Rafael Nuix (Torà, bisbat de Solsona, 17 de febrer de 1741 - Ferrara, 1802) fou un jesuïta germà del també jesuïta Joan Nuix. Dedicat fins a l'extenuació a l'estudi de les ciències, principalment de la teologia, sense descansar mai un moment. Va escriure sota el pseudònim d'Alethino philolai.
Obres «Orationes quinque ad romanos pro humanae reipubticae felicitate adversus incredulam saeculi XVIII philosophiam»: «Asisii typis Octavii Sgariglia 1788 a 1797» «De vita et moribus Blasii Larrasii. Venetiis apud Franciscum Andreola» (1798). Conté dos llibres : en 1r es demostra a Larraz com «cultor eximius rectae rationis»; el segon «verae reiigionis cultor eximius — Titi Carici Perpennae ad quirites pro romani pontificis in controversiis fidei dirimendis auctoritate adversus falsos catholicae ecclesios cultores orationes quinqué. Asisiis typis Octavii Sgariglia» (1784)
Referències
Categoria:Religiosos segarrencs Categoria:Toranesos Categoria:Morts a Ferrara Categoria:Religiosos del Solsonès Categoria:Jesuïtes catalans del sud contemporanis