LIliuixin Il-28 ( Denominació OTAN: Beagle) és un bombarder a reacció dissenyat i produït els anys 1950 a la Unió Soviètica. Va ser el primer avió d'aquest tipus en ser produït a gran escala a l'URSS, amb una producció total de 6.316 avions a l'URSS, i més de 319 sota llicència a la Xina (H-5). Als anys 90 del segle XX encara hi havia centenars d'aparells en servei, després de quasi 50 anys de la seva aparició.

L'Il-28 va ser designat inicialment “Tipus 27” per la USAF/DoDParsch, Andreas and Aleksey V. Martynov. "Designations of Soviet and Russian Military Aircraft and Missiles." designation-systems.net, 2008. Retrieved: 22 August 2011. i se li va assignar la denominació OTAN "Beagle",.Parsch, Andreas and Aleksey V. Martynov. "Bomber designations." designation-systems.net, 2008. Retrieved: 22 August 2011. Per altra banda la versió d'entrenament Il-28U era el “Tipus 30” per la USAF/DoD i Mascot per a l'OTAN.Parsch, Andreas and Aleksey V. Martynov. "Listings: Miscellaneous." designation-systems.net, 2008. Retrieved: 22 August 2011.Gunston 1995, pp. XXX–XXXI.

Disseny i desenvolupament Després de diversos intents de dissenyar un bombarder quadrimotor (Ilúixin Il-22 i el fallit Ilúixin Il-24), Ilúixin va començar el desenvolupament d'un nou bombarder a reacció tàctic a finals de 1947.Sweetman and Gunston 1978, p. 113. L'espionatge occidental se centrava en els dissenys més grans de 4 motors, mentre que l'Il-28 es va concebre per ajustar-se als requisits d'un bombarder capaç de transportar una càrrega de 3.000 kg de bombes a 800 km/h.Green and Swanborough 1988, p. 44.Gunston 1995, p. 417. El nou disseny es va aprofitar la venda de motors de reacció britànics Rolls-Royce Nenea la Unió Soviètica. Aquests van ser copiats per enginyeria inversa produint el motor Klímov VK-1. El no bombarder tàctic es va basar en l'ús de dos d'aquests nous impulsors.

miniatura|Un Il-28 hongarès, mostrant la torreta de cua amb els 2 canons automàtics de calibre 23 mm. L'Il-28 era més petit que els dissenys anteriors i tenia una tripulació de només 3 components: pilot, navegador i artiller. També era més petit que el disseny amb el qual competia, el trimotor Tupolev Tu-73, el disseny del qual i el primer vol van ser anteriors a de l'Il-28.

El disseny tenia una configuració convencional, amb ala alta i recta, un estabilitzador horitzontal i aletes amb angle. Els motors estaven allotjats en góndoles prominents que penjaven directament de l'ala. El tren d'aterratge davanter es retreia cap enrere mentre que les 2 rodes del tren principal es retreien cap endavant dins les góndoles motrius. Cadascun dels 3 tripulants comptava amb el seu propi compartiment pressuritzat aïllat de la resta. El navegador, que també actuava de bombarder, s'allotjava al morro envidriat on també se situa el visor de bombardeig OPB-5, basat en el disseny americà Norden utilitzat a la Segona Guerra Mundial. El pilot se situa en una cabina amb coberta de cúpula amb parabrises blindat. miniatura|esquerra|Badia de bombes de l'Il-28. Per acabar l'artiller s'ubica en un compartiment separat a la part posterior del fuselatge, operant una torreta amb moviment elèctric i armada amb dos canons automàtics Nudelman-Suranov NS-23 de calibre 23 mm i 250 cartutxos cadascun. En servei a vegades la torreta defensiva i l'artiller eren eliminats per reduir pes i millorar el rendiment de l'aparell.Winchester 2006, p. 112. El pilot i navegador comptava amb seients projectables, per contra l'artiller tan sols tenia un paracaigudes i en cas d'emergència havia de saltar des d'una portella a la part inferior de la cabina.

L'avió també equipa dos canons automàtics de 23 mm en posició fixa frontal, accionats pel pilot i amb 100 cartutxos cadascun. La badia de bombes podia transportar 4 bombes de 100 kg en contenidors individuals. O bombes fins a 3.000 kg penjant d'un mecanisme ejector.Green and Swanborough 1988, p. 45–46.Gordon, Komissarov and Komissarov 2004, p. 140–144.

La producció en sèrie va començar el setembre de 1949. Les entregues van començar a principis de 1950, permetent que 25 Il-28 participessin en la desfilada militar de Maig a Moscou (tal com havia ordenat Stalin el 1949).Green and Swanborough 1988, p. 47–49.Gordon, Komissarov and Komissarov 2004, p. 118. L'Il-28 va esdevenir ràpidament el bombarder tàctic estàndard de les forces soviètiques i es va exportar àmpliament.Nemecek (1986)

Història operativa miniatura|Aterratge d'un bombarder Il-28 polonès l'any 1959 miniatura|Un Il-28 egipci atacant posicions israelianes al Sinaí durant la Guerra de Desgast.

L'Il-28 va ser àmpliament exportat, servint en 20 països del Pacte de Varsòvia i diversos països africans i de l'orient mitjà. La Força Aèria Egípcia en va ser un dels primers usuaris, i els seus aparells van ser objectius prioritaris per Israel durant la Crisi de Suez, la Guerra dels Sis Dies i la Guerra del Yom Kippur. La Unió Soviètica estava assistint a Cuba per produir Il-28 localment però es va aturar per la crisi dels míssils de Cuba, i finalment Nikita Khrusxov va acceptar retirar els avions. Aquest model també va ser utilitzat de forma limitada pel Vietnam i l'exèrcit de l'Afganistan.

Diversos Ilíuixin Il-28 es conserven a museu i com a monuments a Rússia, Alemanya, Hongria i altres països que els varen utilitzar.

Variants Variants de la Unió Soviètica Ordre cronològica de les variants en funció de la data de desenvolupament/producció. Il-28 Versió bàsica de bombardeig, amb 3 tripulants i dos motors VK-1.Gordon, Komissarov and Komissarov 2004, p. 118–119. miniatura|Un Il-28U d'entrenament egipci. Il-28U Versió desarmada d'entrenament equipada amb una nova cabina de vol al morro per l'instructor, mentre que el pilot en entrenament ocupava la cabina normal. Primer vol el 19 de març de 1950.Gordon and Komissarov 1997, p. 11. Il-28R Versió de reconeixement tàctic. A part de les càmeres de reconeixement compta amb combustible addicional a la badia de bombes i en dipòsits als extrems alars. Manté els 3 tripulants, però prescindeix d'un dels canons frontals. El tren d'aterratge està reforçat per suportar un major pes. El primer vol va ser el 19 d'abril de 1950.Green and Swanborough 1988, p. 49.Gordon and Komissarov 1997, p. 14. Il-28RTR Versió de recerca de senyals i informació electrònica de l'Il-28R.Gordon, Komissarov and Komissarov 2004, p. 122. Il-28REB Versió de guerra electrònica, amb equipament de pertorbació electrònica. Els contenidors dels extrems alars contenen equipament electrònic. Il-28T Versió de bombarder de torpedes per l'Aviació Naval Soviètica. Una badia de bombes allargada permet encabir dos torpedes petits o un de gran diàmetre (incloent el torpede RAT-52, amb propulsor coet.Gordon and Komissarov 1997, p. 14–16. Il-28N Bombarder nuclear per la Força Aèria Soviètica amb badia de bombes modificada i aviònica millorada. (N - Nositel - portador, també conegut com a Il-28A - Atomnyy - atòmic).Gordon and Komissarov 1997, p. 17. Il-28P Conversió a avió civil desarmat per a Aeroflot. Va ser utilitzat com a avió d'entrenament de reactors i per transportar càrregues urgents, per exemple matrius per imprimir els diaris oficials quasi simultàniament a extrems allunyats de l'URSS. Es va utilitzar la denominació Ilúixin Il-20.Gunston 1995, p. 115.Stroud 1968, p. 126–127. Il-28S Versió proposada amb ala de geometria variable i els motors Klímov VK-5 més potents. No es va arribar a fabricar. Il-28RM Versió modificar de l'Il-28R amb motors VK-5. Un prototip fabricat i 2 conversions però no va entrar en producció. Il-28TM Il-28T amb motors VK-5. Un conversió, sense producció. Il-28PL Conversions de l'Il-28 o Il-28T com a bombarders antisubmarins ràpids. Amb capacitat de llençar sonoboies i torpedes de seguiment acústic.Gordon and Komissarov 1997, p. 18. Il-28Sh Versió d'atac a terra (Shtormovik) a partir de conversions d'altres versions d'Il-28. Compta amb 12 pilons subalars per contenidors porta-coets. Uns quants aparells es van utilitzar de forma limitada en servei actiu.Gordon, Komissarov and Komissarov 2004, p. 128. Il-28ZA Versió de mesures i estudis atmosfèrics. Il-28M Conversions a avió teledirigit per ser utilitzat com a objectiu d'armes en entrenament. També coneguts com a M-28.

Operadors miniatura|Països del món que han operat l'Il-28

Força Aèria Afganesa 54 avions adquirits (incloent 4 Il-28U) a partir de 1957. Només els aparells d'entrenament es van mantenir a partir de 1994.Goebel, Greg. "Ilyushin Il-28 'Beagle'." Air Vectors. Retrieved: 22 August 2011."Afghanistan (AFG), World Air Forces - Historical Listings." worldairforces.com. Retrieved: 22 August 2011. Tots fora de servei a terra a partir de la guerra civil dels als 1990.

Força Aèria Albanesa El Regiment d'Aviació 4020 va operar un Il-28 adquirit l'any 1957 com a part de la 2 Skuadrilja (2n esquadró). Aquesta aparell es canvià per un H-5, la versió xinesa de l'Il-28, nou l'any 1971. Finalment aquest es retirà del servei el 1992." Albania Air Force: Aviation Regiment 4020 (7594 Regiment)." aeroflight.co. Retrieved: 22 August 2011.

Força Aèria Algeriana 12 Il-28 va ser rebuts d'Egipte el 1962 i 12 es van adquirir a la Unió Soviètica l'any 1965.Gordon and Komissarov 1997, p. 20.

Força Aèria Búlgara 14 Il-28R i un Il-28U rebuts el 1955 i retirats el 1974.

miniatura|Versió xinesa del 'Beagle' fabricada sota llicència per Harbin amb la denominació H-5. Força Aèria de la República de la Xina Centenars operats tant per la força aèria com per la marina de l'Exèrcit Popular d'Alliberament de la Xina. Inicialment equipats amb avions de construcció soviètica la producció autòctona, amb la denominació H-5, va començar el 1965. Tots els Il-28 ja estaven retirats el 2011.

Força Aèria Cubana Un total de 42 aparells rebuts el 1962, però es van retornar a la Unió Soviètica degut a la crisi dels míssils de Cuba.Gordon and Komissarov 1997, p. 21.

miniatura|Variant de reconeixement aeri, amb dipòsits de combustibles als extrems alars per augmentar l'autonomia. Museu de Vyskov, República Txeca. Força Aèria Txecoslovaca La construcció dels aparells es va realitzar sota llicència per la companyia Avia al mateix país. Es fabricaren 90 Il-28 (designats B-228), 30 Il-RT i un nombre indeterminat d'entrenadors Il-28 (CB-228). Aquests aparells van servir de 1954 al 1973.

Força Aèria d'Alemanya de l'Est VA operar 12 Il-28 i 1 Il-28U, sobretot es tasques d'arrossegament d'objectius i proves de motors entre 1954 i 1982.

Força Aèria d'Egipte VA rebre 70 Il-28 fabricat a la Txecoslovàquia el 1956, poc abans de la Crisi de Suez. Alguns Il-28 encara es troben en servei limitat.

Força Aèria Finlandesa Va rebre 4 avions (2 Il-28 i 2 Il-28R) a la dècada de 1960, dos dels quals es van utilitzar com a remolcadors d'objectius fins al 1981.Gordon and Komissarov 1997, p. 23.

Força Aèria Hongaresa 3 Il-28, 3 Il-28RTR i 2 Il-28U rebuts de la URSS i utilitzats entre 1955 i 1967.

Força Aèria Indonèsia 12 bombarders Il-28 adquirits el 1961 i utilitzats al 21 Skadron amb base a Jakarta. Marina Indonèsia Va rebre 30 Il-28T i 6 Il-28U el 1961, el darrer es va retirar el 1972. miniatura|Un bombarder Il-28 iraquià abandonat en una base aèria del país.

Força Aèria Iraquiana Va rebre 10 Il-28 i 2 Il-28U el 1958. Tots van des destruïts o inutilitzats durant la Guerra del Golf.

Reial Força Aèria del Marroc Va operar dos Il-28.

Força Aèria Nigeriana

Força Aèria de l'Exèrcit Popular de Corea Fins a 32 avions Il-28 i H-5.

Força Aèria Pakistanesa Van operar H-5 amb la designació B-56, conjuntament amb bombarders americans Martin B-57. Aquest model no va ser popular entre els tripulants i finalment es tornaren a la Xina a canvi de Shenyang F-6.

miniatura|Ilúixin Il-28R de reconeixement. Força Aèria Polonesa: Va rebre 72 Il-28, 15 Il-28R i 16 Il-28U. El primer avió a arribar el 1952, els darrers es van retirar el 1977. 7 Pułk Lotnictwa Bombowo-Rozpoznawczego basats a Powidz.