres confiscades entre els anglesos o «Undertakers» (colons rics que van importar habitants d'Anglaterra perquè treballessin en els seus nous dominis).Morrin (1861), p.81 També s'esperava que Undertakers construïssin noves ciutats i proporcionessin defensa enfront de possibles atacs futurs.
Igual que les antigues propietats dels Desmo (que s'estenien a través dels moderns comtats de Limerick, Cork, Kerry i Tipperary), els agrimensors van confiscar les terres pertanyents a altres famílies i clans que havien recolzat les rebel·lions en el sud-oest de Cork i Kerry. No obstant això, l'assentament va ser més fàcil, ja que el clan governant, els MacCarthy Mór, van argumentar que els terratinents rebels eren els seus subordinats, i que per aquesta raó la terra era realment de la seva propietat. D'aquesta manera, algunes terres van ser concedides als colons anglesos i després confiscades a causa que alguns senyors natius com els MacCarthy van apel·lar per la despossessió dels seus dependents.Connolly (2007), p.152.
Altres sectors de la colonització van ser igualment caòtics. John Popham va importar 70 habitants de Somerset, i després va descobrir que la terra ja havia estat colonitzada per un altre colon, veient-se obligat a retornar la gent que havia portat al seu lloc d'origen. No obstant això, l'àrea de colonització anglesa abastava aproximadament 500.000 acres (2.000 km²). S'esperava que l'assentament atragués a la regió a 20.000 colons, però un informe de 1589, afirmava que tan sols havien arribat a la regió 700 habitants anglesos. Si cada habitant era un cap de família, la població anglesa a Munster era d'unes 3.000 o 4.000 persones, xifra substancialment inferior a la projectada.Webster (2001), p.50.
S'esperava que la colonització de Munster creés assentaments compactes i defensables, però de fet, els colons anglesos estaven dispersos per tota la província; especialment en els llocs on la terra havia estat confiscada. Inicialment els colons van rebre destacaments de soldats anglesos per a la seva protecció, però aquesta protecció va acabar en la dècada del 1590. Quan la Guerra dels Nou Anys va aconseguir Munster en 1598 la majoria dels colons van ser expulsats de les seves terres sense que s'iniciés un combat, refugiant-se a les ciutats fortificades de la província o fugint a Anglaterra. No obstant això, quan la rebel·lió va finalitzar (1601 - 1603), la colonització va ser novament reconstituïda pel governador de Munster, George Carew.
Colonització de l'Ulster
miniatura|esquerra|Hugh O'Neill, líder de la resistència irlandesa a l'Ulster En 1590, abans de la Guerra dels Nou Anys, l'Ulster era la província més gaèlica d'Irlanda i l'única completament lliure del control anglès. La guerra va culminar amb la rendició dels O'Neill i O'Donell a la corona anglesa, després d'una guerra costosa i un episodi humiliant per al govern anglès instal·lat a Irlanda. D'altra banda, els termes de rendició oferts als rebels eren molt generosos, incloent la restitució de gran part de les seves antigues terres, encara que ara sota jurisdicció anglesa. No obstant això, quan Hugh O'Neill i altres nobles rebels van abandonar Irlanda en 1607 (en la denominada «Fugida dels Comtes») amb l'objectiu de demanar ajuda a Espanya per a una nova rebel·lió, el Senyor Diputat Arthur Chichester va aprofitar l'oportunitat per iniciar el procés colonitzador, declarant que O'Neill, O'Donell i els seus seguidors havien perdut definitivament les seves terres.Webster (2001), p.52. Inicialment, Chichester va planificar una gairebé modesta colonització, incloent subvencions als senyors natius d'Irlanda que s'havien aliat als anglesos durant la guerra. No obstant això, el pla va ser interromput per la rebel·lió de Cahir O'Doherty de Donegal en 1608, antic aliat dels anglesos que se sentia injustament pagat per la seva col·laboració en la guerra. La rebel·lió va ser sufocada subtilment i O'Doherty assassinat, donant el pretext a Chichester per expropiar a tots els terratinents natius de la província.Fitzpatrick (1989), p.27.
En 1603, Jaume VI d'Escòcia es va convertir en Rei d'Anglaterra i d'Irlanda. La colonització de l'Ulster li va ser presentada com una empresa conjunta "britànica" (Anglesa i escocesa) amb l'objectiu d'apaivagar i civilitzar Ulster. D'aquesta manera, almenys la meitat dels colons serien escocesos. Sis comtats van estar involucrats en la colonització oficial, que foren: el comtat d'Armagh, el comtat de Fermanagh, el Cavan, el comtat de Derry, el comtat de Donegal i el comtat de Tyrone. miniatura|Una part de les muralles de Derry foren construïdes en 1613-1619 per tal de defensar-ne els colonitzadors.