va ser un artista i empresari de circ estatunidenc famós pels seus trucs i trampes en el món de l'espectacle i per fundar el Ringling Brothers & Barnum & Bailey Circus (1871-2017)North American Theatre Online: Phineas T. Barnum amb James Anthony Bailey. També va ser autor, editor i filantrop, tot i que deia de si mateix: «Sóc un showman de professió... i tots els diners no faran res més de mi.» Segons els seus crítics, el seu objectiu personal era «fer diners per a les seves pròpies arques».
Els èxits que van tenir els seus espectacles el van convertir en una de les primeres persones milionàries del món de l'espectacle.
La frase «A cada minut neix un idiota» (There's a sucker born every minute ) és erròniament atribuïda a Barnum.
Barnum es va convertir en propietari d'una petita empresa als vint anys i va fundar un diari setmanal abans de traslladar-se a la ciutat de Nova York el 1834. Es va embarcar en una carrera d'entreteniment, primer amb una companyia de varietats anomenada «Barnum's Grand Scientific and Musical Theatre», i poc després comprant el Museu Americà de Scudder que va rebatejar amb el seu nom. Va utilitzar el museu com a plataforma per promoure enganys i curiositats humanes com la sirena de Fiji i el general Tom Thumb. El 1850, va promoure la gira estatunidenca de la cantant d'òpera sueca Jenny Lind, pagant-li 1.000 dòlars la nit, un fet sense precedents, durant 150 nits. Va patir revessos econòmics a la dècada de 1850 a causa de les males inversions, així com anys de litigis i humiliació pública, però va utilitzar una gira de conferències com a orador del Moviment per la Temprança per sortir del deute. El seu museu va afegir el primer aquari d'Amèrica i va ampliar el departament de figures de cera.
Barnum va exercir dos mandats a la legislatura de Connecticut el 1865 com a republicà a Fairfield, Connecticut. Va parlar davant la legislatura sobre la ratificació de la Tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units que va abolir l'esclavitud i la servitud involuntària: «No s'ha de jugar amb una ànima humana, que Déu ha creat i per la qual va morir Crist. Pots llogar el cos d'un xinès, un turc, un àrab o un hotentot; encara és un esperit immortal». Va ser elegit el 1875 com a alcalde de Bridgeport, Connecticut, on va treballar per millorar el subministrament d'aigua, portar l'enllumenat de gas als carrers i fer complir les lleis sobre licors i prostitució. També va ser fonamental per iniciar l'Hospital de Bridgeport el 1878 i va ser el seu primer president. No obstant això, el negoci del circ, iniciat quan tenia 60 anys, va ser la font de bona part de la seva fama perdurable. El 1870 va establir el «Gran Museu Itinerant, Menagerie, Caravan & Hippodrome de PT Barnum», un circ ambulant, una casa de bestiar i un museu de «freaks» que va adoptar molts noms al llarg dels anys.
Barnum va estar casat amb Charity Hallett des de 1829 fins a la seva mort el 1873, i van tenir quatre fills. El 1874, pocs mesos després de la mort de la seva dona, es va casar amb Nancy Fish, la filla del seu amic que era 40 anys més jove que ell. Van estar casats fins al 1891 quan Barnum va morir d'un ictus a casa seva. Va ser enterrat al cementiri de Mountain Grove, Bridgeport, que va dissenyar ell mateix.
Biografia Barnum va néixer a Bethel, Connecticut, fill de l'hostaler, sastre i botiguer Philo Barnum (1778–1826) i de la seva segona esposa Irene Taylor. El seu avi matern Phineas Taylor va ser un Whig, legislador, terratinent, jutge de pau i planificador de loteria que va tenir una gran influència en ell.
Barnum va tenir uns quants negocis al llarg dels anys, incloent-hi una botiga general, un comerç de subhastes de llibres, especulació immobiliària i una xarxa de loteries a tot l'estat. Va crear un setmanari el 1829 anomenat The Herald of Freedom a Danbury, Connecticut. Els seus editorials contra els ancians de les esglésies locals van portar a queixes per difamació i un processament que va resultar en presó durant dos mesos, però es va convertir en un defensor del moviment liberal després del seu alliberament. Va vendre la seva botiga el 1834.
Va començar la seva carrera com a showman l'any 1835 quan tenia 25 anys amb la compra i l'exposició d'una esclava cega i gairebé completament paralitzada anomenada Joice Heth, a qui una coneguda estava fent trompetes per Filadèlfia com l'antiga infermera de George Washington. L'esclavitud ja estava il·legalitzada a Nova York, però va explotar una escletxa legal que li va permetre llogar-la durant un any per 1.000 dòlars, demanant préstecs de 500 dòlars per completar la venda. Heth va morir el febrer de 1836, amb no més de 80 anys. Barnum l'havia fet treballar entre 10 i 12 hores al dia, i va organitzar una autòpsia en directe del seu cos en un saló de Nova York on els espectadors van pagar 50 cèntims per veure la dona morta tallada, i que va revelar que probablement tenia la meitat de la seva suposada edat.
Showman miniatura|Animadors associats a Barnum: Charles Stratton (General Tom Thumb) i la seva núvia Lavinia Warren, al costat de la seva germana Minnie i George Washington Morrison Nutt (Commodore Nutt). Barnum va tenir un any d'èxit mixt amb la seva primera companyia de varietats anomenada «Barnum's Grand Scientific and Musical Theatre», seguit del Pànic del 1837 i tres anys de circumstàncies difícils. Va comprar el Museu Americà de Scudder el 1841, situat a Broadway i Ann Street, a Nova York. Va millorar l'atracció, millorant l'edifici i afegint exposicions, després el va rebatejar com a «Barnum's American Museum»; es va convertir en un lloc d'espectacles popular. Va afegir un llum del far que va cridar l'atenció a Broadway amunt i avall i banderes a la vora del sostre que cridaven l'atenció durant el dia, mentre que les pintures gegants d'animals entre les finestres superiors van cridar l'atenció dels vianants. El terrat es va transformar en un jardí de passeig amb vistes a la ciutat, on va llançar diaris en globus aerostàtic. A les exposicions d'animals de peluix es va afegir una sèrie canviant d'actes en viu i curiositats, com albins, gegants, gent petita, malabaristes, mags, dones exòtiques, models detallats de ciutats i batalles famoses i una sèrie d'animals.
Sirena de Fiji i Tom Polze miniatura|Anunci al diari de 1866 del Museu Americà de Barnum situat a Ann Street a Manhattan El 1842 Barnum va presentar el seu primer gran engany: una criatura amb el cos de mico i la cua d'un peix coneguda com la sirena «Feejee». El va llogar al propietari del museu Moses Kimball de Boston, que es va convertir en el seu amic, confident i col·laborador.Schweitzer, Marlis. "Barnum's Last Laugh? General Tom Thumb's Wedding Cake in the Library of Congress." Performing Arts Resources 2011; 28: 116. Associates Programs Source Plus. Web. desembre 8, 2012. Barnum va justificar els seus enganys dient que eren anuncis per cridar l'atenció sobre el museu. «No crec en enganyar el públic», va dir, «però crec en primer atreure i després agradar».
Va seguir la sirena exposant Charles Stratton, la petita persona anomenada «General Tom Thumb» («la persona més petita que mai va caminar sola») que llavors tenia quatre anys, però es deia que en tenia 11. Amb un gran entrenament i un talent natural, el nen va ensenyar a imitar persones des d'Hèrcules fins a Napoleó.
El 1843 Barnum va contractar el ballarí nadiu estatunidenc fu-Hum-Me, el primer dels molts pobles de les Primeres Nacions que va presentar. Entre 1844 i 1845 va fer una gira amb el general Tom Thumb per Europa i va conèixer la reina Victòria, i l'esdeveniment va ser un cop d'estat publicitari. Va obrir la porta a les visites de la reialesa arreu d'Europa, inclòs el tsar de Rússia, i va permetre a Barnum adquirir desenes de noves atraccions, inclosos autòmats i altres meravelles mecàniques. Durant aquest temps es va dedicar a les despeses i va comprar altres museus, inclòs el Museu de l'artista Rembrandt Peale a Filadèlfia, el primer museu important del país. A finals de 1846, el Museu de Barnum atreia 400.000 visitants a l'any.
Jenny Lind esquerra|miniatura|Castle Garden, Nova York, lloc dels primers concerts americans de Lind Barnum es va adonar de la popularitat de Jenny Lind, el «rossinyol suec», durant la seva gira europea amb Tom Thumb quan la seva carrera estava en el seu apogeu a Europa. Barnum no l'havia escoltat mai i va reconèixer que no era musical, però es va acostar a ella per cantar a Amèrica per 1.000 dòlars la nit durant 150 nits, totes les despeses pagades per ell. Estava segur que podria fer ús de la reputació de Lind per la moralitat i la filantropia en la seva publicitat.
Lind va demanar els diners per endavant i Barnum va acceptar; això li va permetre recaptar un fons per a organitzacions benèfiques, principalment dotant escoles per a nens pobres a Suècia. Barnum va demanar molt en préstec a la seva mansió i al seu museu per recaptar els diners per pagar a Lind, però encara no tenia fons; així que va convèncer un ministre de Filadèlfia que Lind tindria una bona influència en la moral estatunidenca, i el ministre li va prestar els últims 6.000 dòlars. El contracte també va donar a Lind l'opció de retirar-se de la gira després de 60 o 100 actuacions, pagant a Barnum 50.000 dòlars si ho feia. Lind i la seva petita companyia van navegar cap a Amèrica el setembre de 1850, però ella era una celebritat fins i tot abans d'arribar a causa dels mesos de preparació de Barnum; prop de 40.000 persones la van rebre als molls i altres 20.000 al seu hotel. També hi va assistir la premsa i es van poder comprar «articles de Jenny Lind». Quan es va adonar dels diners que Barnum havia de guanyar amb la gira, va insistir en un nou acord que va signar el 3 de setembre de 1850. Això li va donar la quota original més la resta dels beneficis de cada concert després dels 5.500 dòlars de gestió de Barnum. Estava decidida a acumular tants diners com fos possible per a les seves organitzacions benèfiques. miniatura|250x250px| Paròdia de la primera gira estatunidenca de Lind per Barnum, Nova York, octubre de 1850
La gira va començar amb un concert al Castle Garden l'11 de setembre de 1850 i va ser un gran èxit, recuperant a Barnum quatre vegades la seva inversió. Washington Irving va proclamar: «És suficient per contrarestar, d'ella mateixa, tot el mal amb què el món està amenaçat per la gran convenció de les dones. Així que Déu salvi Jenny Lind!» Les entrades per a uns quants dels seus concerts tenien tanta demanda que Barnum les va vendre a subhasta, i l'entusiasme del públic va ser tan fort que la premsa va encunyar el terme «Lind mania». El flagrant comercialisme de les subhastes d'entrades de Barnum va angoixar Lind, i ella el va persuadir perquè fes un nombre substancial d'entrades disponibles a preus reduïts."Jenny Lind's Progress in America", The Observer, octubre 6, 1850, p. 3
A la gira, la publicitat de Barnum sempre va precedir l'arribada de Lind i va aixecar l'entusiasme; tenia fins a 26 periodistes a la seva nòmina. Després de Nova York, la companyia va recórrer la costa est amb un èxit continuat, i més tard va passar pels estats del sud i Cuba. A principis de 1851, Lind s'havia tornat incòmode amb la comercialització implacable de Barnum de la gira, i va invocar un dret contractual per trencar els seus vincles amb ell. Es van separar de manera amistosa i ella va continuar la gira durant gairebé un any sota la seva pròpia gestió. Lind va donar 93 concerts a Amèrica per a Barnum, la qual cosa li va guanyar uns 350.000 dòlars, mentre que Barnum va guanyar almenys 500.000 dòlars (equivalent a 16.286.000$ del 2021).«America», The Times, juny 28, 1851, p. 5
Activitats de lleure diversificades