Edgar Degas (París, 19 de juliol de 1834 - 27 de setembre de 1917) fou un mestre francès que destacà com a pintor, gravador, escultor i fotògraf. És conegut per la seva visió particular sobre el món del ballet, en què capturà escenes subtils i belles, reconegut per les seves obres en pastel i considerat un dels fundadors de l'impressionisme. Fou molt aficionat a la fotografia.
La majoria de les obres consagrades d'Edgar Degas, en un intent de classificació dins la història de l'art, el vinculen al moviment de l'impressionisme, format a França en l'últim terç del en reacció a la pintura acadèmica de l'època. Els artistes que en varen formar part, com Claude Monet, Paul Cézanne, August Renoir, Alfred Sisley, Mary Cassatt, Berthe Morisot o Camille Pissarro, cansats de ser regularment refusats als salons oficials, s'havien constituït en societat anònima per poder exposar les seves obres al públic.
Sovint s'associa l'art impressionista amb els efectes de la llum a l'aire lliure. Aquestes característiques no són íntegrament aplicables a Degas: tot i ser un dels principals animadors de les exposicions impressionistes, no trobava el seu lloc en el moviment més que per la llibertat de pintar predicada pel grup. De la pintura a l'aire lliure prefereix, i de lluny, «allò que no es veu més que en la memòria». En una ocasió va comentar a Pissarro: «Et cal una vida natural; per a mi una vida artificial.»
Si bé Degas formava oficialment part dels impressionistes, no compartia amb ells els seus trets més coneguts. La seva situació excepcional no escapa a les crítiques del moment, sovint desestabilitzades pel seu avantguardisme. Algunes de les seves imatges han sembrat la controvèrsia, i encara avui l'obra de Degas és objecte de nombrosos debats entre els historiadors de l'art.
Les despulles d'Edgar Degas reposen al cementiri de Montmartre a París, a la tomba familiar.
Biografia esquerra|miniatura|La classe de dansa (Museu d'Orsay) Fill primogènit del ric banquer Auguste de Gas i de Célestine Musson, Edgar Degas va néixer a París el 19 de juliol de 1834 i va créixer en un entorn burgès i culte. El pare pertanyia a una noble família bretona que s'havia traslladat a Nàpols durant la Revolució Francesa; la seva mare Célestine era originària de Nova Orleans (Estats Units) i la seva família es dedicava a la producció de cotó.
Fou batejat amb el nom dEdgar-Hilaire Germaine de Gas, i va passar la seva primera infància a la Rue Saint-Georges, a prop del jardí de Luxemburg. La seva mare va morir el 1847, quan ell tenia només tretze anys; aquesta pèrdua el va afectar enormement. Tenia quatre germans i germanes i va gaudir d'una infantesa daurada.
L'any 1845 ingressà com a deixeble al liceu Louis-le-Grand (París), on conegué Henri Rouart, amic que l'acompanyaria durant tota la seva vida.
Estudis Després del seu batxillerat, comença a freqüentar la "sala de les Estampes" de la Biblioteca Nacional de França. En aquest període, va ingressar a l'estudi del pintor Fèlix Joseph Barrias, molt famós a la seva època. Passava les seves jornades al Louvre, fascinat pels pintors italians, holandesos i francesos. Dibuixant incansable, copiava de les obres d'Albrecht Dürer, Andrea Mantegna, Paolo Veronese, Goya, i Rembrandt. El seu pare, però, volia que estudiés dret. Degas es va arribar a inscriure a la facultat de dret de la Universitat de París el novembre de 1853, però no va fer cap esforç per assistir-hi i seguir els estudis.
El 1854, s'inscriu al taller del lionès Louis Lamothe, alumne bastant mediocre de Dominique Ingres i dels germans Flandrin. Pel seu costat, el seu pare, aficionat refinat d'art i de música, li va presentar alguns dels majors col·leccionistes de París, com Lacaze, Marcille i Valpinçon.
Estada a Itàlia El 1855, comença a seguir cursos a l'''École des Beaux-Arts de París, la institució francesa més prestigiosa en el terreny de les belles arts. Uns mesos després, preferint apropar-se directament a l'art dels grans mestres clàssics, va abandonar-la per emprendre un viatge pel seu compte a Itàlia, on va residir durant tres anys, dedicant-se a copiar les pintures dels grans mestres del Renaixement, com Luca Signorelli, o Sandro Botticelli, les escultures clàssiques, els frescos de Rafael i el treball de Miquel Àngel a la capella Sixtina, obres que seran les principals motivacions del pintor. Va viatjar inicialment amb la seva família a Nàpols, i després a Roma i Florència, on va fer amistat amb el pintor Gustave Moreau.
Els impressionistes Al seu retorn a França el 1859, Degas es va instal·lar en un estudi de París prou gran per a permetre-li començar a pintar el Retrat de la família Bellelli, una tela que volia presentar al Saló, tot i que va estar inacabada fins al 1867. També va començar a treballar en unes quantes pintures d'història: Alexandre i Bucèfal i La filla de Jephthah el 1859–1860; Semiramis construint Babilònia el 1860; i Joves espartans al voltant de 1860.Gordon i Forge, 1988: pàg. 43 El 1861, Degas va visitar el seu amic d'infantesa Paul Valpinçon a Normandia, on va fer els primers dels seus estudis de cavalls.
Va exposar al Saló per primera vegada el 1865, quan el jurat va acceptar la seva pintura Escena de guerra a l'edat mitjana, que atrauria poca atenció. Amb tot, va continuar participant-hi fins al 1870.Thomson 1988: pàg. 48 Posteriorment, va anar canviant al seu estil influït principalment per l'exemple d'Édouard Manet, que Degas havia conegut el 1864 (mentre els dos estaven copiant el mateix retrat de Velázquez al Louvre, segons una llegenda apòcrifa).Gordon i Forge, 1988: pàg. 23
De 1874 a 1886, va promoure la primera exposició d'art impressionista, en què Degas va mostrar els seus treballs. Tenia llavors nombrosos contactes amb pintors de la seva generació, sobretot Pissarro, però també amb artistes d'avantguarda més joves. Els impressionistes farien fins a set mostres més, l'última el 1886. Degas prenia un paper principal organitzant-les, i va presentar-ne els seus treballs en totes llevat d'una, malgrat els seus conflictes reiteratius amb altres membres del grup. Tenia poc en comú amb Monet i els altres pintors paisatgistes, de qui es burlava per pintar a l'exterior. Conservador en les seves actituds socials, odiava l'escàndol creat per les mostres, així com la publicitat que els seus col·legues buscaven.Gordon i Forge, 1988: pàg. 31 Rebutjava l'etiqueta dimpressionista que la premsa havia creat i havia popularitzat. La seva insistència a incloure artistes no impressionistes com Jean-Louis Forain i Jean-François Raffaëlli a les mostres creaven tensions dins del grup, contribuint finalment a la seva dissolució el 1886.Armstrong, 1991: pàg. 25
El cantant català Llorenç Pagans va tenir una amistat amb el pare de Degas i aquest el va retratar un parell de vegades tocant la guitarra, i una altra només de bust.Kendall, 1996: pàg. 24
Malgrat els seus viatges per França i l'estranger, Degas sentia París com a punt essencial per a ell, i dins de París, Montmartre. Freqüentava certs cenacles, tallers, cafès literaris, la família de l'enginyer (i pintor) Henri Rouart, la família Manet, Berthe Morisot, i Mallarmé. Junt amb alguns burgesos, els seus íntims, portava una vida conformista de solter altiu. Del seu entorn familiar, conservava la reserva i el respecte pels principis. La seva delicadesa de cor, la seva intransigència moral li valien l'estima de tots, però les seves rèpliques punyents ben conegudes en feien fugir d'alguns. Participava activament en les tertúlies que reunien joves artistes d'avantguarda i el seu amic Édouard Manet al cafè Guerbois.
Va servir en l'exèrcit durant la Guerra francoprussiana per a la defensa de París com a membre de la Guàrdia Nacional, tenint així poc de temps per a pintar (1870). En unes proves de tir, li varen detectar un problema a la vista que li va representar una preocupació de per vida i que acabaria per deixar-lo cec.Guillaud, 1984: pàg. 29
miniatura|La borsa de Cotó de Nova Orleans, 1873. (Musée des Beaux-Arts de Pau) Després de la guerra, el 1872, va visitar el seu germà René i altres parents a Nova Orleans, on va realitzar diversos treballs dedicats al tema familiar. Un dels més destacats era un que reprodueix una escena de la borsa de Cotó de Nova Orleans.
L'any següent retornà a París i promogué la primera exposició d'art impressionista, en què Degas mostrà els seus treballs.
Darrer període L'any 1874 el seu pare moria, i en la tramitació de l'herència de les propietats descobreix que el seu germà René havia amassat endeutaments econòmics enormes. Per preservar la dignitat dels Degas, es va veure forçat a vendre la seva casa i una col·lecció d'art que havia heretat. Per primera vegada, la pintura esdevé la seva única font d'ingressos i desplega la major activitat de la dècada 1874-1884.Guillaud, 1984: pàg. 33
Als anys 1880, mentre que la seva vista comença a declinar, Degas preferia el pastel, amb el qual barreja de vegades l'aquarel·la i el guaix. Els quadres d'aquest període testimonien un treball molt modern sobre l'expressivitat del color i de la línia.
Al final dels anys 1890, gairebé cec, es dedica quasi exclusivament a l'escultura, que practicava ja des de feia una desena d'anys, transposant els seus temes favorits en la cera. Amb tot, continuava tenint presència en les exposicions, com a la sala Durand-Ruel el 1892 i 1897; a Londres i Pittsburgh el 1898; a Berlín el 1903 i 1913; a Brussel·les el 1904. Tot i la seva edat i difícil situació física, en aquests darrers anys va viatjar el 1892 a Suïssa, Bèlgica, Normandia, i posteriorment a Nàpols, Alsàcia i Montauban, el 1897, per visitar el museu d'Ingres.Kendall, 1996: pàg. 294-295
El 1900, Picasso va arribar a París i va conèixer Degas, un ancià que visitava els bordells per fer servir les prostitutes com a models, optant per una nuesa dura en lloc de models amb nus acadèmics. L'any 1958, Picasso va adquirir onze monotips de Degas d'aquest període que li serien font d'inspiració per a la seva sèrie "suite 156" els anys 1970.Kosme de Barañan. Notícia a El País de l'exposició sobre la suite 156 de Picasso. Bilbao-1999
A partir de 1905, el pintor es parapeta cada cop més al seu taller del 37 de la rue Victor Massé, amargat per la ceguesa que el guanya. Gairebé cec des de feia alguns anys, Degas mor d'una congestió cerebral a París el 27 de setembre de 1917, amb 83 anys. Va ser inhumat al cementiri de Montmartre. L'any següent, les obres acumulades al seu taller i la seva important col·lecció són dispersades en subhastes.
La fallida de la seva família, el seu caràcter difícil, el seu esperit mordaç, les seves sortides ferotges, el seu antisemitisme,Cartes de Degas, recollides i anotades per Marcel Guérin, pàgina 226. les seves posicions sovint intransigents, la progressió inexorable dels seus trastorns oculars, varen contribuir a accentuar la misantropia tan sovint denunciada d'aquest vell solter. Tanmateix, sembla que aquesta reputació ha estat sovint exagerada. Diversos indicis proven, en efecte, que, fins i tot quan era gran, es continuava interessant per la creació, rebent artistes al seu taller fins al seu trasllat el 1912.
Estil artístic miniatura|Place de la Concorde, 1875, Edgar Degas, Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg. Aquest quadre es donà per perdut molts anys després de la Segona Guerra Mundial Tot i ser considerat un pintor impressionista, certament mai va emprar les característiques d'aquest moviment i en desaprovava els treballs. Tanmateix, és més adequat ubicar-lo en l'impressionisme que en qualsevol altre moviment. Pot dir-se que el seu impressionisme es basa en la representació de moments fortuïts, instants, impressions més que en la pinzellada curta.