El Castell d'Eišiškės, construït com una fortalesa, probablement per entre els segles i XIV, no es conserva res més que uns pocs vestigis arqueològics, estava situat a uns dos quilòmetres d'Eišiškės al camí que condueix Šalčininkai (Lituània).
Història Se sap que el castell, al , va pertànyer al Gran Duc de Lituània Vytautas el Gran junt amb la seva esposa Anna de Lituània. Durant les lluites sostingudes el 1434 per Švitrigaila per aconseguir el poder del Gran Ducat, el castell va patir un incendi. Al Segimon II August rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548–1572) el va donar a Ivan Gornostajui, per la qual cosa des d'aleshores es coneix la zona amb el nom de Gornostajiskiu. A] la primera meitat del es va construir una estació de telègraf entre Sant Petersburg-Varsòvia (1830), unes restes d'aquesta edificació, de 15 x 10 metres encara romanen al lloc.Adolfas Tautavičius. Eišiškių pilis. Visuotinė lietuvių enciklopedija, T. V (Dis-Fatva). – Vilnius: Mokslo ir enciklopedijų leidybos institutas, 2004. 50 p.
El castell consta d'una planta d'uns 110 x 85 m en una zona de 9.350 m². El lloc estava envoltat per tots cantons per una muralla de 4 m d'alçada, amb un fossat de 4 m de profunditat i 25 m d'amplada. Tant el dic i rasa es troben coberts per pins. Existeix un sistema estructural de 8 m de diàmetre circular o octogonal segurament d'una torre associada a tipus de defensa del . Aquest castell va ser com un prototip del castell de Medininkų.
Vegeu també Llista de castells de Lituània
Referències
Eisiskės