Àixa bint Abi-Bakr () (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad. Als escrits islàmics el seu nom sovint apareix precedit pel títol d'Umm-al-Muminín o ‘Mare dels Creients’ (en àrab ).
Les fonts tradicionals afirmen que Àixa es va casar amb Muhàmmad a l'edat de sis anys, però va romandre a casa dels seus pares fins als nou anys, quan el matrimoni amb el Profeta, que aleshores tenia 53 anys, es va consumar (at-Tabarí, però, afirma que Àixa tenia aleshores deu anys).
Segons la tradició sunnita, Àixa va tenir un paper molt important a la història de l'islam, tant en vida del Profeta com després de la seva mort: va ser una figura activa en molts d'esdeveniments i un important testimoni de molts altres, contribuint al creixement, desenvolupament i descripció de l'islam, i constituint un model a seguir per a la resta de musulmans. També se la considera una important consultora religiosa i política.
Després de la mort de Muhàmmad, Àixa es va involucrar en la continuació del seu missatge, estant present a través dels regnats dels quatre primers califes. El seu pare, Abu-Bakr as-Siddiq, fou el primer califa a succeir a Muhàmmad. Durant el regnat del tercer califa, Uthman ibn Affan, Àixa va encapçalar una revolta per no aprovar certes pràctiques seves. Durant el regnat d'Alí ibn Abi-Tàlib, Àixa va voler venjar la mort d'Uthman en l'anomenada batalla del Camell, on va participar tot donant discursos i viatjant a la rereguarda de les tropes a lloms d'un camell. Àixa va acabar perdent la batalla però, segons la tradició, la seva participació i determinació van provocar una gran impressió.
Infància i joventut Àixa va néixer a finals de l'any 613 o principis de 614 a la ciutat de la Meca. Era filla d'Umm-Ruman i d'Abu-Bakr as-Siddiq, dos dels companys de més confiança de Muhàmmad. Fou la tercera i més jove esposa de Muhàmmad. Una de les seves primeres trobades es va donar quan Muhàmmad la va trobar «plorant amargament» perquè els seus pares l'havien alliçonat. Muhàmmad es va veure afectat per les seves llàgrimes i, en un esforç perquè ella deixés de plorar, li va demanar a la seva mare que fos «amable amb la nena pel seu propi bé».
Edat en casar-se Segons les fonts tradicionals, Àixa tenia entre sis i set anys quan es va casar amb Muhàmmad, i nou anys quan el matrimoni va ser consumat. No obstant, aquestes fonts no ofereixen molta més informació sobre els anys d'infantesa d'Àixa.
La historiadora nord-americana Denise Spellberg afirma que «aquestes específiques a l'edat de la núvia reforcen l'estat premenarquia d'Àixa i, implícitament, la seva virginitat». Els primers musulmans consideren la joventut d'Àixa com una demostració de la seva virginitat i, per tant, la seva idoneïtat com a esposa de Muhàmmad. Aquesta qüestió de la virginitat fou de gran importància per aquells que van donar suport a la posició d'Àixa al debat de la successió de Muhàmmad. Aquests partidaris consideren que, com l'única esposa verge de Muhàmmad, Àixa fou divinament escollida per a ell.
Vida personal Relació amb Muhàmmad A la tradició musulmana, Àixa és descrita com l'esposa més estimada i afavorida de Muhàmmad després de la seva primera esposa, Khadija bint Khuwàylid, que va morir abans de la migració cap a Medina. Hi ha diversos hadits, o dites de Muhàmmad, que donen suport a aquesta creença. Un d'ells fa referència al fet que quan un company va preguntar a Muhàmmad «¿Qui és la persona que més estimes en el món?», Muhàmmad va respondre: «Àixa». Altres expliquen que Muhàmmad va construir l'apartament d'Àixa perquè la porta s'obrís directament cap a la mesquita i ella fou l'única dona amb la qual Muhàmmad va rebre revelacions, ambdós es banyaven a la mateixa aigua i ella jeia davant de Muhàmmad mentre aquest pregava.
També existeixen diverses tradicions que demostren l'afecte mutu entre Muhàmmad i Àixa. Ell solia seure mentre l'observaba jugar amb les seves amigues i, de vegades, ell també hi jugava. A més, estaven tan connectats que eren capaços de percebre l'estat d'ànim l'un de l'altre. També és important mencionar que Muhàmmad no es considerava superior a Àixa, almenys no prou com per a evitar que Àixa digués el que pensava encara amb risc de fer-lo enfadar. En un d'aquests casos, davant l'anunci que Muhàmmad havia rebut una revelació que li permetia contraure matrimonis no permesos a altres homes, ella li va replicar: «Em sembla que el Senyor s'ha afanyat a satisfer el teu desig!». D'altra banda, la parella tenia una forta relació intel·lectual. Muhàmmad valorava la seva aguda memòria i intel·ligència i va donar ordre als seus companys que emulessin algunes de les pràctiques religioses de la seva dona.
La relació entre Àixa i Muhàmmad va arribar a ser tensa en alguna ocasió. En una d'aquestes ocasions, Muhàmmad va deixar a Àixa al llit i va anar al cementiri a pregar pels morts. Àixa va seguir a Muhàmmad, però en adonar-se que es trobava tacada va marxar cap a casa seva. Quan Muhàmmad va arribar a l'habitació d'Àixa, la va trobar estirada al llit i li faltava l'aire. Estava disgustat amb ella i, després d'una breu conversa, hi va haver un punt que es podria considerar com a violència domèstica. Segons els registres musulmans, Muhàmmad li va preguntar a Àixa: «¿Ha estat la foscor de la teva ombra el que he vist davant meu?», ella respongué que si, ell la va colpejar al pit provocant-li dolor i li va dir: «¿Creus que Déu i el seu apòstol et tractarien malament?».
Acusació d'adulteri La història de l'acusació d'adulteri imposada contra Àixa es pot remuntar a la sura An-Nur de l'Alcorà. Segons explica la història, Àixa va abandonar la seva hawda amb el fi de cercar un collaret que havia perdut. Els seus esclaus varen muntar el «palanquí» i el van preparar per al viatge sense notificar cap diferència en el pes sense la presència d'Àixa, per tant, la caravana va partir accidentalment sense ella. Ella va romandre al campament abandonat l'endemà, quan Safwan ibn al-Muàttal (un nòmada membre de l'exèrcit de Muhàmmad) la va trobar i la va portar de tornada cap al campament militar on l'esperava Muhàmmad. En aquell moment Abd-Al·lah ibn Ubay, Hassan ibn Thàbit, Mistah ibn Uthatha i Hammana bint Jahx (germana d'una de les esposes de Muhàmmad) varen propagar el rumor sobre una suposada relació adúltera entre Àixa i Safwan. Ussama ibn Zayd (fill de Zayd ibn Hàritha) va defensar la reputació d'Àixa, però Alí va recomanar a Muhàmmad que se'n divorciés. Muhàmmad va decidir visitar a Àixa i parlar amb ella sobre els rumors. Seguia assegut a casa d'Àixa, quan va rebre una revelació divina que confirmava la innocència de la seva esposa. La Sura 24 detalla les lleis i càstigs sobre l'adulteri i les calúmnies. Els acusadors d'Àixa van ser sotmesos a un càstig de 80 fuetades.
Història de la mel Després de la pregària diària de la tarda, Muhàmmad anava a visitar cadascun dels apartaments de les seves esposes per a preguntar sobre el seu benestar. Una vegada, la cinquena esposa, Zàynab bint Jahx, va rebre mel d'un familiar i al Profeta li agradà molt aquesta mel. Com a resultat d'això, cada cop que Zàynab li oferia mel ell passava més temps en el seu apartament. Això no els va semblar bé ni a Àixa ni a Hafsa bint Úmar (cal assenyalar que oferir mel era una metàfora àrab comú per «tenir relacions sexuals»). És possible que la molèstia d'Hafsa i Àixa no tingués res a veure amb la mel literal. Així que Hafsa i Àixa van acordar mútuament que si ell visitava a qualsevol de les dues, li dirien: «Sembla que has menjat maghàfir (una mena de resina que fa mala olor), perquè fas olor de maghàfir». Així ho van fer i ell va contestar: «No, però estava bevent mel a casa de Zàynab, filla de Jahx, i mai més no la tornaré a prendre. He fet un jurament i no ho hauries de dir a ningú». Poc després d'aquest fet, Muhàmmad va anunciar que havia rebut una revelació en la qual se li va dir que podia menjar qualsevol cosa permesa per Déu.
Mort de Muhàmmad Àixa va ser l'esposa preferida de Muhàmmad durant tota la seva vida. Quan ell es va posar malalt i sospitava que es moriria, va demanar a les seves esposes que el deixessin romandre al costat d'Àixa. Es va quedar a l'apartament d'Àixa fins a la seva mort i va prendre el seu últim sospir entre els braços d'aquesta, la seva esposa més estimada.
Carrera política Després de la mort de Muhàmmad, que va posar fi a un matrimoni de 10 anys entre ell i Àixa, aquesta va viure cinquanta anys més a Medina. Gran part del seu temps el va dedicar a adquirir coneixements de l'Alcorà i de la Sunna de Muhàmmad. Àixa era una de les tres esposes (les altres dues són Umm Salama i Hafsa) que van ser capaces de memoritzar l'Alcorà. Com Hafsa, Àixa tenia el seu propi Alcorà després de la mort de Muhàmmad.
Durant la vida d'Àixa començaren molts costums prominents de l'islam, com l'ús de l'hijab i la reclusió de la dona. La importància d'Àixa a la revitalització de la tradició àrab i el lideratge entre les dones àrabs destaca a l'islam. Àixa s'involucrà a la política de l'incipient Islam i a la dels tres primers califats. Durant un temps en què no s'esperava que les dones contribuïssin fora de la llar, Àixa va pronunciar discursos públics, s'involucrà directament a la guerra, va lluitar a batalles i ajudà als homes i dones a comprendre les pràctiques de Muhàmmad.
Activitat política durant els califats Rol durant el primer i segon califat Després de la mort de Muhàmmad, l'any 632, Abu-Bakr as-Siddiq fou anomenat califa. Aquest va tenir dos avantatges en l'assoliment del seu nou paper: la seva amistat personal amb Muhàmmad i el seu paper com a sogre. Com a califa, Abu Bakr, va ser el primer a establir directrius per la nova posició d'autoritat.
Àixa, com esposa de Muhàmmad i filla d'Abu-Bakr as-Siddiq, va obtenir un especial privilegi a la comunitat musulmana. Se li atorgà el títol d'«as-Siddiqa bint as-Siddiq» que significa «la dona veraç, filla de l'home veraç».
L'any 634, Abu Bakr es va posar greument malalt i no es va poder recuperar. Abans de morir, va nomenar Úmar ibn al-Khattab (un dels seus consellers i company de Muhàmmad) com el seu successor. Àixa va continuar jugant el paper de consultora en temes polítics durant el regnat del segon califa.
Rol durant el tercer califat Després de la mort del califa Úmar ibn al-Khattab, Uthman ibn Affan va ser escollit per ser el tercer califa. Uthman volia promoure els interessos de la família omeia. Àixa va tenir poca participació durant els dos primers anys del regnat d'Uthman, però finalment es va veure obligada a tornar a involucrar-se a les intrigues polítiques. La seva oposició vers Uthman es va fer patent quan va maltractar i colpejar a Ammar ibn Yasir, un company de Muhàmmad. Àixa es va enfadar i va parlar públicament dient: «Quan heu oblidat les pràctiques del Profeta? Els seus cabells, la seva camisa i les seves sandàlies encara no han mort!».