Hyacinth Graf Strachwitz von Groß-Zauche und CamminetzAccording to Röll his first name is spelled "Hyainth". Groß-Zauche, in German, is spelled with a "sharp S"; see ß. (30 de juliol de 1893 – 25 d'abril de 1968)Von Ehrenkrook 2000, p. 497. fou un oficial alemany d'origen aristocràtic. Strachwitz va participar en la I Guerra Mundial, però es convertí en famós pel seu comandament de les tropes cuirassades durant la II Guerra Mundial. Pels seus serveis va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants, una condecoració creada per reconèixer la valentia extrema al camp de batalla o el lideratge militar destacat. En el moment en què la va rebre era la màxima condecoració alemanya.

Strachwitz va néixer el 1893 a la finca de la seva família a Silèsia. Va ser educat en diverses acadèmies militars prussianes, servint amb distinció com a oficial de cavalleria a les primeres etapes de la I Guerra Mundial, guanyant la Creu de Ferro de 1a classe abans de ser capturat pels francesos a l'octubre de 1914. Com que quan va ser capturat vestia roba civil gairebé va ser executat allà mateix, però posteriorment seria condemnat a treballs forçats. Després d'una odissea per diverses presons franceses i diversos intents de fugida aconseguí tornar a Alemanya després de la guerra el 1918. durant la postguerra, Strachwitz lluità amb els Freikorps durant l'aixecament de la Revolució Alemanya a Berlín i a la Revolta de Silèsia contra els silesis polonesos de l'Alta Silèsia, que intentaven separar-se d'Alemanya per unir-se a Polònia. Per aquest serveis va ser condecorat amb l'Àliga de Silèsia de 1a i 2a classes. A mitjans dels anys 20 va rebre del seu pare Groß Stein, la finca familiar. El 1932 es va fer membre del NSDAP i de les Allgemeine SS un any després. Com a oficial de la reserva militar participà en diverses maniobres amb el Reiter-Regiment 7 i el Panzer-Regiment 2 durant la dècada dels 30.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Strachwitz va ser nomenat oficial d'ordenament de la 1. Panzer Division. Participa en la invasió de Polònia i en la batalla de França, on comandà el 1r batalló del 2n Panzer-Regiment. Per les seves accions rebria la barra 1939 a les seves creus de ferro, i va ser traslladat a la 16. Panzer Division. Amb aquesta unitat participà en les invasions de Iugoslàvia a l'abril de 1941 i a la de la Unió Soviètica al juny. El 25 d'agost de 1941 rebria la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Poc més d'un any després, com a comandant del Panzer-Regiment 2, esdevingué el 144è soldat en afegir les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller el 13 de novembre de 1942, per la destrucció de més de 270 tancs i peces d'artilleria soviètiques en menys de 48 hores a Kalach. Va quedar seriosament ferit i va ser evacuat abans del tancament de la bossa de Stalingrad quedés segellada. El gener de 1943, després de la seva convalescència, va rebre el comandament del Panzer-Regiment Großdeutschland. El 28 de març de 1943 afegiria les Espases a la seva Creu de Cavaller per la seva contribució al contraatac de Khàrkiv. A continuació lluità a la batalla de Kursk i durant la retirada alemanya fins al Dnièper. El novembre de 1943 va ser rellevat del comandament, oficialment a causa de problemes de salut; però més possiblement a causa de diferències amb el seu comandant de divisió, Walter Hörnlein. Tornà al servei actiu a inicis de 1944 i va rebre els Diamants per la seva Creu de Cavaller el 15 d'abril, mentre que comandava un grup de batalla al front del Narva. Va ser ferit en 12 ocasions durant la guerra, a més de resultar ferit en un accident d'automòbil.

El 1945 es rendí a les forces estatunidenques i fet presoner. En el moment del seu alliberament, el seu fill petit havia resultat mort en combat, la seva esposa havia mort en un accident de circulació, i la seva finca de Silèsia havia estat confiscada per la Unió Soviètica. Es quedà a l'Alemanya Occidental, es tornà a casar i treballà un breu temps per a les Forces Armades Sirianes com a consultor militar. A partir de 1951 va viure en una finca a Baviera, fins a la seva mort el 25 d'abril de 1968 a causa d'un càncer de pulmó. Va ser enterrat amb honors militars a Grabenstätt, Baviera.

Infància, educació i inicis professionals Strachwitz va néixer el 30 de juliol de 1893 a Groß Stein, al districte de Groß Strehlitz, a Silèsia, una província del Regne de Prússia. Avui és Kamień Śląski a Gogolin, al Voivodat d'Opole, Polònia. Strachwitz fou el segon fill de Hyacinth Graf Strachwitz (1864–1942) i la seva esposa Aloysia (1872–1940), de Gräfin von Matuschka Freiin von Toppolczan und Spaetgen.Röll 2011, p. 13, 16. Tenia una germana gran, Aloysia (1892–1972), seguit pel seu germà petit Johannes (1896-1917), sobrenomenat "Ceslaus", la seva germana Elisabeth (1897-1992), el seu germà Manfred (1899-1972), el seu germà Mariano (1902–1922), i la seva germana menor Margarethe (1905–1989). La seva família era membre de l'antiga noblesa silèsia (Uradel), i posseïen latifundis a l'Alta Silèsia, inclòs el Schloss (palau) familiar a Groß Stein. Com a fill primogènit, fou hereu del títol Graf Strachwitz, i seguint la tradició familiar, fou batejat com a Hyacinth, després del sant del . Algunes peces de roba pertanyents al sant van estar en possessió de la família fins al 1945.Röll 2011, p. 13.

miniatura|esquerra|alt=Two knight's helmets over of an escutcheon in the shape of a heart with boar head in the upper left and lower right corner, and shells in the upper right and lower left.|Escut d'armes de Graf Strachwitz Strachwitz va assistir a la Volksschule (escola primària) i al Gymnasium (escola secundària avançada) a Oppeln, avui en dia Opole. Va rebre més formació escolar i paramilitars al Königlich Preußischen Kadettenkorps (Cos de cadets reial prussià) a Wahlstatt, abans de traslladar-se a la Hauptkadettenanstalt (Acadèmia Militar principal) a Berlín-Lichterfelde. Entre els seus amics més propers a l'acadèmia de cadets es trobaven Manfred von Richthofen, l'as de l'aviació de la Primera Guerra Mundial i un company de Silèsia, i Hans von Aulock, germà del coronel de la Segona Guerra Mundial Andreas von Aulock. L'agost de 1912, el Cadet Strachwitz va ser admès al regiment de cavalleria Gardes du Corps (Guàrdia Reial) a Potsdam com Fähnrich, un cos d'elit. Els Guàrdies vitalicis havien estat establertes pel rei prussià Frederic el Gran el 1740 i eren considerades la publicació més prestigiosa de l'exèrcit prussià. El seu patró va ser l'emperador Wilhelm II, que els va comandar nominalment. Strachwitz va ser enviat a un curs de formació oficial a la Kriegsschule de Hannover a finals de 1912, on va excel·lir en diversos esports. Strachwitz va rebre la comissió de Leutnant el 17 de febrer de 1914.Röll 2011, p. 188. En aquesta primera etapa de la seva carrera a Potsdam, Strachwitz va començar a insistir en ser dirigit com a " Herr Graf " en lloc de " Herr Leutnant ", fins i tot a oficials de rang superior, que va mantenir al llarg de la seva carrera. Segons Röll, sempre es va sentir més prou de la seva descendència aristocràtica que del seu grau militar.Röll 2011, p. 19. Els seus íntims amics l'anomenaven Conté (comte).Berger 1999, p. 348.

Al seu retorn a l'Acadèmia Militar Prussiana de Hannover, Strachwitz va ser nomenat oficial d'esports per als Guàrdies vitalicis. Va presentar gimnàstica diària i curses de resistència setmanals. L'equip esportiu dels Guàrdies vitalicis va ser seleccionat per participar en els Jocs Olímpics previstos de 1916, i això va fomentar encara més la seva ambició. Va participar en equitació, esgrima i atletisme de pista i camp, que es va convertir en el seu focus principal. Strachwitz va continuar destacant com a esportista, i amb el seu amic el príncep Friedrich Karl de Prússia, segons Röll Strachwitz va ser un dels millors esportistes per entrenar als Jocs Olímpics.

Primera Guerra Mundial L'esclat de la Primera Guerra Mundial va acabar amb les ambicions olímpiques de Strachwitz. L'Imperi Rus va ordenar una mobilització parcial un dia després i l'Imperi alemany es va mobilitzar el 30 de juliol de 1914. Strachwitz va rebre la seva ordre de mobilització mentre estava de vacances a Silèsia i va tornar immediatament a la seva unitat a Berlín. El seu regiment estava subordinat a la divisió de cavalleria de la Guàrdia i programat per al seu desplegament a l'oest.Röll 2011, p. 14.

Poc després de la mobilització, els Guàrdies vitalicis van arribar a la seva posició assignada prop de la frontera belga. Strachwitz i el seu pelotó es van oferir voluntaris per a una patrulla de reconeixement de llarga distància, que penetraria molt per darrere de les línies belgues. Les seves ordres eren reunir informació sobre connexions ferroviàries i de comunicacions i potencialment molestar-les, així com informar sobre els preparatius de guerra que els seus opositors feien. Si la situació ho permetia, havia de destruir les connexions ferroviàries i telefòniques i fer descarrilar trens, provocant tants estralls com fos possible. La seva patrulla es va trobar amb molts obstacles i van estar constantment a punt de ser detectats per forces britàniques o franceses. El seu objectiu era la línia ferroviària de París–Llemotges-Bordeus. Strachwitz va enviar un missatger que va passar a les línies alemanyes i va lliurar la informació que havien reunit. La patrulla va fer esclatar l'enclavament a l'estació de ferrocarril de Fontainebleau,Röll 2011, p. 20–22. i va intentar forçar el seu pas cap a presumptes tropes alemanyes al Marne prop de Châlons. Tanmateix, les forces franceses eren massa fortes i no van poder passar. Després de sis setmanes darrere de les línies, les racions es van esgotar i van haver de recórrer a robar o a la mendicitat. Strachwitz llavors va decidir dirigir-se a Suïssa, amb l'esperança que la frontera franco-suïssa no estigués tan durament protegida.Röll 2011, p. 23–24. Després d'una breu escaramussa amb les forces franceses, un dels homes de Strachwitz va resultar ferit greument, cosa que els va obligar a demanar atenció mèdica. Durant moltes setmanes de vida a l'aire lliure, els seus uniformes s'havien deteriorat, de manera que Strachwitz va aprofitar aquesta oportunitat per comprar roba nova per als seus homes. El seu progrés va ser alentit per l'home ferit i el grup va ser atrapat en roba civil per les forces franceses.Röll 2011, p. 24–25.

miniatura|Fort Barraux, 2011 Strachwitz i els seus homes van ser interpel·lats per un capità francès i acusats de ser espies i sabotejadors. L'endemà van ser portats a la presó de Châlons on van ser separats. Strachwitz, com a oficial, va ser confinat en solitari. A primera hora del matí estaven tots alineats per l'escamot d'execució, però un capità francès va arribar a temps per aturar l'execució. Strachwitz i els seus homes van ser jutjats davant un tribunal militar francès el 14 d'octubre de 1914. El tribunal els va condemnar a cinc anys de treballs forçats a l' penitenciària de Cayenne. Al mateix temps, se'ls va privar del rang, perdent així la condició de presoners de guerra. Strachwitz va ser pres després a les presons de Lió i Montpeller, i després a l'illa de Ré, des d'on partiria el vaixell presoner cap a Cayenne. No se sap quines circumstàncies van impedir la seva marxa, però va ser empresonat a Riom i Avinyó. A la presó d'Avinyó va ser torturat físicament i mentalment tant pels guàrdies com pels altres presos. Això incloïa estar encadenat nu a una paret, privació d'aliments i cops greus. Després d'un any a Avinyó se li va donar un uniforme alemany i portat al camp de presoners de guerra del Fort Barraux.Röll 2011, p. 26–27.