LEstudi General de Medicina i Arts de Barcelona (Studi General de Medicina y Arts) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona en actiu entre 1401 i 1450. És un dels antecedents de la Universitat de Barcelona.
La fundació oficial de l’Estudi General de Medicina de Barcelona es va fer per la voluntat del rei Martí l'Humà, tal com consta en el privilegi reial del 10 de gener de 1401, quan tement l'opinió desfavorable dels consellers de la ciutat de Barcelona, no va esperar que el papa Benet XIII donés resposta a la seva petició de 10 de desembre de 1400, i va posar els membres del futur estudi general sota la seva reial protecció i salvaguarda.
El 9 de maig de 1402, el rei Martí afegí a l’Estudi de Medicina una Facultat d’arts liberals –una mena de facultat humanística–, acabant de constituir el precedent del que seria després la Universitat de Barcelona. Així, a partir d'aleshores el nom complet amb què apareix a la documentació és el d’Estudi General de Medicina i Arts.
Estava situada a les torres del Portal de la Boqueria. L'Estudi General de Medicina i d'Arts, com el de Montpeller és una «universitat de mestres» amb capacitat d'atorgar graus, escollir canceller i degà i estava facultada per atorgar graus de batxiller, llicenciat i doctor. Estava molt controlada pel municipi, que forçava els professors a jurar submissió als consellers. Entre 1402 i 1419 es reglamenta la normativa d'exàmens i l'organització de l'estudi.
L'any 1450, pel privilegi d'Alfons el Magnànim del 3 de setembre, es transforma en l'Estudi General de Barcelona, quan els consellers barcelonins decidiren que seria molt convenient per a Barcelona tenir un Estudi General. Un dels objectius és revitalitzar econòmicament la ciutat.Rúbriques de Bruniquer : ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Barcelona : Impr. d'Henrich, 1912-1916. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
Referències
Categoria:Universitat de Barcelona Categoria:Segle XV