La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi. Es pot definir com un intent coercitiu d'unificar ètnicament una regió o un estat, eliminant les persones objectiu d'una àrea geogràfica específica, sovint pertanyents a minories nacionals (grups ètnics, racials i ideològics), en l'intent de canviar la geografia ètnico-racial-religiosa d'aquesta àrea i bastir ràpidament un estat nació homogeni, sense el farragós i incert procès de modelar nacionalment als individus. Com que la neteja ètnica no té una definició formal als fòrums internacionals, no es pot distingir legalment del genocidi.
Mentre que a l'edat mitjana i els primers temps moderns, les motivacions per a la neteja eren generalment religioses, la majoria de les neteges ètniques modernes han estat motivades per l'homogeneïtzació de la composició religioso-ètnica o racial dels estats.Bloxham, Donald; Moses, A. Drik «Ethnic Cleansing versus Genocide» The Oxford Handbook of Genocide Studies Nova York: Oxford University Press. 2010 Normalment s'empra la deportació, la migració, la substitució forçada i l'assassinat, tot i que pot haver altres accions puntuals, com els pogroms. Com a aquests, la neteja ètnica normalment va acompanyada de la destrucció de gran part dels monuments històrics, cementiris, cases i altres bens culturals de la nació/ètnia objectiu.«ethnic cleansing." Encyclopædia Britannica. 2010. Encyclopædia Britannica Online. 10 Jul. 2010 <>.
El terme prové de la traducció literal de la frase serbi-croata etničko čišćenje, que va entrar a la literatura política mundial als anys 90, arran dels genocidis que van tenir lloc durant el col·lapse de l'antiga Iugoslàvia, i ràpidament es va convertir en un dels termes més comuns utilitzats per descriure la violència contra els grups humans. Tanmateix, també s'ha proposat que tot i la terminologia moderna, la neteja ètnica ha succeït al llarg de la història. En poden ser exemples el desplaçament forçat dels assiris entre els segles IX i VII aC, la massacre i l'execució dels danesos que vivien a Anglaterra al , l'expulsió dels jueus i moriscos d'Espanya als segles i , i l'extermini dels indis americans per part d'immigrants i colonitzadors europeus blancs.Mann, Michael (2005), «El costat fosc de la democràcia: explicant la neteja ètnica»," Democracies in the New World, Nova York: Cambridge University Press
Tot i que la conquesta de pràcticament totes les terres colonials per part dels europeus, com ara Mèxic, Austràlia i els Estats Units, va ser violenta, només unes poques van provocar una sagnant neteja ètnica. L'aparició de la "neteja ètnica moderna" va tenir lloc als segles i en diverses regions, com els territoris dels antics imperis d'Europa central i oriental i Àsia occidental. Nombroses onades de neteja ètnica van canviar el mapa ètnic i religiós d'aquestes zones. La primera onada va començar durant la Primera Guerra Mundial i va acabar poc després. La segona onada va assolir el seu màxim just després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i va acabar poc després del final de la guerra. La tercera onada va començar amb poca intensitat durant la Guerra Freda i va assolir el màxim després del final de la Guerra Freda. Aquests inclouen el genocidi d'armenis, assiris i grecs per part dels turcs otomans durant i després de la Primera Guerra Mundial, el genocidi dels jueus - conegut com l'Holocaust - per l'Alemanya nazi, l'expulsió de milions d'alemanys de Polònia, Txecoslovàquia i altres parts de l'Europa de l'Est al final de la Segona Guerra Mundial i a la massacre de musulmans bosnians per part dels serbis de Bòsnia després del final de la Guerra Freda. Una comissió d'experts de l'ONU creada per investigar els esdeveniments a Bòsnia i Hercegovina el febrer de 1993 va descriure la neteja ètnica com un crim contra el dret internacional. Encara que el concepte de neteja ètnica s'entén avui dia, a diferència del genocidi, no està recollit en el dret internacional i està classificat com a part dels crims de crims de lesa humanitat i crims de guerra definits anteriorment
Definició El terme prové de la traducció literal de la frase serbi-croata etničko čišćenje. El terme va entrar a la literatura política mundial als anys noranta, arran dels genocidis que van tenir lloc durant l'enfonsament de l'antiga Iugoslàvia. Després dels esdeveniments de la ruptura de l'antiga Iugoslàvia, la neteja ètnica es va convertir en un terme comú per a la violència contra els grups de drets humans.
La majoria de les neteges ètniques modernes han estat motivades per l'homogeneïtzació de la composició religioso-ètnica o racial, mentre que a l'edat mitjana i els primers temps moderns, les motivacions per a la neteja eren generalment religioses. El concepte de neteja ètnica està relacionat amb els conceptes de "migració forçada" i "transferència de població". Alhora no només pot referir-se a l'eliminació forçada de grups ètnics, sinó que també pot referir-se a l'eliminació de grups similars relacionats.
La migració forçada és un concepte general que en alguns casos inclou la neteja ètnica, però també altres moviments de població per diferents motius, com ara projectes d'obres públiques.
En les transferències organitzades de població, els països acorden la transferència o l'intercanvi de grups específics dins de les seves fronteres internacionals. Tanmateix, segons el manual d'estudis del genocidi de la Universitat d'Oxford, la distinció entre la transferència habitual de població i la neteja ètnica es pot qüestionar per dues raons. En primer lloc, no totes les lleis d'immigració es poden seguir quan es traslladen persones. En segon lloc, els trasllats de població, encara que es facin per la seguretat dels ciutadans, segueixen sent obligatoris i els grups es veuen obligats a marxar pel simple fet de tenir una identitat concreta. Així, fins i tot els moviments de població més organitzats són ells mateixos una forma de neteja ètnica.
Les objeccions a l'ús del terme neteja ètnica sorgiren perquè alguns argumentaren que l'ús del terme podia emmascarar la violència o fer-ho semblar més pacífic del que realment és. Però malgrat això, el terme "neteja ètnica" s'emprà ràpidament per descriure una forma específica de violència contra col·lectius específics.
Per tot plegat, el concepte de "neteja ètnica" ha sigut força debatut. El primer punt és distingir-lo amb precisió del genocidi. Una altra qüestió és si la neteja ètnica només es pot considerar a partir del , atès que, com s'ha dit, alguns estudiosos consideren que la deportació i el reassentament forçat dels assiris als segles IX i VII aC són els primers exemples de neteja ètnica. Altres estudiosos, però, diuen que la neteja ètnica, a diferència dels assentaments forçats anteriors, va ser el resultat d'uns avenços singulars del , com la consolidacio als estats-nació d'ideologies fortament nacionalistes i/o quasi racistes, així com la coincidència amb la difusió de les tecnologies avançades i les comunicacions.
Mecanisme de neteja ètnica Una comissió d'experts de l'ONU per tractar els esdeveniments a Bòsnia i Hercegovina va esbossar les primeres definicions de neteja ètnica i els mecanismes per fer-ho:Els mecanismes de neteja ètnica inclouen "assassinat, tortura, arrest i detencions arbitràries, execucions extrajudicials, violacions i agressions sexuals, així com l'expulsió i execució d'atacs militars contra civils".Per exemple, un dels mètodes serbis de neteja ètnica dels musulmans bosnians a Hercegovina va ser la violació de dones musulmanes per part dels soldats serbis.Targeta, Claudia (2010), Confronting Evils: Terrorism, Torture, Genocide, Cambridge: Cambridge University Press, pàg. pàg ٫ 268, 0-521-72836
Tot i que històricament la neteja ètnica ha anat acompanyada d'un ús reiterat de la força per fer fora determinats grups d'àrees concretes, els seus mecanismes també han estat contradictoris.
Per exemple, la neteja ètnica ha sigut realitzada pels estats per canviar el mapa ètnic, especialment a les zones frontereres, i d'altra banda, el col·lapse dels països pot arribar a portar a una lluita de poder en la qual la neteja ètnica és una de les conseqüències. Així, en Norman Newmarka anomena la neteja ètnica "el producte del desenvolupament més avançat de l'edat moderna", i el Michael Mann argumenta que les noves democràcies són més propenses a la neteja ètnica que un règim autoritari estable.
Una altra paradoxa de la neteja ètnica és que sovint una part del motiu del conflicte són les diferències ètniques o religioses, o aquestes diferències van alimentar el conflicte, però aquests mateixos factors a vegades s'empren, si més no en una forma modificada, com a mitjà per prevenir el conflicte.miniatura|Setzé aniversari de l'operació Tempesta durant la que més de 200.000 serbis van ser expulsats de Croàcia"Evicted Serbs remember Storm ". BBC News. 5 August 2005. Neteja ètnica silenciosa A mitjans de la dècada de 1990, els observadors de la guerra iugoslava van encunyar el terme "neteja ètnica silenciosa". Els mitjans occidentals es van mostrar preocupats per la visió del conflicte, dient que els atacs contra els serbis van ser "silenziosos" perquè no van rebre la cobertura mediàtica que necessitaven.
Neteja ètnica al llarg de la història Segons el manual d'estudis del genocidi de la Universitat d'Oxford, la neteja ètnica s'ha fet històricament de dues maneres. En primer lloc, les polítiques de control de les zones frontereres dels grans imperis, i en segon lloc, els mètodes utilitzats pels colons europeus per expulsar els pobles indígenes de les seves terres. L'aparició de la "neteja ètnica moderna" es va produir als segles i en diverses regions, com els territoris governats pels antics imperis a l'Europa central i oriental i l'Àsia occidental. Nombroses onades de neteja ètnica han canviat els mapes ètnics i religiosos d'aquestes zones. La primera onada va acabar poc després de la fi de la Primera Guerra Mundial; La segona onada va arribar al màxim i va acabar just després de la Segona Guerra Mundial; I la tercera onada de neteja ètnica es va produir al final de la Guerra Freda.
En cas que es consideri que la neteja ètnica ha estat present en totes les etapes històriques, es pot fer un llistat de possibles casos. Així, segons l'Andrew Bell-Fialcaf, els exemples més antics de neteja ètnica es remuntarien a les èpoques assiria i romana, en el que serien quasi xocs de civilitzacions. Més tard, la religió es va convertir en l'element més important de la identitat col·lectiva, contra les minories religioses durant l'edat mitjana. Amb l'arribada del món modern i la substitució de la religió per la laïcitat, el nacionalisme substitueix la religió, i en comptes d'una "identitat col·lectiva comuna" emanada d'una religió comuna, s'evoluciona a una ètnia i una nacionalitat comunes i un procés d'assimilació. Però sovint la neteja ètnica és una continuació de la neteja religiosa. Hi ha però una diferència cabdal: en la neteja religiosa, la gent tenia l'oportunitat de canviar de religió, però en la neteja ètnica, l'única manera és la mort o el desplaçament físic. Segons l'Andrew Bell-Fialcoff, el primer cas de neteja ètnica a l'edat mitjana -en què l'aspecte de la neteja religiosa encara era destacat- va ser l'expulsió de molts catòlics irlandesos de l'Anglaterra.
Avançant en el temps, no va ser fins al que l'aniquilació d'algunes ètnies es va convertir en l'objectiu aparent d'alguns estats. Per exemple, la neteja dels indis per part dels Estats Units en seria un exemple. També va ser en aquest moment que els otomans van començar a purgar els grecs i els armenis. En el genocidi de 1915, els armenis van perdre aproximadament un milió i mig de persones, més de la meitat de la seva població, així com al voltant del 90 per cent de la seva terra natal.