Cosme AmiguetFernández Luzón, Antonio."La Universidad de Barcelona en el siglo XVI" edició en accés obert del text original, tesi doctoral a la UAB(2003) (segle XV - segle XVI), fou un Doctor en Medicina, Síndic de l'Estudi de Medicina i Arts, Rector de l'Estudi General de Barcelona (1536-1537 i 1550-1551), Canceller (1537-1538 i 1557-1558) i Tresorer. Fou Conseller tercer el 1542, el 1555 i 1556.
Biografia Doctor en medicina, va gaudir d'una càtedra a la Facultat de Medicina on exercí de professor entre 1532 i 1558.Querol Coll, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'Edat Moderna, Textos i Estudis de Cultura Catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 103. Com a Síndic de l'Estudi de Medicina i Arts, va ser un dels impulsors de l'establiment de l'Estudi General a Barcelona. Va ser nomenat Rector de l'Estudi General de Barcelona, càrrec que va exercir entre l'1 d'agost de 1536 i el 31 de juliol de 1537, i més endavant tornà a ser rector de l'1 d'agost de 1550 al 31 de juliol de 1551.
Canceller entre 1537 i 1538, i un altre cop entre el març de 1557 i el 31 de juliol de 1558.Fernández Luzón, Antonio. "La Universidad de Barcelona en el siglo XVI" edició en accés obert del text original, tesi doctoral a la UAB Barcelona, 2003, p. 309 També va ser-ne Tresorer en els períodes 1534-1535, 1542-1543 i 1553-1554.
Amiguet serà qui va demanar a Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic la confirmació dels privilegis del Col·legi de Metges de la ciutat de Barcelona, mitjançant el document "Confirmació que a instància del síndic, 10 doctor en Medicina Cosme Amiguet, feu l'Emperador Carles V, dels privilegis concedits per Ferran el Catòlic, al Caldegi de Metges de la ciutat de Barcelona".Corbella, Jacint. «Alguns aspectes de l'obra històrica del doctor Josep Maria Roca i Heras (1863-1930): les notes medicals històriques», Gimbernat, 40, 2003, p. 146. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert Durant el seu rectorat, l'Ajuntament de Barcelona va concedir a l'Estudi General el solar de capdamunt de la Rambla i es van començar les obres de construcció de l'edifici.
Fou Conseller tercer el 1542, el 1555 i 1556.Fernández Luzón, Antonio. "La Universidad de Barcelona en el siglo XVI" edició en accés obert del text original, tesi doctoral a la UAB Barcelona, 2003, p. 53 Va morir, probablement a Barcelona, al .
Referències
Bibliografia Corbella, Jacint. «Alguns aspectes de l'obra històrica del doctor Josep Maria Roca i Heras (1863-1930): les notes medicals històriques», Gimbernat, 40, 2003, p. 141-151. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert. Fernández Luzón, Antonio. "La Universidad de Barcelona en el siglo XVI". Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2005. 342 p. (edició en accés obert del text original, tesi doctoral a la UAB). Riera Blanco, Manuel. «Mestres d'art i medicina, els pretors del remei i doctors en medicina», Gimbernat, 47, 2007, p. 39-71. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)
Enllaços externs Registre d'autoritat de Cosme Amiguet. CRAI. Universitat de Barcelona . (Consulta: 20 de març de 2015).
Categoria:Rectors de la Universitat de Barcelona Categoria:Metges catalans històrics Categoria:Nascuts al segle XV Categoria:Docents catalans Categoria:Morts al segle XVI