La Beatificació de Tarragona és el nom amb què es coneix la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs del que es va celebrar al Complex Educatiu de Tarragona el 13 d'octubre de 2013. Fou la beatificació més nombrosa de la història de l'Església Catòlica. L'Església considera que els beatificats són màrtirs cristians perquè van patir la mort pel fet de defensar la seva fe en Jesucrist, i els situa històricament a la persecució religiosa dels anys 30 perquè alguns van ser assassinats abans de l'inici de la Guerra Civil espanyola (com els d'Oviedo del 1932). L'Església Catòlica va instituir el dia 6 de novembre per a recordar cada any aquests màrtirs.
Més de 20.000 pelegrins van assistir a l'acte central, que va consistir en la cerimònia de beatificació i una missa, i que comptà amb un missatge del papa Francesc, l'homilia del cardenal Angelo Amato i unes paraules del cardenal Antonio María Rouco Varela. El dia abans es van celebrar unes Vespres solemnes a la Catedral de Tarragona, i es representà La Passió de Sant Fructuós a la Tarraco Arena Plaça. Entre altres actes previs, també hi va haver conferències com la d'Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, i exposicions al seminari, al Museu Bíblic i al Moll de Costa de Tarragona.
Abans de l'esdeveniment totes les declaracions públiques, tant dels favorables com dels detractors, van reclamar-ne la no politització, i a l'acte no hi va haver banderes ni altres símbols polítics. Els crítics van promoure una concentració que va aplegar centenars de persones per a demanar que l'Església demanés perdó per la connivència d'alguns bisbes amb el poder polític durant la dictadura, un gest que dies després van fer l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol i Balcells; l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.
Convocatòria miniatura|El logotip oficial de la Beatificació de Tarragona. La Conferència Episcopal Espanyola escollí Tarragona perquè a Tarragona "es conserva la tradició dels primers màrtirs", ja que "a l'amfiteatre romà l'any 259, van donar la seva vida per Crist el bisbe sant Fructuós i els seus diaques sant Eulogi i sant Auguri." També s'ha de tenir en compte que la llista de màrtirs es divideix en causes, i que la més nombrosa i primera a presentar-se va ser la de Tarragona, començada a tramitar el 18 d'abril del 1952 sota la presidència del cardenal Benjamín de Arriba y Castro. Va rebre el vistiplau de Benet XVI el 28 de juny del 2012, quan va signar el decret de martiri del bisbe Manuel Borràs Ferré, bisbe auxiliar de Tarragona, i 146 companys màrtirs, juntament amb decrets de martiri d'altres causes de la persecució religiosa que es va viure a Espanya entre el 1934 i el 1939. El logotip oficial, elaborat per la Conferència Episcopal Espanyola, diu que van ser «màrtirs del a Espanya», tot i que entre els beats hi ha 3 francesos, 1 cubà, 1 colombià, 1 filipí i 1 portuguès.
Desenvolupament Acte central miniatura|Desenes de milers de persones van participar en la Beatificació de 522 màrtirs, que es va celebrar a l'aire lliure. L'acte central consistí en la cerimònia de beatificació i una missa i comptà amb la presentació de l'arquebisbe Jaume Pujol i Balcells, un missatge del papa Francesc, l'homilia del cardenal Angelo Amato i unes paraules del cardenal Antonio María Rouco Varela. Se celebrà el diumenge 13 d'octubre a les 12 del migdia al Complex Educatiu, conegut també com l'antiga Universitat Laboral, als afores de la ciutat. Va començar amb una connexió televisiva amb Roma que es va seguir amb pantalles gegants en què el papa Francesc va saludar als assistents a l'acte. Va dir que els màrtirs havien estat «cristians fins al final» i va demanar als catòlics que seguissin el seu exemple. Al voltant de l'altar, situat al davant d'una estructura de 20 per 13 metres amb les fotos de tots els màrtirs que es va descobrir quan es proclamaren els beats, es va desenvolupar la cerimònia religiosa, que durà dues hores i fou presidida pel cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, que representà el papa Francesc a la beatificació. A l'homilia Amato va dir que els màrtirs «van ser víctimes d'una radical persecució religiosa que es proposava l'extermini de l'Església» i va afegir que «eren germans que no tenien armes, no estaven al front ni donaven suport a cap partit, no eren provocadors». Per la seva banda, el cardenal de Madrid Antonio María Rouco Varela va agrair la presència dels 104 bisbes i molt especialment del «delicat gest del Partiarcat de Moscou, que amb la seva presència a través de dos representants, posa de relleu el nou camí ecumènic obert pels màrtirs del segle XX».
Els compositors Kuzma Bodrov, Carlos Criado, Rubén Díez i Pedro Vilarroig van preparar la música que s'escoltà durant la celebració, que es presentà el 9 de setembre del 2013 i que va interpretar l'Orquestra simfònica i Cor de la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid. L'Escolania de Montserrat i el Cor dels Amics de la Catedral de Tarragona foren els encarregats dels cants com el Virolai, que es cantà al final de la cerimònia.
Actes previs miniatura|La representació de La Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. El dia abans es van celebrar diversos actes que tingueren relació amb la beatificació. El primer dels actes oficials convocats eren unes Vespres solemnes a la Catedral de Tarragona, el dissabte 12 d'octubre a les 19 hores. Durant el dissabte els diversos grups de peregrins van dur a terme actes i celebracions diverses. El dissabte 12 d'octubre es representà La Passió de Sant Fructuós i dels màrtirs del a les 18.30 hores i a les 22 hores a la Tarraco Arena Plaça. A l'última representació hi assistiren tots els bisbes que l'endemà van assistir a la Beatificació.
Els dies 8 i 9 d'octubre hi va haver les conferències d'Encarnación González, directora de l'Oficina per la Causa dels Sants de la Conferència Episcopal Espanyola, i Andrea Riccardi, exministre per la Integració i Cooperació Internacional d'Itàlia i fundador de la Comunitat de Sant Egidi. Riccardi reivindicà el paper dels màrtirs en la societat actual i lamentà que «al segle dels drets humans s'oculten el martiri i la persecució». També es van celebrar diverses exposicions sobre l'Església a Tarragona (1936-1939), al seminari; testimonis de la fe avui, a l'ermita de sant Magí; cristians perseguits, al seminari; el món en femení, al Museu Bíblic; Compostela, al seminari; i la Setmana Santa de Tarragona, al Refugi 1 del Moll de Costa. També es van potenciar diverses rutes, com el Reus Modernista, Tarragona Romana o la Ruta del Cister.
Organització miniatura|Una imatge de la Mare de Déu de Montserrat va estar present durant tot l'acte de Beatificació de 522 màrtirs que es va celebrar a Tarragona el 13 d'octubre de 2013. A l'acte central hi van assistir més de 20.000 peregrins, que es van sumar als 104 bisbes, 1.386 capellans, 2.700 religiosos i gairebé 4.000 familiars dels 522 beatificats. Un mes abans s'havien acreditat un centenar de periodistes, però n'hi hagué més de 400 de 90 mitjans de comunicació. Televisió Espanyola va donar el senyal institucional de la cerimònia de beatificació, que es va retransmetre en directe per La 2 i a través d'Internet.
Hi van assistir entre 20.000 i 25.000 pelegrins, d'indrets com Tortosa, Lleida, Barcelona, Bilbao, Cartagena, Ciudad Real, Madrid, Menorca, o Teruel. Es van desplegar 7.595 cadires i la resta dels pelegrins van estar drets o van seure a terra o a cadires que portaven. Per atendre'ls es va habilitar una Oficina del Pelegrí els matins de dilluns a divendres al seminari.
Uns 300 autobusos i un miler de vehicles van arribar amb l'acte començat per un embús que es va produir perquè diversos vehicles no estaven acreditats i van ser aturats pel control policial. Malgrat diverses informacions que apuntaven que hi podria haver incidents amb els manifestants provinents de diversos indrets de l'estat espanyol, que el dia abans havien assistit a la manifestació del 12 d'octubre a Barcelona, no hi hagué incidents, protestes ni banderes.
Mesos abans de l'acte, preveient que els establiments hotelers de la ciutat serien insuficients, es van obrir escoles per acollir els pelegrins. Un mes abans de l'esdeveniment els hotels de Tarragona i els càmpings propers tenien una ocupació molt alta. Cal tenir en compte que sempre és un cap de setmana turísticament intens perquè és el pont del Pilar. Per atendre els visitants el Patronat de Turisme va decidir que les oficines d'atenció al públic obririen fins a les vuit del vespre. També s'oferí als visitants un Menú del Pelegrí econòmic.
Conseqüències Crítiques a la politització Totes les veus que es van pronunciar públicament sobre l'acte abans, durant i després, van reclamar-ne la no politització, tant els partidaris com els detractors. L'Església va defensar des de la presentació de la beatificació que no volia que l'acte tingués cap connotació política. L'Arquebisbat de Tarragona va dir que la intenció era celebrar «una festa exclusivament religiosa» perquè «una beatificació no va contra ningú, és un acte religiós que no té res a veure amb la política, per molt que alguns ho intentin». El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, va demanar que no hi hagués banderes ni pancartes, perquè «no és un acte polític ni reivindicatiu, és un acte religiós històric». A l'acte finalment la presència de banderes va ser anecdòtica i entre els qui parlaren no es va fer cap referència al franquisme. Sí que hi hagué abundants referències al perdó i la reconciliació.
Favorables a l'acte La Unió de Religiosos de Catalunya, que aplega les congregacions on pertanyen el 80% dels 522 màrtirs, va emetre un comunicat el 3 d'octubre reclamant respecte per la beatificació perquè «els errors històrics que es van cometre no poden silenciar el crit generós d'unes persones que van viure en la seva pròpia carn la benaurança dels perseguits per causa del Crist» perquè «cap d'ells no va matar». Els religiosos van demanar a la Conferència Episcopal Espanyola que treballés per «remarcar la primacia de la fe i de l'amor, la sensibilitat per la pluralitat cultural i lingüística de les comunitats cristianes, la comunió eclesial, la senzillesa i la simplicitat de les celebracions, i també que llanci un missatge de cordialitat i de compromís vers la societat sense exclusions».
Els capellans de Tarragona Manuel M. Fuentes, Norbert Miracle i Armand Puig i Tàrrech van exposar en un article conjunt que «no es pot afirmar que els capellans de Tarragona assassinats entre el 1936 i el 1939, en nombre de 143, fossin franquistes i espanyolistes. Van ser morts pel fet de ser capellans i prou!» i van dir que «si hi hagués motivacions polítiques, fossin del color que fossin, no els beatificaria!». Van defensar que «la seva beatificació -dels màrtirs- tanca ferides antigues en nom de l'Evangeli del bé i de la humilitat». Van demanar a la Conferència Episcopal Espanyola que demanés perdó per haver donat suport a Franco, tal com va fer Joan Pau II.
L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals, va demanar una setmana abans que «no s'instrumentalitzin els morts ni a favor de cap opció política, nacionalista d'un signe o altre, econòmica, ni de cap sensibilitat eclesial». Va remarcar que aquest acte «no té cap altra finalitat que reconèixer la seva fidelitat -dels màrtirs- a Jesucrist fins a la mort, a més de proposar-los com a model de coherència en la fe» i que «no va contra ningú». L'abadia de Montserrat compta amb vint monjos entre els màrtirs assassinats el 1936.
Contraris a l'acte