Luigi Antonio Calegari (Pàdua, 1780 - Venècia, 1849) fou un compositor d'òpera italià.
Era nebot d'Antonio Calegari (1757-1828)The Harvard biographical dictionary of music Don Michael Randel - 1996 "Calegari, Antonio (b. Padua, 17 Feb. 1757; d. there, 22 or 28 July 1828)." i, possiblement relacionat amb altres compositors de la família Calegari de Pàdua, com Francesco Antonio Calegari (1656-1742) i Giuseppe Calegari, compositor d'una Betulia Liberata (1771). A Pàdua va tenir entre altres alumnes en Francesco Antonio Vallotti.Enciclopèdia Espasa Volum núm. 66, pàg. 1134 () Va morir a Venècia.
Òperes Il matrimonio scoperto ossia Le polpette (1804, Pàdua) Erminia (1805, Venècia) La serenata (1806, Pàdua) Amor soldato (1807, Pàdua) Irene e Filandro (1808, Venècia) La giardiniera (1808, Roma) Raoul di Crequi (1808, Pàdua) Il prigioniero (1810, Venècia) Omaggio del cuore (1815, Piacenza) Saul (1821, Venècia) - inspirat en l'oratori de Vittorio Alfieri.
Referències
Categoria:Compositors italians del Classicisme Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Músics paduans Categoria:Morts a Venècia Categoria:Compositors del Vèneto Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII