LAjuntament de Badalona és l'administració pública local que governa i representa els interessos de la ciutat i municipi de Badalona. Els orígens d'una mínima organització comunitària es poden remuntar a l'edat mitjana i, sobretot, a partir de 1595 quan Badalona és confirmada com a municipi independent. L'organització i estructura municipal de l'Ajuntament actual deriva de la implantada per la dinastia borbònica, una administració totalment nova basada en el batlle i els regidors. Des d'aleshores la corporació municipal ha passat vicissituds segons els règims polítics que imperaren.
Actualment, el càrrec d'alcalde de Badalona l'exerceix Xavier García Albiol (PP).
Seus
Actualment l'Ajuntament de Badalona té diverses seus. La Casa Consistorial de Badalona és la seu tradicional des del , si bé avui dia només ho és en l'àmbit institucional, on se celebren els plens municipals i on es troben els despatxos de l'alcalde i el d'algunes tinences d'alcaldia. El maig de 2007 es va inaugurar el nou edifici El Viver, que compta amb un total de vuit plantes, destinat a acollir les oficines municipals i les regidories del consistori, així com els serveis d'atenció al públic per donar el màxim d'accessibilitat i una sala d'exposicions.
Organització L'Ajuntament, després de les eleccions, s'organitza a través de la reunió del ple municipal, el qual és l'encarregat d'escollir l'alcalde de la ciutat. Tanmateix té facultats polítiques, normatives, econòmiques i institucionals, així com controlar i fiscalitzar les actuacions de l'alcalde, amb la competència, si s'escau, de substituir-lo mitjançant una moció de censura. Actualment el ple està integrat per 27 membres. L'alcalde també nomena una Junta de Govern, formada pels tinents d'alcalde, que poden suplir les funcions de l'alcalde en absència d'aquest. miniatura|Xavier García Albiol és l'actual alcalde de Badalona. D'acord amb els resultats de les eleccions municipals a Badalona, des del juny del 2023 formen part del ple municipal cinc grups polítics diferents: PP (18 regidors), PSC (4 regidors), ERC (2 regidors), Badalona en Comú Podem (2 regidors) i Guanyem Badalona (1 regidora)
Actualment, el govern de la ciutat l'exerceix el Partit Popular liderat per Xavier García Albiol, que el 19 de juny de 2023, va presentar el seu equip, amb quatre tinences d'alcaldia, de les quals depenen la resta d'àrees i regidories: +AlcaldeXavier García AlbiolRegidors de GovernTinences d'alcaldiaTitularÀreesTitularAtribucionsPrimer tinent d'alcaldia. Àmbit d'Hisenda i Finances, Recursos Interns, Esports i SeguretatJuan Fernández BenítezHisenda i Finances, Recursos Interns i EsportsJuan Fernández Benítez Intervenció Tresorerira Patrimoni Oficina Pressupostària Obres Projectes i Manteniment d'Equipaments Educatius i Esportius EsportsRecursos HumansEva Guillén Rodríguez Planificació Recursos Humans Pla d'Igualtat Intern en l'AdministracióCoordinació Territorial i adjunt d'EsportsJuan José Portillo López Coordinació Territorial Oficines Municipals de Districtes (OMD) Centres Cívics Regidor adjunt d'EsportsEducacióVanesa González Cejudo EducacióJoventut, Convivència i MediacióOdalys Sánchez Martínez Joventut Convivència Mediació Cooperació MigracionsSeguretatJuan Manuel Ruiz García Seguretat Cos de la Guàrdia Urbana Protecció CivilSegona tinent d'alcaldia. Àmbit d'Impuls Econòmic i de Ciutat, Treball, Cultura, Ciutadania i GovernCristina Agüera GagoPromoció Econòmica, Turisme, Projecció de Ciutat, Treball, Govern i Polítiques DigitalsCristina Agüera Gago Promoció Econòmica Turisme i Projecció de Ciutat Actes de Ciutat Treball (IMPO) Universitats Informàtica i TIC Secretaria General i Assessoria Jurídica Modernització de l'Administració Servei d'Atenció al Ciutadà CulturaVanesa González Cejudo CulturaContractació de ServeisEva Guillén Rodríguez Contractació de Subministraments i ServeisComerç, Mercats i ConsumRosa Bertran Bartomeu Comerç i Consum Mercats Municipals Cementiris MarxantsGent Gran, Feminisme i LGBTIQ+ i Diversitat FuncionalFlorencia Badia Aviño Gent Gran Feminisme i LGBTIQ+ Diversitat FuncionalSheila Martínez Barrachina (adjunta)TransparènciaSonia Egea Pérez Transparència Administració electrònica Tercer tinent d'alcaldia. Àmbit de Territori i SostenibilitatDaniel Gracia ÁlvarezUrbanisme i Transformació de la CiutatDaniel Gracia Álvarez Ordenació del Territori Plànol de Ciutat Plantejament Urbanístic Projectes i Control d'Obres Llicències d'Obres i Activitats Disciplina Polítiques d'Habitatge Contractació d'Obres Via Pública i MobilitatDavid Mejía Ayra Manteniment d'Espais Públics Neteja de la Ciutat i d'Edificis Municipals Mobilitat Vialitat Medi Ambient i Benestar AnimalSonia Egea Pérez Medi Ambient Verd Urbà Educació Ambiental Ecologia Urbana Energia i Canvi Climàtic Parcs Benestar AnimalPolítiques contra l'Ocupació Il·legalDaniel Aguilera MangasQuarta tinent d'alcaldia. Àmbit de Comunicació, Fons Europeus i Protecció a les PersonesRosa del Amo HernándezComunicació, Fons Europeus i Salut PúblicaRosa del Amo Hernández Comunicació i Imatge Estadística i Població Fons Europeus Salut Pública Serveis Socials i Entitats RegionalsMaría Carmen Expósito Lozano Direcció Estratègica de Serveis Socials Entitats RegionalsParticipacióOdalys Sánchez Martínez Participació Entitats Veïnals Regidories de Districte miniatura|Mapa de barris i districtes. A més, Badalona té un sistema de districtes descentralitzat, els 34 barris de la ciutat s'agrupen actualment en 6 districtes, després de la reforma administrativa de reducció de regidories duta a terme durant el mandat de Xavier Garcia Albiol. Els actuals regidors de districte són els següents: Núm.Barris o zonesTitularDistricte ICanyadó, Casagemes, Coll i Pujol, Centre, Dalt de la Vila, Manresà, Progrés i Front MarítimRosa Bertran BartomeuDistricte IISant Crist de Can Cabanyes, Lloreda, Nova Lloreda, Puigfred, La Pau, Montigalà OccidentalDavid Silva HortetDistricte IIIMontigalà Oriental, Canyet, Bufalà, Pomar, Pomar de Dalt, Morera, Les Guixeres, Mas Ram i BonavistaDavid Silva HortetDistricte IVSant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià, Sant Antoni de Llefià i La SalutDaniel Aguilera MangasDistricte VCan Claris, Raval, Gorg, La Mora i CongrésFlorencia Badia AviñoDistricte VIArtigues, Sant Roc i El RemeiJuan José Portillo López
Història La primera forma d'organització municipal a Badalona es remunta a l'any 1389, en què una sentència arbitral declara els pagesos badalonins «sòlids i afocats» dels senyors feudals. Aquest fet fou un punt intermedi en el procés de plets entre pagesos i senyors, personificats principalment en els Santcliment i els Aversó, els quals pretenien tenir uns drets feudals sobre els seus homes que, en realitat, no posseïen; la situació derivava de la crisi baixmedieval que va despoblar Badalona i feia que els nobles cerquessin altres mètodes per aconseguir recursos econòmics. No obstant això, la sentència no va satisfer els pagesos, ans al contrari, va provocar que els pagesos de la parròquia de Badalona s'unissin i creessin un deute comú, derivat dels préstecs i censals a pagar. Tanmateix, el cas de Badalona, a diferència d'altres casos a Catalunya que depenien jurídicament de la corona, no tenia un consell mínim organitzat, sinó que es basava en un sindicat entre els pagesos. Algunes de les teories apunten que el Consell de Cent, què considerava Badalona com a part del terme de Barcelona, ho impedia, juntament amb els senyors feudals de la parròquia de Badalona.
L'any 1430, Alfons el Magnànim, mancant de diners, vendrà el terme de Badalona a la ciutat de Barcelona, assegurant la independència de Badalona dels senyors feudals, tot i els intents dels Santcliment d'imposar-se al terme i malgrat la divisió territorial entre les diferents torres feudals, el sentit d'unitat territorial del terme es mantindrà gràcies a la institució de la parròquia, radicada a l'església de Santa Maria.
Tot plegat no va fer prosperar la incipient estructura comunitària que havien creat els pagesos, tot i que mai s'abandonà l'exigència de major autonomia; el 1472, els jurats i prohoms de Badalona demanen a Joan II que se'ls confirmin els seus privilegis, usos i costums, demanda que fou satisfeta sota el sistema de carreratge de la ciutat de Barcelona; es va concedir als badalonins la facultat de reunir-se i formar consell sempre que els semblés necessari, i la d'establir taxes, talles i altres drets que impliquessin a tots els habitants i terratinents del terme i parròquia.
Constitució com a municipi miniatura|La plaça pública, actualment de la Constitució, va ser el centre de la política local de Badalona fins a la construcció de la nova seu de l'Ajuntament al . Badalona fou un carrer de Barcelona fins al 10 de juny de 1595, quan el virrei de Catalunya, Bernardino de Cárdenas y Portugal, nomenat per Felip II, va concedir a la vila diversos privilegis, entre els quals, el títol d'universitat, és a dir, de municipi, i el dret a escollir diversos càrrecs públics a través de la insaculació; fins llavors els càrrecs eren escollits a viva veu en una reunió de veïns a la plaça.
Des de llavors, la composició del govern serà de tres jurats (en cap, segon i tercer) i deu consellers, els quals conformaven el consell general. D'altra banda, hi havia altres càrrecs com un clavari, tres oïdors de comptes, un palloler (abastador de blat) i tres capitans de sagramental. Les condicions indispensables per a optar a ser elegit era disposar de capacitat econòmica, ser home casat o haver-ho estat i no tenir deutes amb el municipi. L'edat variava segons el càrrec, si bé la mínima, destinada al càrrec de jurat tercer era de 25 anys; la duració dels càrrecs era anual, encara que el procediment de la insaculació es feia cada tres anys. Tanmateix, en les bosses d'insaculats hi havia d'haver una proporció respecte als veïnats de Badalona: una tercera part havia de ser de la Sagrera; una altra de Llefià; i la darrera repartit entre Canyet i Pomar. Aquest model es va mantenir en funcionament regular, amb canvis mínims en el nombre de persones, durant aquest període fins a la Guerra de Successió.
El municipi havia de fer front als pagaments reials entre altres despeses, en matèria econòmica va decidir demanar i adquirir diversos monopolis, els quals podia arrendar durant un temps. De la venda de blat i carn, el 1595 i el 1603, respectivament. El 1678 encara aconseguia més monopolis en el proveïment de productes com l'aiguardent, la mel i el tabac, així com la facultat de tenir hostals i gravar-ne un tant per al municipi. Posteriorment, també s'afegirien la neu i el glaç, per a la conservació d'aliments. Aquests recursos es destinaven a les despeses de l'Ajuntament, majoritàriament salaris i sous dels càrrecs municipals; honoraris dels professionals que treballaven per alguna raó per a la corporació municipal, com el notari, l'advocat o el procurador; allotjament de soldats; festes patronals; entre d'altres.
La nova estructura municipal El 1716 els decrets de Nova Planta substitueixen l'estructura municipal establerta fins llavors en forma de consells, els privilegis, el sistema de la insaculació, etc. per una de nova basada en l'ajuntament; els primers anys van ser d'incertesa orgànica i en molts casos es va nomenar un administrador provisional. Les noves lleis municipals de 1717 i 1718 esclareixen el funcionament: a Badalona, el nou govern municipal el formaran cinc regidors, després sis, un d'ells el batlle; els càrrecs eren nomenats directament per la Reial Audiència i eren, en principi, vitalicis, si bé a mitjan van ser fixats per a exercir-los un temps determinat. El càrrec de batlle tenia una durada de dos anys i el regidor d'un any; el nomenament va ser substituït per una terna per a escollir el batlle i llistes doblades per als regidors; en molts casos es va seguir un model de roda entre les elits econòmiques de la vila.