Assam és un estat del nord-est de l'Índia. La capital n'és Dispur. El forma principalment la vall del Brahmaputra.
Divisió administrativa
Els nou districtes existents amb els britànics (Sylhet va passar al Pakistan el 1947) es van incrementar a 10 després de 1970 amb la creació de Dibrugarh, separat de Lakhimpur. En els següents anys es van crear nous districtes; aquestes divisions administratives estan governades per jila-parishads (o panchayat de districte), i les àrees rurals i ciutats i viles per panchayats. Un total de 26.247 pobles són administrats per 2.489 panchayats. Els darrers districtes es van crear el 2001 (Baksa, Chirag, Udalguri i Kamrup Metropolità, passant la resta de Kamrup a ser anomenat Kamprup Rural). Assam està dividit actualment (2009) en 27 districtes (vegeu Districtes d'Assam): miniatura|Districtes; el 22 és el de Sibsagar i el de Tinsukia és el 23; els 4 districtes creats després de 2001 no apareixen
Baksa Barpeta Bongaigaon Cachar Chirang Darrang Dhemaji Dhubri Dibrugarh Goalpara Golaghat Jorhat Hailakandi Kamrup Metropolità Kamrup Rural Karbi Anglong Karimganj Kokrajhar Lakhimpur Marigaon o Morigaon Nagaon Nalbari North Cachar Hills Odalguri o Udalguri Sibsagar Sonitpur Tinsukia
Territoris i districtes autònoms Bodoland Territorial Council Karbi-Anglong Autonomous Council North Cachar Hills Autonomous Council Tiwa Autonomous Council Rabha Autonomous Council Mising Autonomous Council Deori Autonomous Council Sonowal Kachari Autonomous Council Thengal Kachari Autonomous Council
Moviments armats Front Unit d'Alliberament d'Assam (United Liberationb Front of Asom, ULFA), de l'ètnia dels assamesos (independentistes). Front Nacional Democràtic de Bodoland (Boroland National Democratic Front, BNDF), de l'ètnia dels bodo Front d'Alliberament dels Tigres de Bodoland (Bodoland Liberation Tigers Front, BLTF), de l'ètnia dels bodo Front Nacional Revolucionari Tiwa (Tiwa National Revolutionary Front, també Tiwa National Revolutionary Force, TNRF que podria ser la branca militar o el seu nom anterior), de l'ètnia lalung. Força dels Tigres Gurkhes (Gorkha Tiger Force, GTF), de l'ètnia gurkha Dima Halam Daogah (DHD), de l'ètnia dimasa Front d'Alliberament Nacional Bru (Bru National Liberation Front, BNLF), de l'ètnia reang o bru. Força dels Tigres bengalís (Bengali Tiger Force, BTF), de la minoria bengalina. Força de Seguretat Rabha (Rabha Security Force, RSF), de l'ètnia rabha United People's Democratic Solidarity (UPDS), de l'ètnia karbi Front Unit d'Alliberament de la Vall de Barak (United Liberation Front of Barak Valley, ULFBV, abans Barak Valley Youth Liberation Front, BVYLF), de les tribus dels districtes de Karimganj i Hailakandi. Organització d'Alliberament de Kamtapur (Kamtapur Liberation Organization, KLO), per les tribus koch-rajbongshi Força de Seguretat Adivasi (Adivasi Security Force, ASF) del grup social adivasi All Assam Adivasi Suraksha Samiti (AAASS), del grup social adivasi Bircha Commando Force (BCF) del grup social adivasi Adivasi Cobra Force (ACF) Adivasi Cobra Force Unió Musulmana d'Alliberament dels Tigres d'Assam (Muslim United Liberation Tigers of Assam (MULTA), de la minoria musulmana d'Assam Front Unit Musulmà d'Alliberament d'Assam (Muslim United Liberation Front of Assam, MULFA), de la minoria musulmana d'Assam Consell de Seguretat Musulmà d'Assam (Muslim Security Council of Assam, MSCA), de la minoria musulmana d'Assam Milícia Unida d'Alliberament d'Assam (United Liberation Militia of Assam, ULMA), de la minoria musulmana d'Assam Exèrcit Islàmic d'Alliberament d'Assam (Islamic Liberation Army of Assam, ILAA), de la minoria musulmana d'Assam. Força de Voluntaris Musulmans d'Assam (Muslim Volunteer Force, MVF), de la minoria musulmana d'Assam Exèrcit d'Alliberament Musulmà d'Assam (Muslim Liberation Army, MLA), de la minoria musulmana d'Assam Força de Seguretat Musulmana (Muslim Security Force, MSF), de la minoria musulmana d'Assam Islamic Sevak Sangh (ISS) de la minoria musulmana d'Assam Islamic United Reformation Protest of India (IURPI) Front Unit Musulmà d'Alliberament d'Assam (United Muslim Liberation Front of Assam, UMLFA) de la minoria musulmana d'Assam Comandos Revolucionaris Musulmans (Revolutionary Muslim Commandos, RMC) Força dels Tigres Musulmans (Muslim Tiger Force, MTF) Front Popular Unit d'Alliberament d'Assam (People's United Liberation Front, PULF) de la minoria musulmana d'Assam (actua principalment a Manipur sota el nom de Front Popular Unit d'Alliberament) Harkat ul-Mujahideen de la minoria musulmana índia Harkat-ul-Jehad de la minoria musulmana índia Adam Sena (AS)
Història
miniatura|Un grup de "Husori" amb motiu de l'assamà Bohag Bihu al seu tradicional vestit. Fins al segle XIII formà el regne de Kamrup després dividits en petits principats que foren dominats pels ahom com estat dominant a la regió. Ahom va ser ocupat pels birmans el 1819 però aquestos foren derrotats a la guerra pels britànics i van cedir el territori. Fou part de la presidència de Bengala fins al 1874 i després província separada del 1874 al 1905, retornant a Bengala i altre cop província el 1919. El 1947 la major part va quedar dins l'Índia. L'estat es va reduir per reclamacions ètniques i es van formar nous estats: Nagaland el 1963, Meghalaya, Manipur i Tripura el 1972, i Arunachal Pradesh (abans North East Frontier Agency-NEFA com a territori des del 1972) i Mizoram (territori des del 1972) el 1987. La capital de l'estat Shillong va quedar dins de Meghalaya i el 1973 fou traslladada a Dispur, prop de Gawhati (Guwahati). Diversos grups van iniciar la lluita armada uns per aconseguir la independència d'Assam, altres per crear estats propis de les seves ètnies, i altres defensant als emigrants bengalís. La lluita més coneguda és la dels bodos.
Governadors britànics Comandants britànics 1824 George McMorine 1824 - 1826 Arthur Richards Agents polítics 1826 - 1828 David Scott Comissionats 1828 - 1831 David Scott (abans agent polític) 1831 - 1834 Thomas Campbell Robertson 1834 - 1861 Francis Jenkins 1861 - 1874 Henry Hopkinson Caps comissionats 1874 - 1878 Richard Harte Keatinge 1878 - 1881 Stewart Colvin Bayley 1881 - 1885 Charles Alfred Elliott 1885 - 1887 William Erskine Ward 1887 - 1889 Dennis Fitzpatrick 1889 - 1891 James Wallace Quinton 1891 - 1896 William Erskine Ward (segona vegada) 1896 - 1902 Henry John Stedman Cotton 1902 - 1905 Joseph Bampfylde Fuller Tinents governadors de Bengala Oriental i Assam 1905 - 1906 Joseph Bampfylde Fuller 1906 - 1911 Lancelot Hare 1911 - 1912 Charles Stuart Bayley Caps commissionats 1912 - 1918 Archdale Earle 1918 - 1921 Sir Nicholas Dodd Beatson Bell
Governadors 1921 Sir Nicholas Dodd Beatson Bell (abans cap comissionat) 1921 - 1922 Sir William Sinclair Marris 1922 - 1927 Sir John Henry Kerr 1927 - 1932 Sir Egbert Laurie Lucas Hammond 1932 - 1937 Sir Michael Keane 1937 - 1942 Robert Neil Reid 1942 - 1947 Sir Andrew Gourlay Clow 1947 - 1948 Sir Muhammad Salid Akbar Hydari (fins a 15 d'agost de 1947 sota autoritat britànica) 1948 - 1949 Sir Ronald Francis Lodge (interi) 1949 - 1950 Sri Prakasa 1950 - 1956 Jairamdas Daulatram 1956 - 1959 Sir Saiyid Fazl Ali 1959 - 1959 Chandreswar Prasad 1959 - 1960 Satyavant Mallannah Srinagesh 1960 - 1961 Vishnu Sahay 1961 - 1962 Satyavant Mallannah Srinagesh (segona vegada) 1962 - 1968 Vishnu Sahay (segona vegada) 1968 - 1973 Braj Kumar Nehru 1973 - 1981 Lallan Prasad Singh 1981 - 1984 Prakash Chandra Mehrotra 1984 - 1985 Triveni Sahai Misra 1985 - 1989 Bhishma Narain Singh 1989 1989 Harideo Joshi 1989 - 1990 Anisetti Roghuvir 1990 - 1991 D.D. Thakur 1991 - 1997 Loknath Mishra 1997 - 2003 S.K. Sinha 2003 Arvind Dave 2003 - 2008 Ajai Singh 2008 - 2009 Shiv Charan Mathur 2009 K. Sankaranarayanan 2009 Syed Sibtey Razi 2009 - Janaki Ballabh Patnaik
Administració japonesa 1944 Mutaguchi Renya (comandant militar japonès, març a juliol) 1944 aC. Chatterjee (pel govern provisional de l'Índia Lliure, març a juliol)
Ministres en cap 1937 - 1938 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (Lliga Musulmana) 1938 - 1939 Gopinath Bordoloi (Partit del Congrés) 1939 - 1941 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (segona vegada) 1941 - 1942 Administració pel governador 1942 - 1946 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (tercera vegada) 1946 - 1950 Srijut Gopinath Bordoloi (segona vegada) (a l'Índia independent des de 1950) (partit del Congrés) 1950 - 1957 Bishnuram Medhi (partit del Congrés) 1957 - 1970 Bimali Prasad Chaliha (partit del Congrés) 1970 - 1972 Mahendra Mohan Choudhury (partit del Congrés) 1972 - 1978 Sarat Chandra Sinha (partit del Congrés) 1978 - 1979 Golap Borbora (Janata Parishad) 1979 Jogendra Nath Hazarika (Janata Parishad) 1979 - 1980 Govern presidencial 1980 - 1981 Sra. Anwara Taimur (partit del Congrés) 1981 - 1982 Govern presidencial 1982 - 1982 Keshav Chandra Gogoi (partit del Congrés) 1983 - 1985 Hiteshwar Saikia (partit del Congrés) 1985 - 1990 Prafulla Kumar Mahanta (Asom Gana Parishad, Associació Popular d'Assam, regionalista) 1990 - 1991 Govern presidencial 1991 - 1996 Hiteshwar Saikia (segona vegada, partit del Congrés) 1996 Bhumidhar Barman (partit del Congrés) 1996 - 2001 Prafulla Kumar Mahanta (segona vegada, Asom Gana Parishad, Associació Popular d'Assam, regionalista) 18 May 2001 - Tarun Gogoi (partit del Congrés)
Vegeu també Jhanzi Bogapani Jorabat Divisió de la Vall del Surma i Districtes Muntanyosos. Dinastia Barman Dinastia Mlechchha Dinastia Pala de Kamarupa. Duara Ningtyrmen
Referències