El paisatge cultural de Konso és un conjunt de paisatges agrícoles en terrasses, pobles fortificats tradicionals i boscos sagrats situats a la Zona Konso, al sud d'Etiòpia. Ocupa una superfície d'aproximadament 55 km² i constitueix un exemple excepcional d'adaptació humana a un entorn muntanyós i semiàrid al llarg de més de quatre segles.
Va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 2011 segons el criteri (v), en reconeixement del seu valor excepcional com a exemple d'una tradició cultural viva basada en un sistema sostenible d'aprofitament del territori, caracteritzat per extenses terrasses de pedra, pobles fortificats i una organització social pròpia.
Geografia El Paisatge cultural de Konso se situa als alts de Konso, a la Zona Konso, al sud d'Etiòpia. El bé declarat per la UNESCO ocupa una superfície de 55 km² i comprèn els trams superiors de tres valls situades als vessants orientals dels altiplans de Konso.
El paisatge és predominantment àrid i està format per vessants intensament modelats mitjançant terrasses de pedra seca que segueixen el relleu. En alguns punts, aquests murs poden arribar fins als cinc metres d'alçada. Els pobles tradicionals fortificats (paleta) se situen sobre turons o en altres emplaçaments elevats escollits pel seu valor estratègic i defensiu.
Història miniatura|300px|Els habitatges tradicionals konso han evolucionat al llarg dels segles adaptant-se a les condicions ambientals i a l'organització social de la comunitat. Les evidències arqueològiques indiquen que la regió de Konso ha estat ocupada des de temps prehistòrics. Tanmateix, el paisatge cultural actual és el resultat de l'assentament del poble konso, que va desenvolupar progressivament un sistema d'agricultura en terrasses i de pobles fortificats adaptat a les condicions d'un entorn àrid.
Segons el dossier de nominació, aquest sistema cultural té una antiguitat d'almenys cinc segles i s'ha transmès de manera continuada al llarg de 21 generacions. Durant aquest període, les comunitats konso van construir milers de quilòmetres de terrasses de pedra per controlar l'erosió, retenir l'aigua de pluja i fer possible el conreu dels vessants muntanyosos.
Les tradicions orals i els estudis lingüístics indiquen que els konso van arribar a l'actual territori des de l'est i del nord. Segons el dossier de nominació de la UNESCO, aquestes tradicions es poden relacionar amb el recompte generacional conservat pels líders rituals (*poqalla*) i amb les dades arqueològiques disponibles, tot i que aquestes darreres encara són limitades.
Els estudis lingüístics classifiquen la llengua konso dins del grup cuixític oriental, mentre que les excavacions arqueològiques indiquen que, abans de la conquesta etíop de 1897, les comunitats konso mantenien relacions comercials amb altres pobles de la regió oriental, com els borana, tal com demostra la presència de comptes de vidre i petxines procedents de l'oceà Índic.
La construcció de les terrasses de pedra no es pot datar amb precisió. Segons les tradicions conservades pels konso, les generacions actuals les van heretar dels seus avantpassats i han continuat mantenint-les i ampliant-les al llarg dels segles. L'antropòleg Christopher Hallpike va estimar que aquest procés ja havia començat cap a l'any 1604, una datació coherent amb les tradicions orals i el recompte de les generacions dels *poqalla*.
Terrasses agrícoles miniatura|300px|Les terrasses agrícoles són l'element més característic del Paisatge cultural de Konso.
Les terrasses de pedra seca constitueixen l'element més característic del Paisatge cultural de Konso i representen el resultat de segles d'adaptació humana a un entorn àrid, rocós i de forts pendents.
Construïdes seguint el relleu dels vessants, les terrasses retenen el sòl, redueixen l'erosió provocada per les pluges, afavoreixen la infiltració de l'aigua i en regulen l'excés mitjançant un sistema que permet distribuir-la progressivament entre els diferents nivells de cultiu.
Els murs de pedra seca, construïts exclusivament amb materials disponibles a l'entorn immediat, poden arribar fins als cinc metres d'alçada en alguns sectors. Aquest sistema ha fet possible el conreu continuat dels vessants dels altiplans de Konso i continua mantenint-se gràcies al treball comunitari i als coneixements tradicionals transmesos entre generacions.
Segons la UNESCO, la construcció i el manteniment d'aquest extens sistema de terrasses requereixen una elevada cohesió social, una organització comunitària complexa i coneixements d'enginyeria tradicional que encara avui continuen vigents.
Pobles fortificats miniatura|Porta d'accés a un dels pobles fortificats (paleta) del Paisatge cultural de Konso.
Els pobles tradicionals konso, coneguts com a paleta, constitueixen un altre dels elements principals del Paisatge cultural de Konso. Generalment se situen sobre turons o altres emplaçaments elevats i estan envoltats per un o diversos murs concèntrics de pedra seca que, històricament, servien per protegir la població i el bestiar.
L'interior dels paleta presenta una estructura compacta formada per habitatges familiars, carrerons estrets, espais comunals i places destinades a les reunions i a les activitats cerimonials. Els accessos són limitats i els murs es reforçaven periòdicament mitjançant el treball comunitari.
Segons el dossier de nominació de la UNESCO, la disposició dels pobles respon tant a criteris defensius com a l'organització social de la comunitat. Malgrat les transformacions experimentades durant el segle XX, molts d'aquests assentaments continuen habitats i mantenen bona part de la seva estructura tradicional.
Arquitectura tradicional miniatura|300px|esquerra|Carrer tradicional d'un poblat konso, amb habitatges i tanques de fusta construïts segons les tècniques tradicionals.
L'arquitectura tradicional dels konso utilitza principalment materials obtinguts de l'entorn immediat. Els habitatges es construeixen amb murs de pedra i terra, estructures de fusta i cobertes vegetals de forma cònica. Les cases s'organitzen en recintes familiars delimitats per tanques de fusta i murs de pedra, que separen els espais domèstics dels camins i de les zones comunals.
Els pobles han evolucionat de manera gradual al llarg dels segles, adaptant-se al relleu i a les necessitats de cada comunitat. Aquesta evolució ha donat lloc a una estructura urbana compacta, amb habitatges agrupats, carrerons estrets i espais oberts destinats a activitats socials i cerimonials.
La UNESCO considera que tant les tècniques constructives com l'organització dels assentaments formen part dels coneixements tradicionals que han permès conservar el paisatge cultural fins a l'actualitat. El manteniment dels habitatges, dels murs i de les tanques continua depenent, en gran part, del treball col·lectiu de la comunitat.
Boscos sagrats i waka miniatura|Una waka, estela funerària de fusta característica de la cultura konso.
Els pobles tradicionals de Konso conserven petits boscos sagrats que constitueixen una part essencial del paisatge cultural. Aquests espais, protegits per les comunitats locals, tenen una funció ritual i religiosa i també contribueixen a conservar la vegetació autòctona en un entorn fortament transformat per l'activitat agrícola.
Les waka (també anomenades waaga) són esteles funeràries de fusta esculpida que s'erigeixen en memòria d'homes destacats de la comunitat. Sovint representen el difunt acompanyat de les seves esposes o dels enemics que va abatre en combat, i constitueixen un element característic de l'art i de les tradicions funeràries dels konso.
Segons la UNESCO, els boscos sagrats, les waka, els pobles fortificats i les terrasses agrícoles formen un conjunt inseparable que reflecteix les relacions entre la comunitat, les seves creences i el territori que habita.
Organització social miniatura|300px|La mora, la plaça comunal d'un poblat konso, és el centre de la vida social i de les reunions de la comunitat. L'organització comunitària tradicional dels konso inclou un sistema de grups d'edat o de generacions mitjançant el qual cada generació assumeix responsabilitats relacionades amb el benestar de la comunitat. Entre aquestes funcions hi ha la protecció del poble davant dels incendis i dels atacs, així com la conservació dels murs i dels espais comunals anomenats mora.
El traspàs de responsabilitats entre generacions se celebra mitjançant la cerimònia kara. El ritual inclou la iniciació dels joves, reunions dels ancians, una cacera ritual, danses i la selecció, el transport i l'erecció d'una estela de pedra anomenada daga-hela. Les generacions que han servit satisfactòriament la comunitat poden rebre l'honor que la seva estela sigui erigida prop de la mora principal del poble.
Els caps rituals, assistits pels seus consells d'ancians, també intervenen en la resolució de disputes entre clans i entre particulars.
Patrimoni Mundial miniatura|300px|Les terrasses agrícoles modelen el paisatge de Konso, un dels principals atributs que van motivar la seva inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. La UNESCO va inscriure el Paisatge cultural de Konso a la Llista del Patrimoni Mundial durant la 35a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial, celebrada a París l'any 2011, d'acord amb el criteri (v).
Segons la Declaració de Valor Universal Excepcional, el lloc constitueix un exemple destacat d'assentament humà tradicional i d'utilització sostenible del territori, resultat de la interacció entre el poble konso i un entorn àrid durant més de quatre segles. Les terrasses agrícoles, els pobles fortificats, els boscos sagrats i les esteles commemoratives formen un conjunt que reflecteix la continuïtat de les tradicions culturals de la comunitat.
La UNESCO considera que el bé conserva les condicions d'integritat i autenticitat necessàries per transmetre el seu Valor Universal Excepcional. Tant les terrasses agrícoles com els pobles tradicionals, els boscos sagrats i les pràctiques socials associades continuen exercint les funcions per a les quals van ser concebuts.
Conservació miniatura|300px|La conservació del paisatge cultural inclou també el manteniment dels habitatges, els murs de pedra i les tanques tradicionals dels pobles konso. El Paisatge cultural de Konso està protegit tant pel sistema tradicional de gestió de la comunitat konso com per la legislació regional i federal d'Etiòpia. La proclamació regional de 2010 sobre la protecció del patrimoni del Paisatge cultural de Konso garanteix la protecció legal de l'àrea inscrita, inclosos els dotze pobles emmurallats, i reconeix el paper de les institucions tradicionals en la seva conservació.
La gestió del lloc combina els mecanismes tradicionals amb l'administració pública. Els comitès comunitaris i de districte participen en la protecció i el manteniment del paisatge, mentre que la Konso Cultural Landscape Management Office, creada específicament per gestionar el bé, coordina les tasques de planificació, finançament, supervisió i conservació.
La UNESCO estableix que qualsevol desenvolupament està restringit dins d'una franja de 50 metres a l'exterior dels murs dels pobles fortificats. El lloc disposa d'un pla de gestió que defineix les responsabilitats dels diferents organismes i les mesures necessàries per garantir la conservació del seu Valor Universal Excepcional.
Tot i això, la UNESCO assenyala que la presentació del lloc als visitants i les estratègies de gestió turística encara poden millorar-se perquè reverteixin en un major benefici per a les comunitats locals. També considera que el suport tècnic i econòmic, inclosa la cooperació internacional, pot contribuir a reforçar la viabilitat a llarg termini del sistema tradicional de gestió.
Referències
Enllaços externs Kuyo Kutano plays Konso music
Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Etiòpia