Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona,Mason 2006: p. 38 una zona que actualment és el sud-oest d'Occitània (el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus) i que els romans anomenaven Gallia Aquitania. Autors clàssics com ara Juli Cèsar i Estrabó els distingien clarament dels altres pobles de la Gàl·lia i Estrabó, per la seva banda, els equiparava als d'Hispània.

Amb el procés de romanització, durant els segles de l'Imperi Romà, adoptaren la llengua llatina (llatí vulgar) i la civilització romana. La seva antiga llengua, l'aquità, fou el substrat del gascó, llengua romànica parlada actualment a la Gascunya.

Història A l'època de la conquesta romana, Juli Cèsar, qui els va derrotar durant la seva campanya a la Gàl·lia, diu que els aquitans en constituïen una part diferent:

En descriure'ls a la seva Geografia, Estrabó diu:

Tanmateix, malgrat aquestes aparents relacions culturals i lingüístiques amb la península Ibèrica (vascons) i amb els ibers, segons Cèsar l'àrea d'Aquitània, com a part de la Gàl·lia que era, s'acabava als Pirineus:

Relació amb els bascos i la llengua basca Juli Cèsar traça un línia clara entre els aquitans, els quals viuen a l'actual sud-oest d'Occitània i parlen aquità, i els seus veïns celtes que viuen al nord. La presència d'allò que semblen noms de deïtats o de persones similars a l'actual basc en lloses funeràries romano-aquitanes tardanes, ha portat molts filòlegs i lingüistes a concloure que l'aquità estava estretament relacionat amb una forma primitiva del basc. El fet que la regió fos coneguda com a Bascònia durant l'alta edat mitjana, un nom que va evolucionar a la forma més coneguda de Gascunya, juntament amb altres evidències toponímiques, sembla corroborar aquest supòsit. S'ha estudiat també la possible relació amb la llengua ibèrica, com semblen evidenciar nombrosos topònims amb equivalents a Hispània (cf. l'antiga Iluro dels Iluronenses, actual Auloron, i la Iluro laietana, actual Mataró).

Tanmateix, s'ha argüit també que els aquitans podrien ser una població mixta d'orígens gals i bascònics que habitaven el vessant nord dels Pirineus. Els aquitans orientals i septentrionals parlarien gal mentre els meridionals i occidentals parlarien aquità, relacionat amb el protobasc.

Nombroses tribus aquitanes documentades pels autors clàssics tenien un etnònim acabat en -ate (Boiates, Cocosates, Elusates, etc.). Aquest fet, segons alguns autors, confirmaria la influència celta sobre aquests pobles

Tribus Malgrat que el país on vivien els aquitans originaris acabà anomenant-se Novempopulània ("nou pobles") a la darreria de l'Imperi Romà i a l'alta edat mitjana (fins al segle VII), el nombre de tribus variava (al voltant de 20 segons Estrabó, o entre 32 i 33 segons la informació d'altres autors clàssics com ara Plini el Vell, Ptolemeu i Juli Cèsar):

miniatura|Tribus a Aquitània (segons foren definides el s. I aC) miniatura|Distribució tardana de les tribus a la Novempopulània a finals del s. VI dC, antiga Aquitània pròpiament dita (segons fou definida el s. I aC) Tribus aquitanes Arenosii/Aerenosii o Airenosini a la Vall d'Aran, part d'Aquitània i no d'Hispània a l'època de l'Imperi Romà Apiates/Aspiates a la Vall d'Aspa Aturenses a les ribes de l'Ador (Aturus); se'ls identifica generalment amb els Tarusates Ausci a l'est del voltant de l'actual Auch (Elimberris o Ilíberis, metròpoli d'Aquitània) Benearni o Benearnenses/Venarni al (i al voltant del) baix Bearn, Pau Bercorates/Bercorcates Bigerriones o Begerri a l'oest de l'actual departament dels Alts Pirineus (antic comtat de Bigorra)Mason 2006: p. 69 Bipedimui o Pinpedunni Boiates/Boates/Boii Boiates/Boviates (de vegades relacionats erròniament amb els Bois), a la zona costanera de Bug i de Bòrn, al nord-oest de les LandesMason 2006: p.70 Camponi Cocosates (Sexsignani) a l'oest del departament de les LandesMason 2006: p. 176 Consoranni als rierols tributaris de l'alta Garona a l'antiga província de Coserans, actual meitat occidental del departament de l'Arieja i extrem sud de l'Alta Garona Convenae, una “agrupació” al sud-est (alta vall de la Garona) a (i al voltant de) Lugdunum ConvenarumMason 2006: p. 177 Datii a la Vall d'Aussau Elusates al nord-est al voltant d'Eusa (antiga Elusa) Gates o Garites entre els Elusates i els Ausci Iluronenses a (i al voltant d') Iluro (Auloron) Lactorates o Lectorates a (i al voltant de) Leitora Monesii o Osii o Onesii a la vall de l'alta Garona (Luishon), només esmentats a la Geographica d'EstrabóMason 2006: p. 571 Onobrisates a Nebosan Oscidates a les valls i vessants dels Pirineus occidentals, a Aussau, alt Bearn, al sud dels Iluronenses Oscidates Campestres Oscidates Montani Ptianii a Ortès Sassumini/Lassumini/Lassunni Sibyllates o Suburates probablement al voltant de Zuberoa/Xüberoa i també Saubuça; els mateixos que els Sibuzates/Sibusates de Juli Cèsar ? Sotiates al nord dels voltant de Sòs (sud del departament d'Òlt i Garona)Mason 2006 Sucasses Tarbelli (Quattuorsignani) a la zona costanera de les Landes, amb Dacs (Aquis Tarbellicis)Mason 2006: p. 794 Tarusates al Midor, Dosa i vall del Midosa, a l'est dels Cocosates i Tarbelli Tarusci a l'alta vall de l'Arieja a l'antiga Foix, avui meitat oriental del departament d'Arieja Vasates/Vocates al nord dels voltants de Vasats (Gironda)Mason 2006: p. 825 Vellates a l'alta vall del Bidasoa

Tribus relacionades amb els aquitans miniatura|En carabassa, els pobles suposats protobascs Al vessant sud dels Pirineus occidentals i centrals, no a Aquitània sinó al nord de la Hispania Tarraconensis:

Iacetani a l'alta vall de l'Aragó, a (i al voltant de) Jaca, als vessants meridionals dels Pirineus, a l'actual Aragó nord-occidental Vascones als vessants meridionals dels Pirineus occidentals, a l'actual Navarra

Tribus gal·les a Aquitània Hi havia també algunes tribus gal·les, de llengua i cultura celta, compartint espai amb els aquitans. Entre elles:

Bitúriges viviscs a la Gironda Cambolectres als voltants d'Agen

Notes

Referències

Bibliografia

Vegeu també Panteó pirinenc

Enllaços externs 51 obres completes d'autors de l'antiguitat clàssica (grega i romana). Text del De Bello Gallico (Guerra de les Gàl·lies) de Juli Cèsar. Text de la Naturalis Historia (Història Natural) de Plini el Vell - llibres 3-6 (Geografia i Etnografia). Text de De Geographica (La Geografia) d'Estrabó.