María Adánez Almenara (Madrid, 12 de març de 1976) és una actriu espanyola famosa pels seus papers en sèries de comèdia com Aquí no hay quien viva i Farmacia de guardia. Al cinema destaca pel seus papers a les pel·lícules Cha-cha-chá i La meva vida en ruïnes.
Biografia Trajectòria professional Televisió Entre el 1993 i el 1994 interpretà el paper de la María, la xicota d'en Kike, a la sèrie Farmacia de guardia. El 1995 va fer-se famosa pel seu paper de la María a Pepa y Pepe. També va participar en Menudo es mi padre, Ellas son así, ¡Ay, señor, señor!, Paraíso i Quítate tú pa' ponerme yo.
Entre el setembre de 2003 i febrer de 2006 va protagonitzar la sèrie de televisió Aquí no hay quien viva on va donar vida a Lucía Álvarez, una jove acostumada a comprar roba cara i a tenir una vida fàcil. Aquest paper va donar-li una gran popularitat i va fer-li guanyar un premi Unió d'Actors per la millor actriu protagonista de televisió.
El 2007 estrenà la sèrie Círculo rojo, on interpretava la Patricia Villalobos, una jove de 36 anys que creà una petita empresa de representació d'artistes a París. A finals del 2008 començà a protagonitzar la sèrie d'humor Estados Alterados Maitena, emesa per La Sexta, adaptació de l'obra Mujeres alteradas de Maitena, interpretant una jove advocada matrimonialista que tracta de créixer com a professional mentre suporta els problemes de la seva mare, la seva germana i companys de feina.
El 2011 realitzà un paper a El secreto de Puente Viejo, i també feu un monòleg a la segona temporada d'El Club de la comedia.
El desembre de 2012 va confirmar la seva participació en la setena temporada de la sèrie La que se avecina, seqüela d'Aquí no hay quien viva. Interpretant una advocada d'uns quaranta anys anomenada Rebeca Ortiz.
Teatre Va debutar al teatre amb només set anys a l'obra Casa de nines, de Henrik Ibsen, versionada per Ana Diosdado. El 1994 participà en Los bosques de Nyx, de Miguel Bosé.
Els seus dos següents treballs foren dues comèdies, on interpretava una jove maca i ingènua. A la primera, del 2003, protagonitzà, juntament amb Emilio Gutiérrez Caba, la versió teatral de la pel·lícula The Sleeping Prince, que protagonitzaren Marilyn Monroe i Laurence Olivier. Va rebre, per aquesta obra, els premis Ercilla i Larios com a actriu de revelació, fou nominada per la Unió d'Actors a la millor protagonista de teatre i nomenada Actriu Revelació Chivas. Mentre que a la segona, estrenada el 2004, protagonitzà La botiga de la cantonada de Lander Iglesias, adaptació de la pel·lícula The Shop Around the Corner, d'Ernst Lubitsch.
El 2006, amb Miguel Narros, treballà al clàssic d'Oscar Wilde, Salomé, qui va oferir-li fer el seu primer paper de teatre dramàtic on interpretava el personatge homònim. Més endavant, treballà a Les bruixes de Salem, d'Arthur Miller, dirigida per Alberto González Vergel, on interpretava l'Abigail Williams, una jove de 18 anys que havia de lluitar per no ser executada, i a La senyoreta Júlia, on tornà a treballar sota les ordres de Narros. Aquestes dues obres van fer que fos nominada als premis Mayte de teatre els anys 2008 i 2009. El 2010 participà en l'obra Beaumarchais, on interpretava el paper de Madmoiselle Ménard, una ingènua, alegre i divertida noia que esdevé l'amant del protagonista.
El 2011 tornà a treballar amb narros a ¡Pero no andes desnuda!, a més d'a La escuela de la desobediencia, de Luis Luque, on interpretà la Fanchon, una jove acostumada a obeir els seus pares i a acceptar el que la resta li diuen, que rep els consells de la seva cosina Susanne, a qui al principi no fa cas, però que finalment aprèn el que li ha ensenyat.
El 2012, i sota la direcció de Josep Maria Flotats, en companyia de Kira Miró i Aitor Mazo, estrena La verdad, una obra on dues dones maques són el centre de gravetat d'un home que menteix i viu com un cretí.
Cinema Començà la seva carrera en el cinema amb 6 anys de la mà d'Angelino Fons a la pel·lícula Mar Brava, on comparteix cartell amb Alfredo Mayo i Jorge Sanz. En sentir-se ben còmoda en el rodatge va decidir que aleshores continuaria com a actriu, per això el 1982 participà en la pel·lícula Loca por el circo i el 1983 a Vivir mañana, El currante i El crack II. En aquestes pel·lícules l'actriu va haver de doblar-se a si mateixa en no haver-hi aleshores cap so directe. Més endavant participà a diverses pel·lícules, com El Rey del mambo, Los peores años de nuestra vida i La ley de la frontera.
A partir del 1998 fou valorada com una de les promeses del cinema espanyol, gràcies a la seva participació en El tiempo de la felicidad, on donà vida a una jove que es va veure influenciada per la cultura hippi dels anys setanta. Un any després, el 1999, protagonitzà la pel·lícula Cha-cha-chá d'Antonio de Real, on interpretava la María, una jove que té un affaire amb el xicot de la seva millor amiga.
El 2001 protagonitzà Todos menos la chica, on interpretà la xicota d'un narcotraficant de la qual s'enamoren dos amics, i també Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra, on interpretava l'Ángela, una noia que es casà amb un home molt més gran que ella. Un any després, el 2002, va participar en la pel·lícula X, on donà vida a l'Alicia, una discapacitada que és acollida per un policia. El 2003 va protagonitzar El lápiz del carpintero, a Entre las piernas i Tiovivo c.1950; i va treballar com a actriu de doblatge a L'esperit del bosc, Bee movie i L'espantataurons.
El 2006 protagonitzà la pel·lícula portuguesa Dot.com, on interpreta l'Elena, una enviada per la companyia espanyola Drinam per reivindicar el nom de l'aigua d'un poble portuguès.
El 2009 va participar en la pel·lícula americana La meva vida en ruïnes. El director buscà específicament a Espanya dues actrius perquè interpretessin dues dones espanyoles, Adánez va decidir presentar-se a l'audició i aconseguí el paper.
El maig del 2011 començà el rodatge del seu primer treball com a directora, 5ºB Escalera Dcha, on també fa de productora i guionista. El projecte va néixer el 2010 arran de la mort del seu pare. En el guió inclou diverses històriques basades en fets reals de la seva vida, i d'altres d'inventats. El curtmetratge s'estrenà a Seminci, i fou la guanyadora del primer premi del VI Certamen de curtmetratges 'Manuel Carmona Mir'.
Filmografia Cinema Any Pel·lícula Rol Paper 1982 Mar brava actriu María Loca por el circo actriu María 1983 El currante actriu Yolanda El crack II actriu Nena Mar brava actriu María 1989 El rey del mambo actriu - El vuelo de la paloma actriu - 1994 Los peores años de nuestra vida actriu Sara 1995 La ley de la frontera actriu María 1997 Corazón loco actriu Infermera El tiempo de la felicidad actriu Elena 1998 Perdón, perdón actriu Mariló El grito en el cielo actriu Chus Cha-cha-chá actriu María 1999 Entre las piernas actriu Juani 1999 Rewind actriu Belén 2001 Tiempos de azúcar actriu Ángela 2002 Todos menos la chica actriu Anabel 2002 X actriu Alicia 2003 El lápiz del carpintero actriu Marisa Mallo Descongélate! actriu Convidada en una festa 2004 Tiovivo c. 1950 actriu Catalana 2007 L'esperit del bosc veu Linda 2009 La meva vida en ruïnes actriu Lena 2011 5ºB Escalera Dcha DirectoraGuionistaProductora -
Televisió Any Sèrie Paper Notes 1990 Crónicas urbanas Episodis desconeguts 1993-1994 Farmacia de guardia María 26 episodis 1995 Ay, Señor, Señor Anabel Episodi «Ay, Señor, Monseñor» 1995 Pepa y Pepe María 34 episodis 1996-1997 Menudo es mi padre Maya 3 episodis 1997 Los negocios de mamá Sandra Episodis desconeguts 1998 Quítate tú pa' ponerme yo Episodi «Una egoísta, un estilista y un chantajista» 1999 Ellas son así Nuria Rosales 22 episodis 2002-2003 Javier ya no vive solo Ana Martín 13 episodis 2003-2006 Aquí no hay quien viva Lucía Álvarez 77 episodis 2007 Círculo rojo Patricia Villalobos 12 episodis 2008-2009 Estados alterados Maitena Julia 74 episodis 2011 El secreto de Puente Viejo Elvira de Castro 3 episodis 2013-present La que se avecina Rebeca Ortiz 29 episodis
Categoria:Actors de cinema madrilenys Categoria:Actors de doblatge espanyols Categoria:Actors de La que se avecina Categoria:Actors de sèries de televisió madrilenys Categoria:Actors espanyols del segle XXI Categoria:Actors espanyols nascuts al segle XX