, o Jordanus de Nemore, fou un dels més prominents científics de l'Edat Mitjana.

Vida Res es coneix del cert de la seva vida, fins al punt que alguns autors l'dentifiquen amb Jordà de Saxònia, Mestre General de l'Orde de Predicadors (dominics) de 1222 a 1237, tot i que les obres atribuïdes a aquest són totes teològiques i apologètiques. Algun estudiós ha arribat a suggerir que el nom sigui un pseudònim que amagui una dona escrivint sobre ciència (una raresa en aquella época).

Se suposa que potser va ensenyar a la Universitat de Tolosa, però tampoc està prou acreditat. Probablement va ensenyar a París, on a mitjans del , hi va existir un cercle de seguidors format per Richard de Fournival, Gerard de Brussel·les i Campanus de Novara i en el que potser va participar Roger Bacon.

Obra miniatura|Demonstrationes in Arithmetica Tan sols el coneixem per les seves obres, que van tenir ampla difusió durant la baixa edat mitjana, essent emprades encara com a llibres de text a la Sorbona en el , cosa que és prou explicativa del pobre desenvolupament de les matemàtiques en aquella època.

Els seus sis texts estrictament matemàtics es detallen a continuació:

Demonstratio de algorismo: és probablement una re-elaboració d'un tractat seu anterior, el Communis et consuetus. Conté 21 definicions i 34 proposicions totes sobre operacions amb nombres naturals. Totes les operacions es fan amb numeració aràbiga, com ja havia fet uns anys abans Fibonacci.

Demonstratio de minutiis: també pot ser una re-elaboració del Tractatus minutiarum i és continuació de l'anterior, ja que parla de les operacions amb fraccions.

De elementis arismetice artis: és un tractat d'aritmètica amb més de 400 proposicions dividides en deu llibres. Una característica original del tractat és que introdueix l'ús de lletres per a representar un nombre qualsevol, simbolisme que no es farà comú fins a François Viète en el .

Liber philotegni de triangulis: és un tractat de geometria en el que es proporcionen demostracions rigoroses de les proposicions.

Demonstratio de plana spera: és un tractat sobre la projecció estereogràfica utilitzada comunament en els tractats i instruments astronòmics àrabs.

De Numeris Datis: potser el seu tractat més interessant, ja que es tracta d'un àlgebra avançada com no s'havia escrit mai a Europa des de Diofant, ja que elabora la solució dels problemes de forma analítica, com ja ho havia estudiat Papos ().

Però, tot i que tots els seus texts inclouen abundants matemàtiques, cal ressenyar la contribució de Jordanus a la Física, amb els seus tractats sobre el pes. Molts d'aquests tractats medievals són de difícil atribució, però sembla clar que el Elementa super demonstrationem ponderum s'ha d'atribuir a Jordanus amb seguretat. En aquest llibre Jordanus estableix les bases matemàtiques de la balança romana. Per això se'l considera el primer precursor de la mecànica estàtica.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Físics alemanys Categoria:Matemàtics de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Morts al segle XIII