Pádraic Ó Conaire (Galway, 28 de febrer de 1882 - Dublín 6 d'octubre de 1928) fou un periodista i escriptor irlandès que va fer la seva producció principalment en gaèlic irlandès. En total va escriure 26 llibres, 473 contes, 237 assaigs i 6 peces teatrals.Angela Bourke, ‘Legless in London: Pádraic Ó Conaire and Éamon A Búrc’, Éire-Ireland, Vol. 38 (2003), No.3/4, p. 55. La seva obra més reconeguda, Deoraíocht ha estat descrita per Angela Bourke com a 'el primer exemple de ficció modernista en irlandès'.Angela Bourke, ‘Legless in London: Pádraic Ó Conaire and Éamon A Búrc’, Éire-Ireland, Vol. 38 (2003), No.3/4, p. 54.
Vida Ó Conaire va néixer a Galway en 1882. El seu pare era un publicà, que posseïa dos locals a la ciutat. La seva mare era Kate McDonagh. Va restar orfe als 11 anys. Va passar uns anys vivint amb el seu oncle a Garaffin, Ros Muc, Conamara, que actualment és una Gaeltacht (zona de parla irlandesa) i Ó Conaire va aprendre a parlar irlandès amb fluïdesa.
Va emigrar a Londres en 1899 quan va trobar un treball al Consell d'Educació. Es va involucrar en el treball de la Lliga Gaèlica. Pioner en el renaixement gaèlic de finals del , Ó Conaire i Patrick Pearse són considerats els millors autors de narracions curtes en gaèlic irlandès de les primeres dècades del .
Es va casar amb Molly Ní Mhanais, amb qui va tenir quatre fills: Eileen (nascuda el 22 de febrer de 1905), Patrick (nascut el 3 de novembre de 1906), Kathleen (nascuda el 24 de febrer de 1909), i Mary Josephine (28 de juliol de 1911–1922) qui va morir de diftèria.
Ó Conaire va tornar a Irlanda el 1914, deixant la seva família a Londres. Va viure a Galway i es guanyava la vida escrivint, ensenyant a les escoles d'estiu de la Gaeltacht i organitzant esporàdicament actes per a la Lliga Gaèlica. Va morir en una visita a Dublín el 1928 mentre es queixava de dolors interns mentre era a la seu de la Lliga Gaèlica. Tenia 46 anys.
El seu company poeta Frederick Robert Higgins escriví un conegut Lament for Pádraic Ó Conaire.
Estàtua i vandalisme Es va erigir una estàtua a la seva memòria en una presentació d'Eamon de Valera el 1935 al cor de la ciutat de Galway a la Plaça Eyre. Al llarg dels seus anys a la plaça de l'estàtua ha atret l'atenció dels turistes.
Va ser destrossada per quatre homes del comtat d'Armagh el 1999 (el Sr Garret Leahy de The Hermitage; Gavin McNaney d'Ashley Avenue, John McManus de Rock Road i Garry O'Connor de Drumbeola Avenue). L'estàtua fou decapitada, provocant danys estimats en 50.000 £ i una gran indignació popular. L'estàtua fou reparada amb una despesa de 50.000£ i traslladada al Museu de la ciutat de Galway.
Obres An tÁdh An Scoláire Bocht, agus scéalta eile, 1904 Nora Mharcais Bhig, 1906 Deoraidheacht, 1910 An Scoláire Bocht, agus scéalta eile, 1913 An Chéad Chloch, 1914 Seacht mBua an Éirí Amach, 1918 An Crann Géagach, 1919 Tír na n Íontais, 1919 Béal an Uaignis, 1921 Siol Éabha, 1921 An Chinniúint, 1924 Eachtraí Móra ón ár Stair, 1924 Trí Truaighe na Scealaíochta, 1924 Mór thimpeall na hÉireann, ar muir, 1925 Fearfeasa Mac Feasa, 1930 Brian Óg Beagnach Fíor Cubhair na dTonn Scéalta an tSáirsint Rua Seoigheach an Ghleanna Eden iontach
Referències
Enllaços externs
Tom Kenny, "Ó Conaire — an fear", Galway Advertiser, 23 February 2007.
Categoria:Escriptors irlandesos en gaèlic irlandès Categoria:Morts a Dublín Categoria:Persones del comtat de Galway Categoria:Escriptors irlandesos del segle XIX Categoria:Escriptors de la República d'Irlanda Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors irlandesos morts al segle XX