El trogon muntanyenc (Trogon mexicanus) és una espècie d'ocell de la família dels trogònids (Trogonidae). Descrit per primera vegada per William Swainson el 1827, és resident a Guatemala, Hondures i Mèxic i ha estat present a El Salvador com a espècie divagant.

Com tots els trogons, el trogon muntanyec té dimorfisme sexual. El mascle té la corona de color verd metàl·lic, el clatell, les parts superiors i el pit vermell brillant aquest últim separat del ventre per una estreta banda blanca. La femella és de color marró càlid al cap, les parts superiors i el pit, separada del pit inferior marró més pàl·lid i del ventre i la closca vermells per una estreta banda blanca.

L'hàbitat natural són els boscos montans humits subtropicals i tropicals. Prefereix boscos de pins perennes i de pins i roures entre 900 i 3.000 m d'altitud. A diferència d'alguns trogons més rars, aquesta espècie mostra certa adaptabilitat a l'ús humà de la terra i ha utilitzat plantacions de cafè amb que fan ombra com els roures.

Descripció El trogon muntanyec mesura entre 29 i 31,5 cm de llargada. Pesa entre 61,5 i 85 g, amb una mitjana de 71 g.títol=CRC Handbook of Avian Body Masses|editorial=Taylor & Francis Group|data=2007|lloc=Baton Rouge|isbn=978-1-4200-6445-2|nom=John B.|cognom=Dunning Jr.|pàgines=209}} Com tots els trogons, presenta un marcat dimorfisme sexual. El mascle adult té la corona, el clatell i les parts superiors de color verd; la part superior de la cua és de color verd blavós, amb les puntes negres a les rectrius. La cara i la gola són negres, amb un anell orbital de color vermell ataronjat i el bec groc brillant. El pit és verd i la panxa i la cua inferior vermelles; els dos colors estan separats per una estreta banda blanca. La part inferior de la cua és negra amb tres grans blocs blancs de les puntes blanques de les rectrius externes. Les primàries són negres, amb vermiculacions blanques i negres a les cobertores de les ales. La femella és de color marronós al cap i a les parts superiors; la cua és de color marró vermellós a la part superior, amb puntes negres a les rectrius. Té una petita mitja lluna blanca davant de l'ull i una mitja lluna blanca més ampla darrere de l'ull. El bec és fosc a la part superior. El pit és marró, separat de la part inferior del pit marró i el ventre vermell per una estreta banda blanca. La cua inferior és blanca i negra; les plomes de les rectrius estan barrades de blanc i negre a les parts externes, mentre que les internes són negres, amb les puntes amples de color blanc. Les primàries són negres amb plomes externes blanques, que formen ratlles blanques amb l'ala plegada. Les cobertores de les ales són de color marró pàl·lid, amb vermiculacions fosques.

Espècies similars Hi ha diverses espècies amb les quals es pot confondre el trogon muntanyec; es diferencien principalment en el color i el patró de les cues. La part superior de la cua del trogon elegant (T. elegans) mascle és de color coure (en lloc de verd) i la part final vermiculada de blanc i negre (en lloc de tota negra) a la part inferior, mentre que la femella té una taca blanca darrere i sota l'ull. El trogon de collar (T. collaris) mascle és de color verd daurat a l'esquena i a la part superior de la cua, i la part inferior de la cua és negra amb una franja blanca estreta. La cua del trogon de collar femella és grisenca a la part inferior amb una franja fosca estreta a la punta de cada rectrius.

Distribució i hàbitat El trogon muntanyec es troba a les terres altes de Mèxic, Guatemala i Hondures. Tot i que anteriorment es va registrar com a resident a El Salvador, la zona on es va trobar va ser cedida a Hondures el 1992 i ara només es troba a El Salvador com a espècie divagant. També es troba a Nicaragua, tot i que l'origen d'aquests ocells és incert. La col·lecció ornitològica del Vassar College conté un trogon muntanyec que suposadament va ser abatut a Texas, però l'espècie no figura a la llista d'ocells nord-americans acceptats.

Es troba a altituds que van des dels 900 fins als 3.000 m, el trogon muntanyec prefereix boscos de pins o roures i selva nebulosa de l'est de Sinaloa, sud de Chihuahua, Durango, Zacatecas, San Luis Potosí, sud de Tamaulipas, Guatemala, El Salvador i Hondures.

Comportament El trogon muntanyec es pot veure amb estols d'espècies mixtes. S'uneix a aquests estols esporàdicament i en petit nombre, però és un membre actiu de l'estol, movent-se pels nivells superior i mitjà del bosc quan hi és present.

Alimentació El trogon muntanyec menja insectes i petits fruits, que captura o arrenca mentre vola.

Reproducció Com tots els trogons, el trogon muntanyec nidifica en cavitats. Nidifica tant en cavitats primàries com secundàries, és a dir, que excava les seves pròpies cavitats de niu o utilitza les cavitats ja excavades per una altra espècie. Quan excava el propi niu, usa el bec per rosegar un forat a la fusta sigui en una soca o branca en descomposició. La cavitat sol estar a menys d'1,2 m del terra, però ocasionalment arriba als 3,7 m. Quan usa una cavitat feta per una altra espècie, normalment usa les fetes per grans picots. La femella pon dos ous blancs, que tots dos pares incuben, tot i que la femella fa períodes molt més llargs que el mascle. Els ous desclouen després de dinou dies.

Veu El trogon muntanyec té diverses vocalitzacions. Si s'alarma, fa un crit agut i greu que es transcriu com a "cut" o "tuck". En vol, emet un crit curt i greu que es transcriu com a "cut-a-cut-cut". Quan està perxat, fa un "couh" lent i repetitiu o un "tucka-tucka-tucka". Els trogons de muntanya joves emeten xiulets fluixets quan demanen menjar i si s'hi acosten depredadors.

Conservació i amenaces A causa de l'àmplia distribució i la gran població, que s'estima que oscil·la entre els 50.000 i els 499.999 individus, el trogon muntanyec està classificat com a espècie en risc mínim per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. La població sembla estable.

Taxonomia i etimologia Quan va descriure per primera vegada el trogon muntanyec el 1827 a partir d'un exemplar recollit a Temascaltepec, Mèxic, William Swainson va donar a l'espècie el nom científic actual. La majoria dels ornitòlegs han estat d'acord amb aquesta assignació, tot i que Charles Lucien Bonaparte el va assignar al gènere Trogonurus, i diversos altres ornitòlegs el van tornar a descriure més tard amb altres noms.

Estudis d'ADN han demostrat que el trogon muntanyec forma part del subclade "Elegant" del gènere Trogon, juntament amb el trogon elegant (T. elegans), el trogon de collar (T. collaris), el trogon maragda (T. rufus), T. chrysochloros, T. cupreicauda, T. tenellus i el trogon emmascarat (T. personatus), però no han revelat quines espècies són els seus parents més propers.

El nom del gènere Trogon prové del greg antic que significa «grapar» o «mossegar». Això pot ser una referència a la manera com els trogons roseguen els arbres en descomposició per fer els forats de niu. El nom de l'espècie mexicanus és una llatinització i significa “Mèxic”, una referència a on es va recollir el primer exemplar.

Es reconeixen dues subespècies:

T. m. clarus (Griscom, 1932) ─ terres altes del nord-oest de Mèxic (sud de Chihuahua, est de Sinaloa i Durango). T. m. mexicanus (Swainson, 1827) ─ del centre de Mèxic fins a Hondures.

Anteriorment, es reconeixia una tercera subespècie, T. m. lutescens (Griscom, 1932), però en base a Collar et al.(2001) aquesta s'inclou en T. m. mexicanus.

Referències

Mexicanus Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord