miniatura|Bandera independentista occitana. miniatura|L'Estelada, bandera independentista occitana d'esquerra. El nacionalisme occità és un moviment polític que reivindica la creació de l'Estat d'Occitània secessionat de França. Reivindica bàsicament gran part del sud de França, a més de Mònaco i alguns territoris d'Espanya (la Vall d'Aran) i Itàlia (Valls Occitanes), com a part de la nació occitana. El fonament del nacionalisme és lingüístic i cultural encara que actualment l'occità és minoritari a tot el seu àmbit lingüístic.Fineix la nació occitana a esquerra.cat

Orígens actuals miniatura|Manifestació occitanista a Carcassona el 2005. El nacionalisme occità sorgeix com un sentiment de greuge de les regions del sud de França provocat per la reestructuració econòmica i energètica empresa pel gaullisme durant els anys 60, que hauria donat prioritat a les més pròsperes regions del nord. Posteriorment, a partir de 1968 es dona un ressorgiment cultural occità que, combinat amb la protesta econòmica, desemboca en la dècada dels 70 en una reivindicació nacionalista que considerava que Occitània era una colònia interna de l'Estat centralista francès."En pays d'Oc, on date généralement le début du processus complexe et timide de convergence entre revendication sociale, occitanisme et opinion de gauche de la grève des mineurs de Decazeville en 1961-62" page 304. Jean Sagnes, Le midi rouge, Éditions Anthropos, 1982, 310 pages. Réimpression Le midi rouge, mythe et réalité. Étude d'histoire occitane, Economica (21 juin 1999), HISTOIRE ET SOC,

L'esdevenir de la conjuntura econòmica internacional en les següents dècades va desbordar l'explicació del colonialisme intern i, com altres moviments nacionalistes tant de la resta de França com d'Europa, l'eix central de la reivindicació va passar a ser la identitat cultural i el dret de les minories.

Durant els anys 80 el nacionalisme occità va retrocedir i va perdre influència a la societat a causa bàsicament de la seva fragmentació en nombrosos partits i organitzacions de diferent ideologia, i a la seva incapacitat per poder articular un moviment romanticista que abastés un territori tan ampli (entre un terç i la meitat de França) amb una realitat social molt heterogènia. A partir dels anys 90 el moviment polític occità podria qualificar-se de marginal.Philippe Martel, « Révolutionnaire ou nationaliste ? », Terrain [En ligne], 41 | septembre 2003, mis en ligne le 11 septembre 2008, consulté le 13 janvier 2014. URL : ; DOI : 10.4000/terrain.1652.

No obstant això, el nacionalisme occità ha guanyat influència, a partir de la creació de Libertat!.

Territori reivindicat miniatura|Mapa polític d'Occitània segons el nacionalisme occità. El nacionalisme occità proposa com a capital d'Occitània a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc.

A la següent taula es detalla l'extensió i població dels territoris reivindicats pel nacionalisme occità:

Estat Territorireivindicat Extensió(km²)</center> Habitants</center>Espanya20px|borde Vall d'Aran (Catalunya) 634 10.000França20px|borde Aquitània (excepte el País Basc del Nord) 38.366 2.800.00020px|borde Alvèrnia 26.013 1.327.00020px|borde Llenguadoc-Rosselló (excepte els Pirineus Orientals) 23.260 2.098.00020px|borde Llemosí 16.942 712.00020px|borde Migdia-Pirineus 45.348 2.687.00015px|borde Provença-Alps-Costa Blava 31.400 4.666.000Itàlia Guàrdia Piamontesa (Calàbria) 21 2.00020px|Ligúria Valls Occitanes (Ligúria) 4.500 200.00020px|Piemont Valls Occitanes (Piemont) 4.500 200.000 Principat de Mònaco 2 33.000 Occitània 190.986 14.735.000

Organitzacions nacionalistes occitanes Moviments actuals miniatura|Cartell del Partit Occitan donant suport al projecte de Constitució Europea. miniatura|Grafit independentista a Tolosa de Llenguadoc. miniatura|130 px|Logo del PNO. Bastir Occitània, regionalista. Partit de la Nación Occitana (PNO), independentista Partit Occitan (PÒC), autonomista. Aligança Liura Europèa- Partit democratic dels pòbles d'Euròpa (ALE/PDPE), inclòs en el Partit Occitan dins d'una confederació de partits a nivell europeu Regions e Pòbles Solidaris (RPS), inclòs en el Partit Occitan dins d'una confederació de partits a nivell estatal francès Libertat!, grup d'acció independentista d'extrema esquerra i revolucionari Convergéncia Democrática Aranesa-Partit Nacionalista Aranés, autonomista i centrista, implantat a la Vall d'Aran Unitat d'Aran, autonomista, socialdemòcrata, implantat a la Vall d'Aran (Catalunya) Unitat d'Òc, coalició electoral propera al Partit de la Nación Occitana, implantada a Aquitània Movement Regionalista Lengadocian, coalició electoral propera al Partit de la Nación Occitana, implantada al Llenguadoc Gardarem la Tèrra, grup d'acció altermundista Hartèra, grup d'acció d'esquerres i juvenil, amb implantació al Bearn Iniciativa Per Occitània, grup polític, cultural i sociallaboratoire politique, culturel et social "Lo laboratòri politic, cultural e social Iniciativa per Occitània a per tòca d'ajudar, per sa reflexion e son accion, a l'emancipacion nacionala d'Occitània, de Borbonés a la Val d'Aran e de Gasconha a las Valadas alpencas de l'estat italian." Linha Imaginòt, grup d'acció partidari d'una Occitània sota administració francesa, anti-independentista i anticentralista Occitània Libertària, grup d'acció llibertari, implantat al Llenguadoc País Nòstre, grup electoral regionalista, implantat al Llenguadoc Paratge, grup independentista, implantat a les Valls Occitanes i la Provença.La storia dell'Occitania "L'Occitania, o Paese d'Oc, costituisce il modello tipico di “nazione-non nazione” o “nazione proibita” dell'Occidente Europeo, di cui non mancano esempi." miniatura|Cartell de Libertat !

Moviments desapareguts Volèm Viure Al País (VVAP), autonomista, d'esquerres Anaram Au Patac (AAP), independentista, d'extrema esquerra Lucha Occitana, autonomista, d'extrema esquerra Pòble d'Òc, independentista i llibertari Comitats d'Acción Occitana (CAO), d'esquerres Partit Provençau, autonomista Comitat Occitan d'Estudis e d'Acción (COEA), autonomista d'esquerres Entau País, autonomista, implantat a la Gascunya Federación Anarquista-Comunista d'Occitània (FACO), independentista, comunista llibertària Corrent Revolucionari Occitan (CRÒC), independentista, d'extrema esquerra Movement Autonomista Occitan (MAO), autonomista, implantat a les Valades Occitanes

Referències

Bibliografia Lafont, Robert. Petita istoria europèa d'Occitània. Canet : Trabucaire, 2003 . L'occitan, une histoire. Direction scientifique: Hervé Lieutard; Auteurs : Jean-Claude Forêt, Gérard Gouiran, Hervé Lieutard, Philippe Martel, Claire Torreilles, Marie Jeanne Verny. Coproduction : Université Paul-Valéry Montpellier 3, Université Ouverte des Humanités. Etablissements associés : Centre Interrégional de Documentation Occitane (CIRDOC – Béziers), Médiathèque Emile Zola – Agglomération de Montpellier. L'occitan, une histoire - Université de Montpellier 3 Philippe Martel, « Révolutionnaire ou nationaliste ? La poésie occitane après 1968. », Terrain [En ligne], 41 | septembre 2003, mis en ligne le 11 septembre 2008, consulté le 26 janvier 2014. URL : ; DOI : 10.4000/terrain.1652

Categoria:Occitanisme