El podarg de Borneo Rev. 20/02/2021 (Batrachostomus mixtus/Batrachostomus poliolophus mixtus) és una espècie d'ocell de la família dels podàrgids (Podargidae) que habita els boscos del nord i centre de Borneo.
Descripció El podarg de Borneo mesura entre 20–23 cm. El mascle adult té el coll estret de color blanc beix, taques blanques amb vores negres a les escapulars i cobertores de les ales, i la cua relativament curta. La femella adulta és generalment de color marró vermellós més brillant, amb el coll més estret i taques blanques més petites en les parts superiors. El juvenil aparentment no està descrit. S'assembla al podarg cuacurt (B. poliolophus) i té la cua curta semblant, però la femella, en particular, és molt més vermellosa. A la part inferior tots dos sexes són més foscos que B. poliolophus, amb algunes barres blanques, i les taques escapulars blanques són molt menys prominents en el podarg de Borneo.
El podarg de Borneo es diferencia del podarg de Blyth (B. affinis), perquè aquest té la cua més llarga, té bigotis i flocs a les orelles més curts, mentre que el mascle té les parts superiors amb taques negres, i tots dos sexes tenen taques més marcades a la part inferior. Comparteixen part del mateix rang altitudinal. El pogard banyut (B. cornutus) (molt poca o gens de superposició) és en general més gros, el mascle també té les parts superiors amb taques negres, i la femella té taques més marcades de blanc a les parts inferiors.
Distribució i hàbitat El podarg de Borneo es distribueix per les muntanyes del nord i sud de Borneo. Habita en boscos montans i submontans inferiors a 610–1675 m, ocasionalment fins a 2540 m, i pot utilitzar hàbitats secundaris.
Comportament i ecologia Moviments i migració Presumiblement, el podarg de Borneo sedentari.
Dieta i recerca d'aliments Es tenen poques dades sobre la dieta, tan sols se sap que menja escarabats.
Sons i comportament vocal S'ha descrit cinc vocalitzacions de la següent manera: un xiulet descendent que dura uns 4 segons; una sèrie de notes clares i xiulades "puau" (cadascuna d'aproximadament 1 segon) que es fan cada 2-3 segons; un xiulet tremolós que dura 1,3 segons; un "uirrr-hu" normalment de dues notes (de vegades s'omet la segona nota) que dura 1,2 segons i pot sonar molt similar a una veu alternativa del xot muntanyenc (Otus spilocephalus luciae); i una sèrie de 5-10 notes en un interval d'aproximadament 1,5 segons.
Reproducció Sobre la repodrucció del podarg de Borneo hi ha molt poca informació disponible. Es va trobar un niu actiu (amb cries) al Parc Nacional del Mont Kinabalu a l'abril.
Estat de conservació Tot i no estar amenaçat globalment la UICN el considera com espècie gairebé amenaçada, ja que s'ha produït una extensa desforestació a Borneo. Tanmateix, això ha estat menys significatiu a les regions muntanyenques inferiors on habita aquesta espècie. No es coneix la mida de la població, però es creu que l'espècie és poc comuna o rara; es troba a diverses àrees protegides, com ara el Parc Nacional del Gunung Mulu (Sarawak) i la Reserva Natural Kayan Mentarang (Kalimantan Timur).
Taxonomia Anteriorment aquesta espècie era considerada coespecífica amb B. poliolophus, però no té una extensa capa blanca a les parts inferiors, el mascle té una corona molt més fosca i la femella és d'un vermell molt més intens i contrastant. Les vocalitzacions necessiten ser analitzades més en profunditat.
Anteriorment considerat coespecífic amb el podarg cuacurt (B. poliolophus), però no té una extensa capa blanca a les parts inferiors, el mascle té una corona molt més fosca i la femella és d'un vermell molt més intens i contrastant. Les vocalitzacions necessiten ser analitzades més en profunditat. Tanmateix, les principals autoritats taxonòmiques el consideren espècie de ple dret, arran els treballs de Cleere 1998.
És una espècie monotípica.
Referències
Borneo Categoria:Fauna de Borneo Categoria:Ocells d'Àsia