L'Almirall de la Flota Sir Philip Louis Vian GCB KBE DSO** (15 de juliol de 1894 – 27 de maig de 1968) va ser un oficial naval britànic que serví a les dues guerres mundials.
Vian s'especialitzà en artilleria naval des del final de la I Guerra Mundial, rebent diversos nomenaments com a oficial d'artilleria. A inicis de la dècada de 1930 va rebre el comandament d'un destructor, el HMS Active i, posteriorment, en diverses flotilles de destructors. Durant aquesta fase de la seva carrera, a inicis de 1940, comandà una força que alliberà mariners mercants britànics capturats del vaixell de subministraments alemany Altmark a Jøssingfjord i, posteriorment, la seva flotilla participà activament a l'acció final contra el cuirassat Bismarck.
Gran part del servei de Vian durant la guerra va ser a la Mediterrània, on completà un esquadró de creuers, defensà diversos combois crítics i liderà el suport naval a les invasions aliades de Sicília i Itàlia. Aquest servei de guerra va completar-se amb el comandament del component aeri de la Flota britànica del Pacífic, amb accions d'èxit contra els japonesos a Sumatra i al Pacífic occidental.
Després de la guerra, Vian serví al Regne Unit, com a Lord del Mar i com a Comandant en Cap de la Home Fleet. Es retirà el 1952 amb el rang d'Almirall de la Flota, dirigí diverses empreses comercials i va morir el 1968.
Biografia Vian era fill d'Alsager i Ada Vian, de Gibridge, Cowden Pound, Kent. S'uní a la Navy com a cadet al maig de 1907, estudiant a les acadèmies navals d'Osborne i de Darmouth. En acabar els estudis a Dartmouth el 1911,"Term" refers to a group of cadets joining in the same intake and educated together. Vian i els seus companys s'embarcaren cap a les Índies Occidentals pel creuer d'entrenament a bord del vaixell d'entrenament HMS Cornwall, però aquest acabà embarrancant a Nova Escòcia a un escull que no apareixia a les cartes de navegació. El 1212, com a guardiamarina, Vian s'uní a la tripulació del cuirassat HMS Lord Nelson, que servia a la Home Fleet. Al maig del 1914 esdevingué sotstinent.
I Guerra Mundial En començar la I Guerra Mundial Vian continuà a bord del Lord Nelson, el qual en ser un vaixell obsolet es quedà a Portland, lluny de qualsevol perill. Això va ser decebedor per a Vian, però quan el vaixell va ser enviat a la Mediterrània, ell va ser enviat al que considerava un destí encara pitjor: entre octubre de 1914 i setembre de 1915 va servir a bord del HMS Argonaut, un creuer cuirassat que patrullava les aigües de l'Àfrica oriental, a la recerca del creuer alemany Karlsruhe. El gener de 1915 va ser confirmat com a sotstinent.
Descontent amb la manca d'acció a bord de lArgonaut, Vian aprofità una promesa d'ajut de William Fisher, rebent un nou destí a bord del HMS Morning Star, un destructor classe M a l'octubre de 1915. A bord d'aquesta nau va ser espectador de la batalla de Jutlàndia, encara que el seu vaixell no va tenir un paper actiu. Promogut a tinent el 1917 (amb antiguitat de febrer de 1916), tingué dos nomenaments com a Primer Tinent als destructors HMS Ossory (setembre de 1916) i HMS Sorceress (desembre de 1917).
Període d'entreguerres Després de seguir diversos cursos d'artiller el 1916, 1918 i 1919 a la Reial Acadèmia d'Artilleria Naval (HMS Excellent), Vian obtingué un certificat en Artilleria de 1a classe a l'octubre de 1919. Malgrat estar destinat al servei amb la Missió militar britànica al sud de Rússia, va ser deixat a la Reial Marina Australiana per dos anys des de gener de 1920, servint com a oficial d'artilleria del HMAS Australia, llavors el vaixell insígnia australià.
En tornar a la Royal Navy, Vian va rebre diversos nomenaments com a oficial d'artilleria, primer, el gener de 1923, al cuirassat HMS Thunderer, que llavors servia com a vaixell d'entrenament per a cadets. Durant aquest nomenament va ser promogut a tinent comandant el 15 de febrer de 1924. Promotion to lieutenant-commander El 1924 tingué dos nomenaments als creuers HMS Champion i al HMS Castor. Després d'una breu estada a l'acadèmia d'artilleria de Devonport, tornà al mar a bord del cuirassat HMS Emperor of India.
A això seguiren dos destins a l'exterior, també com a especialista en artilleria: primer al febrer de 1927 a bord del HMS Royal Sovereign a la Flota de la Mediterrània i; al novembre de 1927, a bord del HMS Kent, llavors el vaixell insígnia de l'estació de la Xina, on va ser promogut el 30 de juny de 1929 a comandant. Promotion to commander
El 2 de desembre de 1929 es casà amb Marjorie Price, filla del coronel David Price Haig. Enmig de tots els seus nomenaments van poder gaudir d'una lluna de mel de 3 mesos a Suïssa. La parella va tenir dues filles.
Durant els dos anys següents, Vian tingué un nomenament a terra, a l'Almirallat de Londres, amb el Director de l'Estat Major d'Entrenament i Desenvolupament (DTSD), analitzant les estadístiques de les pràctiques d'artilleria. A continuació seguí un breu curs de tàctica a Portsmouth i el 1933 prengué el comandament del destructor HMS Active i una divisió a la 3a Flotilla de Destructors (part de la Flota de la Mediterrània). Durant aquest comandament van haver dos incidents que van comptar com a faltes per a Vian: els danys causats a l'Active a popa amb un dipòsit a Malta i la pèrdua d'un torpede del HMS Anthony
Malgrat aquests incidents, el comandant de Vian, l'almirall Sir William Fisher seguí ben disposat vers ell i no van tenir efecte sobre la seva carrera: Vian va ser promogut a capità el 31 de desembre de 1934. Promotion to captain En tornar al Regne Unit a inicis de 1935 li comentaren per passar un temps a mitja paga, però la crisi d'Abissínia esclatà, rebent el comandament de la 19a Flotilla de Destructors, a bord del HMS Douglas, que havia estat activada des de la reserva per reforçar Malta.
Tornà al Regne Unit al juliol de 1935 al final de la crisi, assistint al Curs Tècnic per a Oficials Superiors, abans de tornar-se'n unit a la 19a Flotilla de Destructors. El maig de 1936 passà a comandar la Primera Flotilla de Destructors, a bord del HMS Keppel, també a Malta. Al juliol, la 1a Flotilla tornà a Portsmouth. En ruta, però, els vaixells de Vian respongueren a una crida del cònsol britànic a Vigo per la protecció dels residents britànics en iniciar-se la Guerra Civil espanyola. Els seus vaixells actuaren en diversos papers, incloent, després d'una discussió, l'evacuació dels residents britànics. Quan va ser rellevat per la Segona Flotilla de Destructors, els vaixells de Vian continuaren cap al Regne Unit.
Durant un període a la Reial Acadèmia Naval de Greenwich, Vian va rebre un inesperat nomenament com a capità d'insígnia del contraalmirall Lionel Wells a bord del HMS Arethusa, vaixell insígnia del Tercer Esquadró de Creuers, llavors part de la Flota de la Mediterrània. Vian preferia enormement els destins al mar i assumí el nou nomenament al març de 1937.
Segona Guerra Mundial Vian tornà al Regne Unit poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Havia de comandar els nois que es preparaven al HMS Ganges, però el nomenament va ser cancel·lat, passant a comandar l'11a Flotilla de Destructors. Aquesta flotilla va ser activada des de la reserva i consistia en 7 vells destructors classe V i W, a més del seu propi vaixell, el HMS Mackay, amb base primer a Plymouth i després a Liverpool, amb la missió d'escortar els combois de l'Atlàntic. Va tenir una batussa sense conseqüències amb un u-boat. Vian requeria un canvi en les polítiques, per tal d'operar des de la costa, el millor per comandar la seva flotilla.
A inicis de 1940 es traslladà de nou, aquesta vegada per comandar la 4a Flotilla de Destructors, els famosos destructors classe Tribal. El seu vaixell insígnia era el HMS Afridi, però quan aquest estava a port per revisió passava al HMS Cossack miniatura|El HMS Cossack
L'incident de lAltmark Al febrer de 1940, la flotilla de Vian va rebre l'ordre de localitzar el petroler alemany Altmark. Es creia que aquest vaixell transportava uns 300 mariners mercants britànics capturats pel Admiral Graf Spee. Quan el van trobar, lAltmark es trobava en aigües territorials noruegues, llavors neutral, escortat per dos torpediners noruecs. Després que les negociacions amb els noruecs fracassessin, Vian perseguó lAltmark fins a Jøssingfjord, on va ser abordat i els captius van ser alliberats. Això era una violació de la neutralitat noruega; i van haver serioses protestes i l'incident ha estat senyalat com un factor que contribuí a la invasió alemanya de Noruega aquell any. En una etapa estàtica de la guerra, l'incident va ser àmpliament publicitat al Regne Unit, i Vian va ser condecorat amb l'orde del Servei Distingit. DSO
Noruega
Els almenys envaïren Noruega el 9 d'abril de 1940 i Vian, ara a bord del Afridi, va haver de participar en diverses operacions contra la navegació alemanya en suport de les tropes aliades. El mateix 9 d'abril, els destructors de Vian escortaven dos creuers (el Southampton i el Glasgow a Bergen quan van caure sota un dur atac de la Luftwaffe. El HMS Gurkha quedà aïllat i resultà enfonsat.
Entre el 15 i el 17 d'abril, el Afridi assistí i protegí els desembarcaments de tropes britàniques a Namsos (operació Maurice, que era part d'un moviment en pinça per assetjar Trondheim. El Afridi posteriorment col·laboraria en l'evacuació de Namsos i el rescat del destructor francès Bison, durant les quals, el 3 de maig el Afridi va ser bombardejat i enfonsat; i els seus supervivents van ser rescatats pels destructors HMS Imperial i HMS Grenade. Vian va ser mencionat als despatxos per la seva participació en l'acció.
Operació DN La nit del 13/14 d'octubre, Vian, de nou al HMS Cossack, i conjuntament amb el HMS Ashanti, Maori i Sikh, atacaren un petit comboi alemany a Egerö. Tot i que l'èxit de l'operació va ser limitat (només s'enfonsà un vaixell, i després va ser reflotat) Vian va ser condecorat amb una barra pel seu orde del Servei Distingit.
El Bismarck El 22 de maig de 1941, Vian, a bord del HMS Cossack, amb diversos destructors, donà escorta addicional al comboi de tropes VS8B que es dirigia de Glasgow cap a l'oceà Índic. El 25 de maig els destructors de Vian (HMS Cossack, Maori, Sikh, Zulu and ORP Piorun) van ser destacats del comboi per unir-se a la recerca del cuirassat Bismarck. Eventualment, la flotilla de Vian participà en la destrucció del Bismarck. Mentre que la flota de batalla principal esperava per a la llum del dia, la flotilla, en una sèrie d'atacs nocturns, hostigaren la nau alemanya. Si bé no aconseguiren cap impacte en la foscor, les seves activitats fixaren la posició del cuirassat i negaren a la seva tripulació el molt necessari descans abans de la batalla decisiva el 27 de maig. Posteriorment, escortarien el HMS King George V de retorn a Escòcia. Vian rebria una segona barra pel seu orde del Servei Distingit les seves accions contra el Bismarck. Second Bar to DSO, for action against Bismarck
Spitsbergen (Svalbard) miniatura|HMS Nigeria Vian va ser promogut a contraalmirall al juliol de 1941, per una ordre especial del Primer Lord del Mar, Sir Dudley Pound. Durant els mesos de juliol i agost de 1941, Vian va estar encarregat en els enllaços amb la Marina Soviètica per posar-los a punt i per investigar les possibilitats d'una força naval britànica establerta a Múrmansk o a algun port proper. A la prèvia, ell aconsellà contra això, però al setembre de 1941, comandà la Força K, una força naval que donà suport a un atac anglo-canadenc a Spitsbergen. L'objectiu era eliminar qualsevol guarnició alemanya allà destinada (no n'hi havia cap), destruir les mines i els magatzems de carbó i evacuar els miners russos. Les tropes van ser embarcades a bord del RMS Empress of Canada, escortades per dos creuers de la Royal Navy, l'HMS Nigeria i l'HMS Aurora i tres destructors, l'Icarus, l'Anthony i l' Antelope, així com diversos vaixells més petits.