George Campbell Scott (Wise, Virgínia, 18 d'octubre de 1927 - Westlake Village, Califòrnia, 22 de setembre de 1999) va ser un actor, director de cinema i productor estatunidenc.
Biografia Nascut a Wise, en l'estat de Virgínia amb el nom de George Campbell Scott. La seva mare va morir quan tenia vuit anys i el seu pare, que era un executiu de l'empresa Buick, es va ocupar d'ell. El 1945 Scott es va allistar en els marines i va estar durant quatre anys en actiu però no va arribar a ser al front, va ser destinat la resta del servei com a soldat-enterramorts en el Cementiri d'Arlington on inhumava desenes de soldats cada dia provinents dels fronts d'Europa i el Pacífic. Aquesta activitat el va submergir en l'alcohol i quan va descobrir la seva passió per la interpretació va deixar l'alcoholisme. Quan es va llicenciar va decidir estudiar periodisme a la universitat de Missouri. Allà va actuar en alguna ocasió en el teatre universitari, i va descobrir la seva passió per la interpretació. Es va preparar per a aquesta activitat i va marxar després a Nova York a provar sort al teatre.
Cap a finals dels anys 1950 va aconseguir un paper a Ricard III que va resultar un gran èxit, arran del qual els crítics es van fixar en aquest jove actor desconegut. Aviat va rebre ofertes per a la televisió, que generalment eren papers d'obres teatrals que es gravaven en directe, i que constituïen una bona escola per a tots els actors.
El 1959 Scott va aconseguir el seu primer paper important en el cinema, a la pel·lícula Anatomia d'un assassinat en la que va interpretar el fiscal inflexible... Aquest paper li va suposar una nominació a l'oscar al millor actor secundari. Scott era del tot contrari als Oscar, ja que considerava que era una manera de promocionar els actors i de fer negoci. Quan el 1962 va ser nominat novament, en aquesta ocasió per The Hustler, amb Paul Newman, va enviar una nota que deia "No, gràcies." rebutjant la nominació. No obstant això, l'Acadèmia no va semblar prendre's malament la seva actitud, ja que el 1963 va ser nominat per tercera vegada per la pel·lícula de suspens The List of Adrian Messenger.
miniatura|esquerra|Trailer del film They Might Be Giants (1971) A l'any següent Scott va intervenir al paper de general en la comèdia antibel·licista de Stanley Kubrick Dr. Strangelove. Va declarar en repetides ocasions que aquesta va ser la seva pel·lícula favorita de les que havia fet, i que se sentia culpable per haver cobrat honoraris tenint en compte com de bé s'ho havia passat en el rodatge.
El 1970 va fer la seva millor pel·lícula, Patton, en la que encarna el famós general en cap de la Segona Guerra Mundial. En aquesta ocasió, va guanyar l'Oscar al millor actor, però Scott, fidel a les seves idees, va romandre a casa seva veient un partit d'hoquei a la televisió, i va rebutjar el premi. Va ser la primera vegada que tal esdeveniment va tenir lloc. El 1972, Marlon Brando també rebutjaria el premi.
Convertit definitivament en un dels grans actors de caràcter, Scott va alternar a partir de llavors les seves aparicions en el cinema amb intervencions en pel·lícules i minisèries de televisió, que cada vegada van ser més freqüents en comparació amb el cinema, fins a l'extrem que va intervenir en una o dues produccions per a la televisió cada any. També es va dedicar al teatre, en el qual va aparèixer regularment. miniatura|Caricatura de Scott com Scrooge (1984)
Vida personal Scott mai no va deixar del tot l'alcoholisme i va reincidir moltes vegades, va tenir molts plets de taverna i una acusació per persecució sexualMor George C. Scott i va estar casat cinc vegades, dues d'elles amb la mateixa esposa, Colleen Dewhurst (1960 i 1965) amb la que va tenir dos fills; addicionalment va tenir aventures extramaritals fugaces amb algunes actrius de renom com Ava Gardner. La seva 5a unió va ser amb l'actriu Trisha Van Devere, matrimoni que va durar 27 anys però amb la que, en la data de la seva mort, ja estaven separats.
Va morir a Westlake Villane, Califòrnia, als 71 anys, com a conseqüència d'un problema vascular abdominal. Les seves restes es troben en el Cementiri Westwood Village Memorial Park de Los Angeles, Califòrnia.
Casaments Carolyn Hughes, actriu, de 1951 a 1955, un fill Patricia Reed, actriu, de 1955 a 1960, dos fills Colleen Dewhurst, actriu, de 1960 a 1965, i de 1967 a 1972, dos fills. Trish Van Devere, actriu, de 1972 fins a la seva mort.
Filmografia
1958: The Outcasts of Poker Flat (TV) 1959: L'arbre del penjat (The Hanging Tree): Dr. George Grubb 1959: Anatomia d'un assassinat (Anatomy of a Murder): Ajudant Fiscal Claude Dancer 1959: The Power and the Glory (TV): tinent 1960: Don Juan in Hell (TV): el dimoni 1961: El vividor (The Hustler): Bert Gordon 1962: The Brazen Bell: Arthur Lilly 1963: The List of Adrian Messenger: Anthony Gethryn 1964: Doctor Strangelove (Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb): General 'Buck' Turgidson 1964: The Yellow Rolls-Royce: Paolo Maltese 1966: La Bíblia (The Bible: In the Beginning...): Abraham 1966: Not with My Wife, You Don't!: Tank Martin 1967: The Crucible (TV): John Proctor 1967: The Flim-Flam Man: Mordecai Jones 1968: Petúlia (Petulia): Archie Bollen 1969: Mirror, Mirror Off the Wall (TV) 1969: This Savage Land (TV): Jud Barker 1970: Patton: Gen. George S. Patton Jr. 1970: Jane Eyre (TV): Edward Rochester 1971: El detectiu i la doctora (They Might Be Giants): Justin Playfair 1971: The Last Run: Harry Garmes 1971: Anatomia d'un hospital (The Hospital): Dr. Bock 1972: Els nous centurions (The New Centurions): Kilvinski 1972: Rage: Dan Logan 1973: Oklahoma Crude: Noble 'Mase' Mason 1973: The Day of the Dolphin: Dr. Jake Terrell 1974: Un robatori molt boig (Bank Shot): Walter Upjohn Ballentine 1974: The Savage Is Loose: John 1975: Fear on Trial (TV): Louis Nizer 1975: The Hindenburg: Coronel Franz Ritter 1976: Beauty and the Beast (TV): The Beast 1977: Islands in the Stream: Thomas Hudson 1977: El príncep i el captaire (Crossed Swords): The Ruffler 1978: Columbo: Make Me a Perfect Murder (TV): tècnic de l'estudi de televisió 1978: Movie Movie: Gloves Malloy / Spats Baxter 1979: Porno dur (Hardcore): Jake VanDorn, àlias Jake DeFreese 1980: The Changeling: John Russell 1980: The Formula: Tinent Barney Caine LAPD 1981: Mister Lincoln (TV): Convidat 1981: Més enllà de l'honor (Taps) de Harold Becker: General intendent de BUNKER HILL 1981: Casey Stengel (TV): Convidat 1982: Oliver Twist (TV): Fagin 1983: China Rose (TV): Mr. Allen 1984: Ulls de foc (Firestarter): John Rainbird 1984: Conte de Nadal (A Christmas Carol) (TV): Ebenezer Scrooge 1985: Mussolini: The Untold Story (fulletó TV): Benito Mussolini 1986: Choices (TV): Evan Granger 1986: The Last Days of Patton (TV): General George S. Patton Jr. 1986: The Murders in the Rue Morgue (TV): Auguste Dupin 1987: Pals (TV): Jack Stobbs 1987: Mr. President (sèrie TV): President Samuel Arthur Tresch 1989: The Ryan White Story (TV): Charles Vaughan Sr 1990: The Exorcist III: Tinent William 'Bill' Kinderman 1990: The Rescuers Down Under: Percival C. McLeach (veu) 1990: Descending Angel (TV): Florian Stroia 1991: Brute Force (sèrie TV): Narrador (veu) 1991: Finding the Way Home (TV): Max Mittelmann 1993: Malice: Dr. Martin Kessler 1993: Curacao (TV): Cornelius Wettering 1994: Traps (sèrie TV): Joe Trapchek) 1994: In the Heat of the Night: A Matter of Justice (TV): Jutge Barton Walker 1995: Tyson (TV): Cus D'Amato 1995: Angus: Avi Ivan 1995: The Whipping Boy (TV): Blind George 1996: Titanic (TV): Capità Edward J. Smith 1997: Country Justice (TV): Clayton Hayes 1997: The Searchers (TV): Narrador 1997: 12 Angry Men (TV): Jurat 3 1999: Gloria: Ruby 1999: Rocky Marciano (TV): Pierino Marchegiano 1999: Inherit the Wind (TV): Matthew Harrison Brady
Premis i nominacions Premis 1971: Oscar al millor actor per Patton. Va refusar la nominació i el premi, pretextant no sentir-se en competició amb els altres actors. 1971: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Patton 1971: Primetime Emmy al millor actor per ITV Saturday Night Theatre 1998: Globus d'Or al millor actor secundari en una sèrie, minisèrie o telefilm per 12 Angry Men 1998: Primetime Emmy al millor actor secundari en minisèrie o telefilm per 12 Angry Men Nominacions 1960: Oscar al millor actor secundari per Anatomia d'un assassinat 1962: Oscar al millor actor secundari per El vividor 1962: Globus d'Or al millor actor secundari per El vividor 1962: Primetime Emmy al millor actor secundari per Ben Casey 1964: Primetime Emmy al millor actor en sèrie per East Side/West Side 1968: Primetime Emmy al millor actor dramàtic per The Crucible 1971: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Patton 1971: BAFTA al millor actor per Patton 1972: Oscar al millor actor per Anatomia d'un hospital 1972: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Anatomia d'un hospital 1972: Primetime Emmy al millor actor per Jane Eyre 1973: BAFTA al millor actor per Anatomia d'un hospital i They Might Be Giants 1977: Primetime Emmy al millor actor en especial per Hallmark Hall of Fame 1979: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Movie Movie 1985: Primetime Emmy al millor actor en especial per A Christmas Carol
Referències
Categoria:Actors de cinema de Virgínia Categoria:Actors de teatre estatunidencs Categoria:Directors de cinema de Virgínia Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor actor Categoria:Guanyadors del Globus d'Or al millor actor dramàtic Categoria:Membres del Cos de Marines dels Estats Units Categoria:Militars de Virgínia Categoria:Alumnes de la Universitat de Missouri Categoria:Morts al comtat de Los Angeles Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX