El barbut olivaci (Cryptolybia olivacea) és una espècie d'ocell de la família dels líbids (Lybiidae) i única espècie del gènere Cryptolybia, si bé altres autors l'inclouen a Stactolaema. Es troba a Kenya, Tanzània, Malawi, Moçambic i Sud-àfrica on habita boscos des del nivell del mar fins als 1.800 metres. Les poblacions aïllades són vulnerables a la tala de boscos.
Descripció miniatura|Il·lustració de 1897 d'una parella de barbut olivàci, per J.G. Keulemans El barbut olivàci té el plomatge de color oliva-gingebre apagat, però és més groguenc a les ales i més pàl·lid a la part inferior. El cap i la barbeta són de color marró fosc en l'espècie nominal, i els ulls varien del vermell apagat al taronja. El bec és negre i les potes fosques. Els juvenils són més apagats i els ulls marrons.
Distribució i hàbitat El barbut olivàci es troba a Kenya, Tanzània, Malawi, Moçambic i Sud-àfrica.
Freqüenten les branques fructíferes de la part inferior de la capçada i durant la recerca d'aliment i el descans poden fer-ho sols o en grup. És una espècie sedentària que no se sap que faci cap moviment. Pot ser particularment dependent del fruit de les figues silvestres.
Es troba en boscos des del nivell del mar fins als 1.800 metres. Les seves poblacions aïllades són vulnerables a la tala de boscos.
Ecologia Reproducció Es reprodueix en cavitats dels troncs dels arbres durant el solstici d'estiu.
Vocalitzacions El crit és un repetitiu "txoc, txoc, ...", o "txoc, txop, ...", de vegades fent duet.
Taxonomia El barbut olivaci va ser descrit per primer cop l'any 1880 per l'ornitòleg George Ernest Shelley amb el nom binomial Barbatula olivacea i la localitat tipus "Rabbai, prop de Mombasa, Colònia de Kenya".
Subespècies Les principals autoritats taxonòmiques reconeixen cinc subespècies:
C. o. olivacea (Shelley, 1880) – costa de Kenya fins a les terres altes del centre de Tanzània. C. o. howelli (Jensen & Stuart, 1982) – muntanyes East Udzungwa a Tanzània. C. o. woodwardi (Shelley, 1895)– oNgoye a KwaZulu-Natal, Sud-àfrica. C. o. rungweensis (Benson, 1948) – muntanyes Rungwe i Poroto, de Tanzània fins els turons Misuku, nord de Malawi. C. o. belcheri (Sclater, 1927) – muntanyes Thyolo a Malawi i muntanyes Namuli a Moçambic.
Altres autors reconeixen dues subespècies:
C. o. hylophona (Clancey, 1979) – les reserves forestals de Ngarama, Rondo (on és comú) i possiblement Mitundumbea de la costa de Tanzània. C. o. uluguruensis (Ripley & Heinrich, 1969) – muntanyes Uluguru de l'est de Tanzània.
Notes taxonòmiques El nombre de subespècies no està generalment acordat, i l'estat de conservació dels tàxons depèn críticament de l'avaluació taxonòmica:
C. o. hylophona de vegades es fusiona amb woodwardi en un tàxon amb un estatus d'espècie provisional. Aquests ocells tenen les cobertores auriculars i el front posterior marcats en groc, a diferència de les poblacions de cap fosc. El tipus es va obtenir del bosc d'oNgoye a Sud-àfrica i en anglès va rebre el nom dels descobridors, els germans Woodward (barbut de Woodward). C. o. belcheri, que no té les cobertores auriculars grogues, és endèmica de dos inselbergs aïllats i podria constituir una tercera espècie.
Referències
Categoria:Líbids Categoria:Ocells d'Àfrica