Ramon Emeterio Betances Alacan (Cabo Rojo, 8 d'abril de 1827 - Neuilly-sur-Seine, Illa de França, França, 16 de setembre de 1898) va ser un nacionalista porto-riqueny. Va ser l'instigador principal de la revolució del Grito de Lares i és considerat com el pare del moviment d'independència de Puerto Rico. Des del "Grito" galvanitzà un moviment nacionalista creixent entre els porto-riquenys, Betances també és considerat "El Pare de la Pàtria" (pare de la pàtria porto-riquenya). A causa de les seves obres de caritat per als necessitats, també va ser conegut com "El Pare dels Pobres".
Betances va ser també metge i cirurgià a Puerto Rico, i un dels seus primers higienistes socials. Establí una cirurgia reeixida i la pràctica oftalmològica. Betances també va ser diplomàtic, administrador de salut pública, poeta i novel·lista. Va exercir com a representant i contacte de Cuba i la República Dominicana a París.
Partidari de la francmaçoneria, el seu activisme polític i social va ser profundament influenciat per les creences filosòfiques d'aquest grup. Les seves relacions personals i professionals (així com l'estructura organitzativa darrere del Grito de Lares, un esdeveniment que, en teoria, xoca amb les creences maçòniques tradicionals) es van basar en les seves relacions amb els maçons, la seva estructura jeràrquica, ritus i signes.
Joventut Ascendència Betances va néixer a Cabo Rojo, Puerto Rico, a l'edifici que ara alberga la "Lògia Cuna de Betances" ("Lògia Maçònica Bressol de Betances"). Els pares de Betances van ser Felipe Betanzos Ponce, un comerciant nascut a La Hispaniola (en la part que més tard es convertirà en la República Dominicana, el cognom Betanzos es transformà en Betances mentre la família vivia allà), i María del Carmen Alacan de Montalvo, natural de Cabo Rojo i d'ascendència francesa. Es van casar el 1812.
Betances afirmà en la seva vida que un parent seu, Pedro Betances, s'havia rebel·lat contra el govern espanyol de l'Hispaniola el 1808 i que va ser torturat, executat i el seu cos cremat i mostrat a la població per dissuadir nous intents. Mentre, el pare d'Alacan, un mariner, va portar a un grup de voluntaris que van tractar de detenir Roberto Cofresí el 1824 i va arrestar qualcú de la tripulació de Cofresí, per la qual cosa va ser guardonat pel govern espanyol.Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París: Biografía del Dr. Ramón Emeterio Betances (1827–1898), Ediciones Puerto, San Juan, Puerto Rico, 2001, p. 2–7
Betances era el quart de sis fills, el més gran dels quals va morir poc després del naixement; Betances va ser l'únic home entre els germans supervivents. La família va ser descrita com una barreja de races en els registres de l'època. La seva mare va morir el 1837, quan ell tenia nou anys, i el seu pare es va tornar a casar el 1839, els cinc fills que va tenir amb Maria del Carmen Torres Pagán incloïen a Felipe Adolfo mig germà de Ramon,Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París, p. 6, 14 que no va participar en la política (segons en Ramón), però no obstant això va ser detingut després del Grito de Lares anys després.Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París, p. 131–132
El seu pare finalment va comprar la Hisenda Carmen que després es convertiria en el proper poble d'Hormigueros, i va esdevenir un ric terratinent. Era amo de 200 acres (0,8 km²) de terra, un petit molí de sucre i alguns esclaus, que van compartir les seves obligacions amb treballadors lliures.Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París, p. 8, 12 S'especula que després va alliberar els seus esclaus, persuadit pel seu fill Ramón.Felix Ojeda Reyes especula com segueix en el seu llibre, El Desterrado de París, p. 42: "Una cerca en els registres d'esclaus a Cabo Rojo en les dècades de 1840 i 1850 no dona resultats. Podem assegurar, per tant, que cap a 1869 i els anys següents el Dr. Betances no és a la llista com a amo de cap esclau negre en la jurisdicció. (...) L'únic Betances a la llista de poseedors d'esclaus negres a Cabo Rojo, tant en el cens de 1869 com en el de 1872 és Ana Betances Torres (mitja germana de Ramón)."
Primers anys a França Educació primària El jove Betances rebé la seva educació primària de tutors privats contractats pel seu pare, un maçó que posseïa la major biblioteca privada de la ciutat. L'actitud dels seus pares cap a la religió i l'autoritat civil donaren forma a les seves creences personals en ambdues matèries.Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París, p. 8. Betances és citat dient una vegada que ell mai va veure la seva mare anar a algun servei religiós, i que quan el seu pare el va portar a l'església, es posava dret a la part posterior, prop de la porta, i no prestava molta atenció a la Missa. El seu pare finalment el va enviar a França, per estudiar en el llavors anomenat "Collège Royal" (més tard anomenat el Lycée Pierre-de-Fermat a Tolosa quan tenia deu anys. Una família Franco-Puerto Riquenya, Jacques Maurici Prévost i Maria Cavalliery Bey (que també era natural de Cabo Rojo) van ser nomenats els seus tutors. Prévost va obrir una farmàcia a Mayagüez, Puerto Rico, però es va veure obligat a tornar a França (al seu poble natal, Grisolles) per no haver acabat els seus estudis de farmàcia. També s'especula que Prévost era maçó, com ho era el pare de Betances.
Betances acompanyà la parella quan els Prévost tornaren al seu país, i estaria sota la seva tutela indirecta en començar a l'escola. Va mostrar interès en les ciències naturals i exactes des del principi, i també es va convertir en un bon esgrimidor.Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París, p. 8, 17–19
"Blanquejament" legal de la família Mentre Ramón era a França, el seu pare va tractar de canviar la inscripció de la família de la "raça mixta" a la classificació "blanc" (caucàsic) de les famílies de Cabo Rojo. El procés, en cas d'èxit, donava al sol·licitant drets legals addicionals i drets de propietat per a ell i la seva família, i era necessari per permetre a la seva filla, Ana María, casar-se amb José Tió, qui era de raça blanca. En el cas de Betances el pare, el procés va durar dos anys, i es va formalitzar en 1840, però no abans d'haver de tenir el llinatge de la família i les afiliacions religioses exposades al públic en general, una cosa que avergonyí a tots. Betances es va molestar molt per la dura prova, ja que va ser el primer a reconèixer que ell i tota la seva família no eren "blanquinosos" ("blancuzcos", un terme legal), sinó "prietuzcos" ("negrosos", com deia, burlant-se, Betances en les seves cartes). Per ell, el procediment feia pudor d'hipocresia.Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París, p. 14–17, 20
Estudis de medicina miniatura|El jove Ramón Betances El 1846, Betances va obtenir el seu baccalauréat (diploma de secundària). Després d'unes llargues vacances a Puerto Rico, va anar a estudiar medicina a la Facultat de Medicina de París des de 1848 fins a 1855, amb un breu interludi a la Facultat de Medicina de Montpeller per a cursos específics l'estiu de 1852.Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París, p. 20, 29–30
En el moment de la seva arribada a París, Betances va ser testimoni de les conseqüències de la Revolució de 1848 i el seu contraatac, l'Aixecament dels Dies de Juny d'aquest mateix any. Els seus futurs punts de vista polítics es van formar directament pel que va veure i experimentar en aquest moment. Es considerava a ell mateix "un vell soldat de la República Francesa". Inspirat per la proclamació de la Segona República, va rebutjar aspiracions porto-riquenyes d'autonomia (sol·licitada a Espanya pels polítics porto-riquenys des de 1810) en favor de la independència de Puerto Rico.Ojeda Reyes, Félix (contat a Collado Schwarz, Ángel), Ramón Emeterio Betances: Padre de la Patria, Médico de los Pobres, Poeta, Diplomático de Puerto Rico y Cuba en Francia.
El 1856, es va graduar amb el títol de doctor en Medicina i Cirurgia. Era el segon porto-riqueny a graduar-se a la Universitat (després de Pedro Gerónimo Goyco, un líder polític posterior natural de Mayagüez que eventualment interaccionà amb Betances quan ambdós van tornar a Puerto Rico).Un nebot (Luis) i un cosí segon (José) més tard es van graduar a la Facultat de Medicina de la Universitat de París, el primer a la fi de la dècada de 1880, i el segon la dècada de 1920. Entre els mestres de Betances es compten: Charles-Adolphe Wurtz, Jean Cruveilhier, Jean-Baptiste Bouillaud, Armand Trousseau, Alfred-Armand-Louis-Marie Velpeau i Auguste Nélaton.El doctor Ramón Emeterio Betances, higienista social, presentat a la Tercera Conferència Científica Internacional Betances-Martí, Centre d'Estudis Martianos, l'Havana, Cuba, setembre de 2002.
Mort del pare i problemes econòmics de la família Mentre Betances estava estudiant medicina a França, el seu pare va morir (a l'agost de 1854) i la seva germana Ana María es veuria obligada a fer-se càrrec de l'administració de lHacienda Carmen. El 1857 els hereus es van veure obligats a donar els ingressos de la finca a una companyia de valors encapçalada per Guillermo Schröeder.Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París, p. 40. Les afirmacions d'Ojeda Reyes impliquen que la plantació fou venuda més endavant però no entra en detalls sobre la transacció.
Primer retorn a Puerto Rico L'epidèmia de còlera de 1856 Betances tornà a Puerto Rico l'abril de 1856. En aquest moment, una epidèmia de còlera s'estengué per tota l'illa. L'epidèmia es va estendre per la costa oest de Puerto Rico el juliol de 1856, i va afectar la ciutat de Mayagüez amb especial duresa. En aquest moment, Betances va ser un dels cinc metges que haurien de fer-se càrrec de 24.000 residents. Tant ell com el Dr. José Francisco Basora (ambdós es van convertir en amics i companys de tota la vida a partir d'aquest moment) van alertar al govern de la ciutat i premeren als administradors de la ciutat a prendre mesures preventives.
Es va fundar un fons de subscripció d'emergència per alguns dels ciutadans més rics de la ciutat. Betances i Basora van incendiar els insalubres barracons d'esclaus de la ciutat i va ser establert un campament temporal per als seus habitants. Un gran camp en una cantonada de la ciutat es va reservar per a un cementiri complementari i Betances establí i gestionà un hospital temporal al costat (que més tard va ser allotjat en una estructura permanent i es va convertir en l'Hospital San Antonio, l'hospital municipal de Mayagüez, que encara dona servei a la ciutat). No obstant això, l'epidèmia va colpejar la ciutat poc després; la madrastra de Betances i un dels seus germanastres moriren per aquesta causa. L'octubre de 1856 Betances hauria de fer-se càrrec de tota l'operació pel seu compte temporalment.Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París, p. 33–35
En aquest moment, va tenir el seu primer enfrontament amb les autoritats espanyoles, ja que Betances va donar l'última prioritat del tractament mèdic als graus militars d'origen espanyol i als funcionaris que es van veure afectats per la malaltia (que exigien un tracte preferent i immediat, i obertament el menyspreaven per aquest comportament). Pel seu treball dur per salvar molts porto-riquenys dels estralls de l'epidèmia de còlera de 1856, Betances va ser elogiat pel govern de la ciutat. No obstant això, quan el govern central va establir un lloc de treball de Cap de Cirurgia per a la ciutat, Betances (que era el cirurgià cap en funcions), fou menyspreat, en favor d'un debutant espanyol.Ojeda Reyes, Félix, El Desterrado de París, p. 35–36
Basora i Betances finalment van ser honrats amb carrers amb noms de cada un a la ciutat de Mayagüez. La principal artèria que creua la ciutat de nord a sud, honora el nom de Betances; un carrer que uneix el centre de la ciutat amb la Universitat de Puerto Rico a Mayagüez s'anomena en honor del Dr. Basora.
Exili i retorn a Puerto Rico miniatura|esquerra|El Dr. Ramón Emeterio Betances Abolicionista