Alberto Villalba Muñoz (Valladolid, 10 de novembre de 1879) fou un religiós agustí i músic castellà, germà dels també religiosos i músics Enrique, Marcelino i Luis, el seu pare Álvaro Villalba fou el primer mestre de tots quatre germans.
Des de la seva infància es distingí per les seves felices disposicions per a tot el que emprenia, destacant la música. Als quinze anys ingressà en el convent de l'Orde de Sant Agustí de la seva vila natal, on va escriure les seves primeres composicions musicals. Destinat a Lima (Perú) el 1906, publicà diverses de les seves obres per a piano les quals li'n donaren molta fama. Aquestes obres són, en efecte, de gran importància artística, per la seva novetat, colorit, originalitat i gosadia, i situen al seu autor en un lloc molt distingit entre els músics del seu temps. Parlant d'ell un crític va direntre les seves composicions per a piano cal mencionar: Seis Caprichos, Tres Inspiradas, Dos paisajes, Un Scherzetto, Tres Oraciones, (al matí, al migdia, i la vesprada), El poema de la noche, Luis, poema sentimental, Los Andes, Libertas, sonata, España, poema, Sueño oceánico, barcarola, Tres canciones peruanas, per a cant i piano, Humorística, Canon cubista, Caprichos americanos, sèrie.
En el gènere religiós se li deu una Missa de Rèquiem, a dos cors a l'uníson; algunes Salves, i diversos motets i letrillas. Finalment, és autor de la sarsuela El alcalde de Babia.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 68, pàg. 1395,
Categoria:Artistes val·lisoletans Categoria:Compositors castellanolleonesos Categoria:Religiosos val·lisoletans Categoria:Compositors de sarsuela espanyols Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Compositors espanyols morts al segle XX