El punxaflors negre Rev. 20/10/2022 (Diglossa humeralis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae).
Descripció El punxaflors negre és un ocell força petit, completament negre amb el bec típic de punxaflors: singularment inclinat cap amunt amb la punta enganxada. A la major part de l'àrea de distribució, no té una taca grisa al dors, que ajuda a diferenciar-lo del punxaflors setinat (D. lafresnayii). Tanmateix, la població dels Andes orientals de Colòmbia mostra una taca grisa al dors, però és més petita i apagada que el punxaflors setinat. Solters o parelles s'alimenten a nivells baixos o mitjans.
Distribució i hàbitat El punxaflors negre es distribueix per l'oest, est i nord-est de Colòmbia, l'Equador, nord-oest del Perú i sud-oest i nord-oest de Veneçuela.
S'associa típicament amb hàbitats secs i matollars a elevacions elevades, de 2.500 a 4.500 m.
Taxonomia i sistemàtica El punxaflors negre va ser descrit per primer cop l'any 1840 pel zoòleg britànic Louis Fraser amb el nom binomial Agrilorhinus humeralis i la localitat tipus "Santa Fé de Bogotá", Colòmbia.
Amplis estudis filogenètics recents demostren que la present espècie és germana del punxaflors de Mérida (D. gloriosa), i el parell format per ambdues és germà del punxaflors gorjanegre (D. brunneiventris), i aquest clade és proper al punxaflors carboner (D. carbonària). Les quatre espècies que integren aquest clade monofilètic ja van ser considerades coespecífiques (incloses en un grup "carbonaria").
Etimologia El nom genèric Diglossa prové del grec antic «διγλωσσος/diglōssos» que significa de “llengua doble”, “que parla dos idiomes”.
L'epítet específic humeralis prové del llatí tardà «humeralis» que significa “de les espatlles” i alhora deirva del llatí «umerus», “espatlles”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen tres subespècies:
D. h. nocticolor (Bangs, 1898) ─ Santa Marta a Colòmbia, Perijá a Veneçuela. D. h. humeralis (Fraser, 1840) ─ Andes orientals al nord i sud de Colòmbia, sud-oest de Veneçuela. D. h. aterrima (Lefresnaye, 1846) ─ Equador, sud de Colòmbia.
Referències
negre Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud