The Rocky Horror Picture Show és una comèdia de terror britànica i estatunidenca del 1975, adaptació de l'obra de teatre musical The Rocky Horror Show i amb cançons de Richard O'Brien. Dirigida per Jim Sharman amb Sharman i O'Brien, la producció és un tribut en clau d'humor de la ciència-ficció i les pel·lícules de terror de sèrie b de la dècada de 1950. Amb les interpretacions de Tim Curry, Susan Sarandon i Barry Bostwick amb altres intèrprets de la producció original Kings Road presentada al Royal Court Theatre de Londres el 1973.
Encara que la seva estrena fou molt limitada, gairebé després de quatre dècades encara gaudeix de ser l'estrena de cinema més llarga en la història del cinema. I va començar a fer-se encara més famosa com a pel·lícula de mitjanit quan el 1977 el públic va començar a voler ser partícip del que succeïa a la pel·lícula. Va ser i és encara tot un mite cinematogràfic i encara avui en dia la gent es reuneix als cines per reviure les coreografies i les músiques de la pel·lícula. La pel·lícula compta amb un gran culte internacional i és una de les pel·lícules més conegudes i financerament reeixida de tots els temps. El 2005, la pel·lícula va ser seleccionada per a la seva preservació als Estats Units Registre Nacional de Cinema a la Biblioteca del Congrés com a obra "cultural, històrica o estèticament significativa".
Argument La història, narrada pel Criminòleg (Charles Gray), explica com Brad Majors (Barry Bostwick) i Janet Weiss (Susan Sarandon), després d'una proposta de matrimoni per part d'en Brad, cercaran el seu vell amic i antic professor, el Dr. Everett V. Scott (Jonathan Adams).
Pel camí, se'ls avaria una roda del cotxe davant d'un castell que sembla habitat, com que hi ha una habitació amb la llum encesa. Volen demanar ajuda, i van ser rebuts pel majordom Riff Raff. (Richard O'Brien). Tot seguit, coneixen Magenta (Patricia Quinn) la germana d'aquest, una groupie anomenada Columbia (Nell Campbell) i divuit «Transsilvànians». Tots estan ballen el Time Warp (una tradició del planeta Transsexual, a la galàxia de Transilvania, que és d'on provenen) per celebrar La Convenció Anual Transsilvana.
Després es presenta el Dr. Frank-N-Furter (Tim Curry), un exòtic científic transvestit. Aprofitant l'ocasió, els porta tots al laboratori i els mostra la seva creació, Rocky Horror (Peter Hinwood), un atractiu i musculós home ros. Mentre celebren el seu naixement, surt del descongelador Eddie (Meat Loaf), l'amant de Columbia i antic estimat de Frank-N-Furter, el qual ha donat una part del seu cervell a Rocky Horror. Frank acorrala i mata Eddie amb un pic per després sortir del laboratori amb Rocky en direcció a una fosca suite nupcial, on tindran relacions sexuals.
Condueixen Brad i Janet a habitacions separades, i Frank entra en l'habitació de Janet fent-se passar per Brad per follar. Encara que ella descobreix l'engany, Frank la convenç perquè es fiqui al llit amb ell. Després Frank realitza el mateix truc a l'habitació de Brad, fent-se passar per Janet per fer l'amor amb ell, i encara que descobreix que es tracta realment de Frank, mantenen relacions sexuals. Mentrestant Janet, que ha sortit a cercar la seva parella, Brad, afectada per la infidelitat que acaba de cometre, descobreix Brad tenint relacions sexuals amb Frank a través d'un monitor del castell. Descobreix llavors Rocky Horror, que s'amaga del majordom Riff Raff, que l'ha turmentat. Janet li cura les ferides, i en veure que Brad l'enganya, decideix tenir relacions amb la creació de Frank.
El Dr. Everett V. Scott entra al castell, per cercar el seu nebot Eddie. Com que Janet i Brad coneixen el Dr. Scott, el qual en realitat investiga els fenòmens relacionats amb els ovnis per al govern, Frank en desconfia d'ells ara. Tots troben Janet dormint amb Rocky, i Frank entra en col·lera, però el sopar ja està preparat, per la qual cosa els habitants i invitats del castell passen a taula. Durant el sopar, Frank els mostra el cadàver d'Eddie, i Janet es refugia als braços de Rocky, cosa que desemboca en una persecució per la ira de la situació, que acabarà amb Frank que converteix Brad, el Dr Scott, Janet, Columbia i Rocky en estàtues.
Aleshores, són obligats a participar en un espectacle de cabaret vestits com a transsexuals, per acabar besant-se apassionadament en una piscina, on Frank dirà la frase més coneguda del film: «Don't dream it, be it». Riff-Raff i Magenta interrompoen la festa, com que estan preparats per tornar al planeta Transsexual a la galàxia Transsilvània. Acaben matant Columbia, que protegia Frank. Tot seguit, maten Frank i Rocky i alliberen el Dr. Scott, Brad i Janet, per després elevar-se pels aires amb tot el castell per tornar al seu planeta.
El criminòleg, que ha estat el narrador de la pel·lícula, conclou la història dient que els humans són només insectes arrossegant-se per la superfície del planeta.
Repartiment Tim Curry com el Dr. Frank-N-Furter, un científic transvestit Susan Sarandon com a Janet Weiss, la promesa de Brad Barry Bostwick com a Brad Majors, el promès de Janet Richard O'Brien com a Riff Raff, un home geperut i germà de Magenta Patricia Quinn com a Magenta, una domèstica i germana de Riff Raff Nell Campbell com a Columbia, una groupie Jonathan Adams com el Dr. Everett V. Scott, el científic rival de Frank Peter Hinwood com a Rocky Horror, la creació de Frank Meat Loaf com a Eddie, un antic repartidor Charles Gray com el criminòleg expert Hilary Farr com a Betty Munroe
Producció Concepte i desenvolupament Richard O’Brien, a l’inici de la dècada de 1970, vivia a Londres com a actor sense feina. Durant un hivern, es va dedicar a escriure la major part de The Rocky Horror Show com un mitjà per a mantenir-se ocupat. Des de molt jove, O' Brien tenia una notable inclinació per les pel·lícules de ciència-ficció i terror del tipus B. La seva intenció era amalgamar diversos elements presents en aquestes pel·lícules, com l'humor involuntari, els diàlegs impactants característics del gènere de terror, la presència de Steve Reeves al cinema, i l'essència del rock and roll dels anys cinquanta, tot això dins de la seva obra musical. O' Brien va concebre i va plasmar aquesta obra en el context de l'emergent era glamurosa que prenia forma en la cultura popular britànica durant la dècada dels anys setanta. Segons les seves pròpies paraules, el glam rock li va donar més llibertat per a expressar-se: «el glam rock em va permetre ser més autèntic».
O' Brien va compartir una porció del guió, encara sense concloure, amb el director australià Jim Sharman. Aquest últim va optar per dirigir l'obra en un reduït espai experimental denominat Upstairs en el Royal Court Theatre, situat a la placa de Sloane Square al barri de Chelsea a Londres, un lloc destinat a projectes nous. Prèviament, O' Brien havia participat breument en una posada en escena de Jesucrist Superstar d'Andrew Lloyd Webber, dirigida per Sharman. Ambdós havien col·laborat també en The Unseen Hand de Sam Shepard. Sharman va reclutar el dissenyador de producció Brian Thomson. L'equip creatiu original es va completar amb la dissenyadora de vestuari Sue Blane, el director musical Richard Hartley i el productor teatral Michael White, que va ser convocat realitzar la producció. Durant les fases d'assaig del musical, el títol provisional, They Came from Denton High, va ser modificat just abans de l'estrena per suggeriment de Sharman, i esdevé The Rocky Horror Show.
Després de l'estrena al petit Royal Court Theatre amb només 60 seients, l'espectacle ràpidament va escalar a teatres més grans. El 14 d'agost de 1973 es va traslladar al Chelsea Classic Cinema, amb capacitat per a 230 persones. Més tard va trobar una llar gairebé permanent al King's Road Theatre, que tenia 500 seients. A partir del 3 de novembre d'aquest mateix any, hi va romandre durant sis anys. Va debutar als Estats Units a Los Angeles el 1974 abans d'arribar a la ciutat de Nova York i altres ciutats. Lou Adler, productor i propietari d'Ode Records, va presenciar la producció el 1973, acompanyat per la seva amiga Britt Ekland, i va decidir immediatament adquirir els drets teatrals per als Estats Units. El 1975, The Rocky Horror Show es va estrenar a Broadway en el Teatre Belasco, amb una capacitat per a 1000 persones.
Rodatge i localitzacions La pel·lícula es va desenvolupar a la ciutat fictícia de Denton i es va filmar principalment a l'estudi Bray Studios a Oakley Court, en una casa de camp prop de Maidenhead al comtat de Berkshire (Anglaterra). Oakley Court, construïda el 1857 en estil gòtic victorià, és reconeguda per la seva aparició en diverses pel·lícules d'Hammer. Encara s'hi va filmar una gran part, en aquest moment la mansió no era en bona condició. Es va utilitzar Elstree Studios per a la postproducció, des del 21 d'octubre fins al 19 de desembre de 1974.
La majoria dels actors van ser presos de l'elenc original de la producció teatral de Londres, incloent-hi Tim Curry, que va decidir que el Dr. Frank N. Furter havia de tenir un to de veu similar al de la Reina del Regne Unit: extravagant i elegant. Malgrat la insistència de Fox a triar a actors nord-americans per als rols de Brad i Janet, Barry Bostwick i Susan Sarandon van ser seleccionats. Durant el rodatge a la tardor, el temps va empitjorar i Sarandon va emmalaltir de pneumònia.
La pel·lícula és una mescla entre una paròdia i un tribut a nombroses pel·lícules de ciència-ficció i terror des de la dècada de 1930 fins a la de 1970. Encara que conserva molts aspectes de la versió teatral, com el disseny de producció i la música, també introdueix noves escenes no presents en l'obra original. La trama, entorn i estil són un ressò de les pel·lícules de terror d'Hammer, que tenien un estil distintiu igual que les pel·lícules d'Universal Studios.
Inicialment, la seqüència d'obertura hauria hagut d'incloure clips de diverses pel·lícules esmentades en la lletra, juntament amb seqüències filmades en blanc i negre, però es va considerar massa costosa i es va descartar la idea.
Vestuari i maquillatge En les produccions teatrals, els actors solien encarregar-se del seu propi maquillatge. No obstant això, per a l'adaptació cinematogràfica, els productors van encarregar Pierre La Roche, reconegut pel seu treball com maquillador de Mick Jagger i David Bowie, que va redissenyar el maquillatge de cada personatge. Les imatges de la producció van ser capturades pel fotògraf de rock Mick Rock.
En el llibre Rocky Horror: From Concept to Cult, la dissenyadora Sue Blane va analitzar l'impacte dels vestits de Rocky Horror en l'estil del moviment punk. Sostenia que aquestes disfresses eren una part significativa de l'evolució cap al punk. Segons Blane, les mitjanes de xarxa esquinçades, l'ús de brillantina i el cabell tenyit es van vincular directament amb la influència de Rocky Horror en l'estètica del punk.
En la pel·lícula, alguns dels vestits utilitzats prèviament formaven part de la producció teatral original. Així mateix, es va recórrer a accessoris i decorats provinents d'anteriors produccions d'Hammer i altres contextos similars. Per exemple, el tanc i el ninot emprats en l'escena del naixement de Rocky havien servit en La venjança de Frankenstein (1958). Aquestes referències a treballs anteriors no sols van representar una estratègia per a reduir costos, sinó que també van contribuir a elevar l'estatus de culte de la pel·lícula.