La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història. Implica la constatació d'un temps concret, d'unes situacions concretes i d'uns personatges determinats. Molt sovint se serveix de la veu d'un narrador, però d'altres també són els mateixos personatges aquells que narren les seves vicissituds. El mitjà literari és la poesia i, per tant, queda circumscrita a totes les característiques mètriques corresponents.
La mètrica és diversa però significativament sol estar representada per un sol metre, per tal de no enterbolir la consecució de l'apartat narratiu amb molta varietat de recursos mètrics. Però això no és definitiu i alguns autors elaboren els seus discursos narratius amb una gran diversitat de característiques, incloent diferents estructures mètriques que donen els matisos cercats pels autors.
Algunes poesies narratives prenen la forma d'una novel·la estructurada en vers i, solen ser tota una narració unitària o història amb subtrames, d'altres tenen un fil conductor que duu a l'autor a elaborar tot un seguit d'històries paral·leles, amb un sol tema conductor però diferents històries independents, com és el cas dels Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, per exemple.
Quan parlem de poesia narrativa ens referim a aquella que manté unes característiques determinades com són:
Característiques mètriques La mètrica del vers generalment és uniforme, alguns cops també polimètrica: diferents característiques mètriques es poden anar succeint.
Tipus d'estrofes Trobem una sèrie de poemes significatius que es consideren reuneixen les característiques per tal d'englobar-los a la poesia narrativa. Per exemple el romanç que té el seu contingut específic i una mètrica determinada, sobretot utilitzat a l'edat mitjana de forma doble i amb cesura, molt habitual per a explicar històries o narracions d'herois cavallerescos o fets bèl·lics medievals.
L'hexàmetre és un altre metre molt apreciat pels autors de la poesia narrativa perquè la poca variació formal permet esmerçar les capacitats tècniques a elaborar un conscienciós discurs narratiu. Aquest metre prové de la cultura grecollatina, amb una gran profusió d'autors inscrits en aquest gènere literari que van elaborar moltes narracions i, que han passat a formar part de la mitologia clàssica, des de l'Odissea i la Ilíada d'Homer, passant per les Argonàutiques, Posthomèriques o els Annals d'Enni, fins a les més recents provatures: l'Astronautilia (Hvezdoplavba) de Janv Kresadlo i, un llarg etcètera.
El vers blanc, preferentment d'Art major. És un tipus de vers que dona molta ductilitat i s'ajusta molt bé a les característiques narratives, pel seu grau tan alt d'adaptabilitat.
Però també veiem molts altres metres: per exemple l'Octava reial i les seves variacions, que foren molt utilitzades en Poemes Narratius durant el Renaixement, Barroc i Romanticisme. Trobem Ludovico Ariosto i Torquato Tasso que bevien de les lliçons reeixides de Matteo Maria Boiardo, o bé, Alonso de Ercilla amb L'Araucana i, Luís de Camões: amb Els Lusiades, etc.
Característiques narratives Generalment són composicions de llargària considerable. Molt semblants o superiors a les que podem trobar en els diversos tipus de prosa. Algunes d'una quantitat descomunal de versos, dividits en llibres, parts o períodes, cadascun dels quals narra un o diversos temes que van completant l'acció total. Amb temes varis i tota mena de detalls descriptius, escenogràfics, psicològics...
L'estructura del vers és completiva, es van desgranant determinacions que desencadenen situacions determinades, amb la qual cosa és molt possible trobar-hi serrells que es desfilen independentment, creant narracions alternatives i trames secundàries.
Malgrat trobar-hi intervencions i reflexions del poeta, bàsicament la seva línia segueix una explicació de fets externs a ell, per tant resulta un narrador omnipresent i alhora el més objectiu possible respecte als fets que narra. L'aspecte líric, que seria tot el contrari, pot ser contemplat en algun fragment, però més com a recurs narratiu que impliqui una intervenció temporal.
Narrativament tindrà un narrador o bé un narratari, segons sigui general aquell que explica la història o bé ho faci des de dins del relat mateix; temps i lloc o espai; fil argumental o reconstrucció històrica, trama, cronologia, etc.; personatges que tindran o no un discurs indirecte o bé lliure, segons el grau d'implicació del narrador; etc.
El diàleg també hi pot ser present, fins i tot el monòleg interior. Les peculiaritats textuals dels parlaments faran ressaltar la focalització de la temporalitat i la vivesa de les accions, o bé les alentirà. En el cas del monòleg interior aquest pot servir com a subterfugi per tal que l'autor ens presenti l'aiguabarreig de les idees, sensacions i imatges vers les quals pot optar el personatge, com un contrast d'allò que serà el seu actuar més endavant.
A part de les característiques narratives, el vers narratiu, com a part fonamental, tindrà les qualitats mètriques de ritme, recompte sil·làbic, etc. La mètrica, en cas de ser polimètrica, pot servir per il·lustrar gràficament el conductor narratiu determinat.
L'estructura de la narració contempla una distribució formal que divideix el fil narratiu en parts, capítols o llibres, quantificades i en distribució progressiva respecte a un punt inicial. La formalitat interna distribueix la narració en successos determinats per la consecució del desenvolupament de la temàtica. Tradicionalment s'anomenen: plantejament, nus o conflicte i desenllaç.
El temps és un factor molt important del desenvolupament narratiu, com ho són els diferents escenaris representatius. El primer pot ser cronològic, invers o amb salts temporals i de localitzacions. Això implica jutjar el ritme narratiu que també pot quedar influït segons l'estil que l'autor vulgui aplicar en cas de ser escrupolosament descriptiu o centrat més en l'acció determinada.
A través de la història del gènere els diferents tipus de personatges són els que han marcat l'estil narratiu, creant diferents gèneres dintre la mateixa poesia narrativa.
Èpica: gestació i consignació d'un heroi: Llegendària: Gilgamesh, Beowulf... Cançó de gesta i romanç: Cançó de Roland, Cantar de Mio Cid... Epopeia: gestació i definició d'un poble: Ramayana (l'Índia), Ilíada de Grècia, Bellum Punicum, de Roma, Cant dels Nibelungs, dels germànics… Quadre de costums: Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer; contes i novel·les en vers de La Fontaine, Don Juan de Lord Byron, etc Rondalles: Roman de Renart Religioses: La Divina Comèdia de Dante Alighieri; El Paradís perdut de John Milton Metafísiques: Lo Temple de la Glòria
Si mirem al llarg de la història de la literatura trobarem molts casos paradigmàtics d'aquesta forma d'expressió estètica i degut al gran nombre de composicions d'aquesta mena al llarg de tots els temps cal dividir-les en els períodes històrics que foren concebudes.
Epopeies antigues (fins al 500) Segle XXVII al XVIII aC Epopeia de Gilgamesh (mitologia de Mesopotàmia) Atrahasis (mitologia de Mesopotàmia)
Segle VIII al VI aC Enuma Elish (mitologia de Mesopotàmia) Ilíada, atribuïda a Homer (mitologia grega) Odissea, atribuïda a Homer (mitologia grega) Margites, poema còmic de Pigres d'Halicarnàs; Batracomàquia, atribuït a Homer primer, i després a Pigres d'Halicarnàs, poema còmic de la batalla entre granotes i rates. La Teogonia d'Hesiode i Els treballs i els dies (mitologia grega) Jaya, atribuïda a Vyasa (mitologia Índia) Poetes cíclics (Grècia): Cicle èpic: La Cipria (de Publi Papini Estaci), L'aethiopis, Petita il·líada, L'anada a Troia, Retorn de Troia, La telegonia (d'Eugamó de Cirene). Cicle de Tebes: Oedipodea, Tebaida, Epigoni, Alcmeonis, Titanomaquia, Heracleia, Captura d'Oechalia, Naupactia, Phocais, Minyas, Danais.
Segle VII al V aC Bharata, atribuïda a Vaisampayana (Índia)
Segle V al IV aC Mahabharata (Índia) Ramayana Epopeies gregues perdudes: Arimaspeia, d'Arístees de Proconnès, Asi de Samos, Chersias d'Orchomenus, Llibre del treball.
Segle III aC Argonàutica d'Apol·loni de Rodes
Segle II aC Annals de Quint Enni (llatina) Buddhacharita ("Actes de Buda") d'Asvaghosha (en sànscrit) Saundaranandakavya d'Aśvagho a (èpica índia)
Segle I aC Eneida de Virgili (llatina) Táin Bó Cúailnge ("La ràtzia pels braus de Cualinge") (celta)
Segle I Les Metamorfosis d'Ovidi Farsàlia (Bellum Civile), poema històric de Marc Anneu Lucà Guerres púniques (Bellum Punicum), poema històric de Sili Itàlic L'argonàutica de Gai Valeri Flac La tebàida de Publi Papini Estaci
Segle II al V Les cinc grans epopeies de la literatura tàmil: Silappatikaram pel príncep Ilango Adigal Manimekalai per Seethalai Saathanar Civaka Cintamani de Tirutakakatevar Kundalakesi de Bouddhiste Valayapati de Jaina
Segle III al IV Posthomèrica de Quint d'Esmirna
Segle IV Historiae Evangelicae de Juvenc Vetti Aquilí, literatura cristiana en llatí Kumarasambhava per Kalidasa (literatura índia) Raghuvamsa de Kalidasa
Segle V Dionisíaques de Nonnos de Panòpolis
Epopeies medievals (del 500 al 1500) Segle VI De escidio troiae historiae ("Història de la destrucció de Troia"), text perdut i traducció d'un text original grec d'un mític Dares el Frigi, contemporani a la guerra de Troia, també perdut.
Segle VIII al Beowulf (llegendari anglosaxó) Waldere (Waltharius o Völundr) (en anglosaxó) David de Sasun (armènia)
Segle IX Bhagavata Purana (sànscrit, Índia)
Segle X El Llibre dels Reis (Shahnameh), Pèrsia. Poema llegendari dels períodes prehistòrics a la caiguda de l'Imperi Sassànida, d'entre l'any 911 i 1010 de 60.000 versos. Waltharius d'Ekkehard, narració en llatí sobre el llegendari rei visigot, Walter d'Aquitània La batalla de Maldon (The Batle of Maldon), epopeia anglesa
Segle XI Edda poètica, col·lecció de sagues basades en les narracions mitològiques escandinaves en prosa Ruodlieb, poema fragmentari escrit en ver per un anònim alemany; dels primers que es pot considerar "Llibre de Cavalleries". Digenis Acritas, poema èpic romà d'Orient La saga dels Narta, llegendari dels ossetes del Caucas sobre una mena de gegants, similars als mites grecs. Probablement més antigues. Cançó de Roland, poema llegendari, poema èpic, possiblement escrit per Turoldus de Fécamp, canonge de Bayeux Epopeia del Rei Gesar, compilació èpica tibetana Epopeia dels Manas (Poema èpic de Manas), relat èpic del Kirguizstan El cavaller amb pell de pantera de Shota Rustaveli, poeta georgià Alexandreis ("L'Alexandriada"), poema èpic en llatí de Gaucher de Châtillon basat en Quint Curci Ruf De bello Troiano i Antiocheis de Joseph d'Exeter (Iosephus Iscanus), ambdues en llatí. El primer, sobre la guerra de Troia, ens ha arribat complet, el segon només en fragments. Carmen de Prodicione Guenonis; versió en llatí de Cançó de Roland Architrenius, epopeia llatina satírica de John de Hauville Liber ad Honorem Augusti, de Petrus de Ebulo, crònica didàctica en llatí sobre la Conquesta de Sicília per l'emperador llatí Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Segle XII Lais, de Marie de France, escrits del 1160 al 1175; contes d'amor cortès i fantasia, en normand. Roman de Renart ("El Relat d'en Renard"), 27.878 versos octosíl·labs, escrits des de 1174 fins al segle següent, sobre faules d'animals simulant les relacions feudals dels homes Chrétien de Troyes: veritables fites de la novel·la artúrica, poesia narrativa artúrica) en versos octosíl·labs: Érec et Énide, escrita entre el 1160 i el 1164; Cligès ou la morta falsa, del 1176; Lancelot, o el cavaller de la carreta, del 1176 al 1181; Ivain, o el cavaller del lleó, del 1176; Perceval o el Conte del Graal, del 1181.
Segle XIII Cant dels Nibelungs, poema llegendari, epopeia alemanya escrita per diversos joglars